,
21/02/2012
Viatges i aigua

#primaveravalenciana

Per Carnaval alguns demòcrates es disfressen de dictadors. O potser... se lleven la disfressa de pell de corder que portaven i surt lo que hi havia a baix, lo que realment són. I ara, a més, s'apropen les falles. Cremaran ninots... potser no tots los que haurien de... Porres, cascos i escuts contra llibres, motxilles i cassoles. Tenien fred els alumnes a l'IES i van sortir al carrer. I allà estaven ells, esperant-los a cada cantonada, per escalfar-los. S'ha de ser molt covard per demostrar valentia davant de menors, sos pares, los mestres, los ciutadans. Ells i els que tiren la pedra i amaguen la mà. Los que envien als buldogs i després es plantegen si no tenien los ullals massa esmolats. Qui es aquí l'enemic? Davant la violència institucional, resistència pacífica. 

Gràcies a vatros, valencians, per demostrar-mos que València existix més enllà de Camps i Fabra i els seus titelles, perquè mos agrada molt vore que es desperta el carrer d'una ciutat que semblava adormida o drogada pel tobot i la corrupció. Los que fa temps que esteu amb ulls oberts heu ajudat a que els altres se traguen la bena. Tanta Copa del món de Vela, tanta Fòrmula 1, tanta Terra Mítica, tants de tratges regalats... Això no ho retallen, no!

Ja no es tracta d'una qüestió d'educació o sanitat o de retallades. Ara, no està en joc només l'ensenyament públic de qualitat, ara ens hi juguem la democràcia, la dignitat com a persones. Ja m'ho va dir un dia sopant, no fa massa, Aleida Guevara, la filla del Che: perquè un poble sigue realment lliure ha de ser realment culte. Ara ja ens han obert los ulls, no podem mirar cap a una altra banda. Tenim una cita amb la història, amb la justícia. Estiguem a l'alçada, cadaú dins les seues possibilitats. Per natros, pels avantpassats que van lluitar perquè tinguéssem una vida digna, pels que han de vindre, pels que estan venint. Pensar en los meus sis nebots me farà colpejar la cassola amb més força. Tenen 12, 11, 8, 7, 2 i 1 any i han de vore el nostre exemple. Jo avui, a la concentració-cassolada a Tortosa i demà, tren i cap a València a la manifestació. I no me'ls emporto perquè tenen classe... De moment ells no passen fred, però sinó seguim lluitant potser algun dia sí... No hem d'actuar per solidaritat, hem d'actuar en defensa pròpia. Si lluites pots perdre, però sinó lluites estàs perdut.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.

15/11/2017
Imagineu-vos que aneu en lo cotxe i us equivoqueu de camí.
10/11/2017
El Gobierno de España, per la presió internacional cada vegada amb més veus crítiques i si intuix que el 17N l’ordre d’extradició per al President Puigdemont i els quatre consellers pot ser rebutjada per la justícia belga, podria ser que mogués fi
09/11/2017
Avui s'ha inaugurat una exposició al Palau Robert de Barcelona en la què hi participo '(R)evolució de les dones en la música'. Vo'n faria un resum bonic però no en tinc ganes.
05/11/2017
Este migdia, veient en directe la roda de premsa del portaveu de la Fiscalia belga, Gilles Dejemeppe, m’ha donat la sensació de que estem tots una mica, ni que sigue només una mica, sota el Síndrome d’Estocolm.
02/11/2017
Tot mos sembla, avui, irrellevant, aquell problema que fins ara era insalvable, la petita discusió familiar, lo mal de cap, aquella preocupació laboral… Són hores greus i natros hem de ser més aguts. Més forts.
31/10/2017
Brussel·les: quinta compareixença en un mes
29/10/2017
1. Si els partits independentistes accepten participar en unes eleccions autonòmiques seria com acceptar que no reconeixen la República proclamada?