Lo cercle virtuós

Que ella, l'illa, te dóna este bell viatge, que sense ella no hauries sortit cap a fer-lo. Així és la vida del músic.En contínuu moviment, de ciutat en ciutat. De persones en persones. De vida en vida. De revolució en revolució.  Mai no arribes enlloc i sempre surts de tot arreu. No ets ben bé de cap indret concret i alhora ho ets de tots a la vegada. Tal volta veus la mar del sud com la del nord. Tal vegada creues un riu com un altre. L'aigua, sempre present. Sempre fluint. Com fluïx la música, com canta la teua veu que sempre és diferent  perquè s'empapa del paisatge que la sent, de la gent que l'escolta. 

 

Un altre poeta, més contemporani, també ho va dir: 'caminante no hay camino, se hace camino al andar'. I així, la meua afició convertida en professió em va portant de port a port.I t'adones que el que importa no és arribar sinó anar-hi. Que l'objectiu no és la meta sinó la cursa en sí. Que ens fem grans a cops de vida. Que som eterns aprenents de l'escola de l'univers. I així, de cançó de en cançó, coneixes persones que t'humanitzen. Descobrixes paisatges que t'atrapen. I aprens a estimar allò que quan tens a prop potser no valores lo suficient.  I estimes la teua terra en la terra dels altres. 

 

Lo viatge millor és cíclic: de l'alegria de marxar a la felicitat de tornar. Un cercle virtuós.

Benvinguts a Ítaca, la meua illa personal. Lo refugi on tot comença i tot torna a començar, 

i dic 'torna a començar' perquè res no acaba mai del tot si ho portes dins teu.