,
21/02/2012
Viatges i aigua

#primaveravalenciana

Per Carnaval alguns demòcrates es disfressen de dictadors. O potser... se lleven la disfressa de pell de corder que portaven i surt lo que hi havia a baix, lo que realment són. I ara, a més, s'apropen les falles. Cremaran ninots... potser no tots los que haurien de... Porres, cascos i escuts contra llibres, motxilles i cassoles. Tenien fred els alumnes a l'IES i van sortir al carrer. I allà estaven ells, esperant-los a cada cantonada, per escalfar-los. S'ha de ser molt covard per demostrar valentia davant de menors, sos pares, los mestres, los ciutadans. Ells i els que tiren la pedra i amaguen la mà. Los que envien als buldogs i després es plantegen si no tenien los ullals massa esmolats. Qui es aquí l'enemic? Davant la violència institucional, resistència pacífica. 

Gràcies a vatros, valencians, per demostrar-mos que València existix més enllà de Camps i Fabra i els seus titelles, perquè mos agrada molt vore que es desperta el carrer d'una ciutat que semblava adormida o drogada pel tobot i la corrupció. Los que fa temps que esteu amb ulls oberts heu ajudat a que els altres se traguen la bena. Tanta Copa del món de Vela, tanta Fòrmula 1, tanta Terra Mítica, tants de tratges regalats... Això no ho retallen, no!

Ja no es tracta d'una qüestió d'educació o sanitat o de retallades. Ara, no està en joc només l'ensenyament públic de qualitat, ara ens hi juguem la democràcia, la dignitat com a persones. Ja m'ho va dir un dia sopant, no fa massa, Aleida Guevara, la filla del Che: perquè un poble sigue realment lliure ha de ser realment culte. Ara ja ens han obert los ulls, no podem mirar cap a una altra banda. Tenim una cita amb la història, amb la justícia. Estiguem a l'alçada, cadaú dins les seues possibilitats. Per natros, pels avantpassats que van lluitar perquè tinguéssem una vida digna, pels que han de vindre, pels que estan venint. Pensar en los meus sis nebots me farà colpejar la cassola amb més força. Tenen 12, 11, 8, 7, 2 i 1 any i han de vore el nostre exemple. Jo avui, a la concentració-cassolada a Tortosa i demà, tren i cap a València a la manifestació. I no me'ls emporto perquè tenen classe... De moment ells no passen fred, però sinó seguim lluitant potser algun dia sí... No hem d'actuar per solidaritat, hem d'actuar en defensa pròpia. Si lluites pots perdre, però sinó lluites estàs perdut.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.

10/10/2017
És difícil, per no dir impossible, dialogar amb algú que considera que el simple fet de negociar ja és una derrota. Això que aquí coneixem diàfanament, a fora no és tant evident.
30/11/2016
Este article té una prèvia important: hau de llegir esta notícia publicada a 'El País'. Un cop l'hagueu llegit, entendreu el que comento a continuació al respecte.
17/09/2016
Surts de casa (i no és propaganda per a n'este digital, eh!) per anar a comprar un ram a una amiga i fer que li envien a casa (hi ha sentiments que només es poden dir en flors).
15/05/2016
Hi ha cosetes en què penso: va, dona… però suposo que si jo als quasi 40 anys ja he après a dir que ‘no’ quan vull i a tolerar només les tonteries imprescindibles (si és que això no és un oxímoron), ella –que passa dels 80- ja diu exactam
15/03/2016
Puntual. Agarra el bus de les 23.05h. Cada nit. Sol. Surt de l’hotel amb pantaló fosc i camisa blanca. Més aviat seria com una mena de jaqueta. Una d’aquelles que s’usen per als fogons. Deu treballar de cambrer, penso. Potser d’ajudant de cuina.
14/02/2016
Quan obris la bústia de casa potser hi trobes una altra carta meua, la coneixeràs per la lletra, aquella que t’agrada tant. Ja saps que ho fa la ploma, això, jo només me dixo portar per ella. I tu, clar, que em mires en bons ulls.
18/01/2016
Són les 23h tocades. Tornes d’un concert de tarda-nit a Salou i decidixes tornar a casa per l’N-340 per estalviar-te autopista (evidentment a n’aquella hora ja no hi havia cap tren).