Jump to navigation
Per Carnaval alguns demòcrates es disfressen de dictadors. O potser... se lleven la disfressa de pell de corder que portaven i surt lo que hi havia a baix, lo que realment són. I ara, a més, s'apropen les falles. Cremaran ninots... potser no tots los que haurien de... Porres, cascos i escuts contra llibres, motxilles i cassoles. Tenien fred els alumnes a l'IES i van sortir al carrer. I allà estaven ells, esperant-los a cada cantonada, per escalfar-los. S'ha de ser molt covard per demostrar valentia davant de menors, sos pares, los mestres, los ciutadans. Ells i els que tiren la pedra i amaguen la mà. Los que envien als buldogs i després es plantegen si no tenien los ullals massa esmolats. Qui es aquí l'enemic? Davant la violència institucional, resistència pacífica.
Gràcies a vatros, valencians, per demostrar-mos que València existix més enllà de Camps i Fabra i els seus titelles, perquè mos agrada molt vore que es desperta el carrer d'una ciutat que semblava adormida o drogada pel tobot i la corrupció. Los que fa temps que esteu amb ulls oberts heu ajudat a que els altres se traguen la bena. Tanta Copa del món de Vela, tanta Fòrmula 1, tanta Terra Mítica, tants de tratges regalats... Això no ho retallen, no!
Ja no es tracta d'una qüestió d'educació o sanitat o de retallades. Ara, no està en joc només l'ensenyament públic de qualitat, ara ens hi juguem la democràcia, la dignitat com a persones. Ja m'ho va dir un dia sopant, no fa massa, Aleida Guevara, la filla del Che: perquè un poble sigue realment lliure ha de ser realment culte. Ara ja ens han obert los ulls, no podem mirar cap a una altra banda. Tenim una cita amb la història, amb la justícia. Estiguem a l'alçada, cadaú dins les seues possibilitats. Per natros, pels avantpassats que van lluitar perquè tinguéssem una vida digna, pels que han de vindre, pels que estan venint. Pensar en los meus sis nebots me farà colpejar la cassola amb més força. Tenen 12, 11, 8, 7, 2 i 1 any i han de vore el nostre exemple. Jo avui, a la concentració-cassolada a Tortosa i demà, tren i cap a València a la manifestació. I no me'ls emporto perquè tenen classe... De moment ells no passen fred, però sinó seguim lluitant potser algun dia sí... No hem d'actuar per solidaritat, hem d'actuar en defensa pròpia. Si lluites pots perdre, però sinó lluites estàs perdut.
Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.
