Lo cercle virtuós
Diu lo poeta que quan emprengues lo viatge cap a Ítaca has de pregar que el camí siga llarg, ple d'aventures, ple de coneixençes.
Que ella, l'illa, te dóna este bell viatge, que sense ella no hauries sortit cap a fer-lo. Així és la vida del músic.En contínuu moviment, de ciutat en ciutat. De persones en persones. De vida en vida. De revolució en revolució. Mai no arribes enlloc i sempre surts de tot arreu. No ets ben bé de cap indret concret i alhora ho ets de tots a la vegada. Tal volta veus la mar del sud com la del nord. Tal vegada creues un riu com un altre. L'aigua, sempre present. Sempre fluint. Com fluïx la música, com canta la teua veu que sempre és diferent perquè s'empapa del paisatge que la sent, de la gent que l'escolta.
Un altre poeta, més contemporani, també ho va dir: 'caminante no hay camino, se hace camino al andar'. I així, la meua afició convertida en professió em va portant de port a port.I t'adones que el que importa no és arribar sinó anar-hi. Que l'objectiu no és la meta sinó la cursa en sí. Que ens fem grans a cops de vida. Que som eterns aprenents de l'escola de l'univers. I així, de cançó de en cançó, coneixes persones que t'humanitzen. Descobrixes paisatges que t'atrapen. I aprens a estimar allò que quan tens a prop potser no valores lo suficient. I estimes la teua terra en la terra dels altres.
Lo viatge millor és cíclic: de l'alegria de marxar a la felicitat de tornar. Un cercle virtuós.
Benvinguts a Ítaca, la meua illa personal. Lo refugi on tot comença i tot torna a començar,
i dic 'torna a començar' perquè res no acaba mai del tot si ho portes dins teu.
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.
Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.
10/10/2017
És difícil, per no dir impossible, dialogar amb algú que considera que el simple fet de negociar ja és una derrota. Això que aquí coneixem diàfanament, a fora no és tant evident.
30/11/2016
Este article té una prèvia important: hau de llegir esta notícia publicada a 'El País'. Un cop l'hagueu llegit, entendreu el que comento a continuació al respecte.
17/09/2016
Surts de casa (i no és propaganda per a n'este digital, eh!) per anar a comprar un ram a una amiga i fer que li envien a casa (hi ha sentiments que només es poden dir en flors).
15/05/2016
Hi ha cosetes en què penso: va, dona… però suposo que si jo als quasi 40 anys ja he après a dir que ‘no’ quan vull i a tolerar només les tonteries imprescindibles (si és que això no és un oxímoron), ella –que passa dels 80- ja diu exactam
15/03/2016
Puntual. Agarra el bus de les 23.05h. Cada nit. Sol. Surt de l’hotel amb pantaló fosc i camisa blanca. Més aviat seria com una mena de jaqueta. Una d’aquelles que s’usen per als fogons. Deu treballar de cambrer, penso. Potser d’ajudant de cuina.
14/02/2016
Quan obris la bústia de casa potser hi trobes una altra carta meua, la coneixeràs per la lletra, aquella que t’agrada tant. Ja saps que ho fa la ploma, això, jo només me dixo portar per ella. I tu, clar, que em mires en bons ulls.
18/01/2016
Són les 23h tocades. Tornes d’un concert de tarda-nit a Salou i decidixes tornar a casa per l’N-340 per estalviar-te autopista (evidentment a n’aquella hora ja no hi havia cap tren).
- ‹ anterior
- 2 of 7
- següent ›
