Anna Zaera
,
16/12/2015
Entorn

Atracció, rituals i arquetips, allò invisible del patrimoni immaterial

El proper 17 de desembre l'IPCITE es presenta en societat al Museu de Tortosa
Morra

Foto: 

Guille Barberà
Jugant a la morra al Pavelló de La Ràpita
“L’erotisme és la força primigènia capaç de regenerar la vida, el triomf sobre la mort”. Totes les manifestacions culturals de tots els racons i tots els temps sorgeixen de la necessitat d'establir relacions amb "l'altre", de reconèixer-nos en ell i, a través d'aquesta pràctica, generar llocs comuns. Llocs on tornar perquè guarden un tros d'essència del que som. "Una voluntat de fer la vida més vivible", deia l'altre dia la filòsofa Marina Garcés. Aquesta voluntat individual sumada als anhels d'aquells amb qui compartim territori acaba conformant una identitat que rebem dels nostres avantpassats i propulsem amb les nostres pròpies experiències de cara al futur. Amb aquesta visió universal, l'artista i escenògrafa ampostina Maria Pons ha estat l'encarregada d'idear una acció performativa per donar a conèixer el treball antropològic al voltant de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), un projecte de creació recent que vol fer visibles les manifestacions culturals que ens acompanyen bé des de fa molts segles, bé des de fa ben pocs anys, com ara el conreu de la vinya, el ball de mantons d'Ulldecona, les curses tradicionals de Prat de Comte, el joc de la morra o les coquetes de les Terres de l'Ebre. Aquest dijous 17 de desembre tindrà lloc un acte obert a tot el públic al Museu de Tortosa que comptarà amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Hem volgut destacar les dues accions poètiques que marquen aquest recorregut pel patrimoni.
“Malgrat la distància que ens separa dels nostres avantpassats arcaics, no hem estat capaços de superar la més essencial de les pors, la por a la mort, ni de donar resposta al més gran dels misteris, el misteri de la vida”

1. Els arquetips que sobreviuen als cicles de la vida
Com es conjuga el joc de la morra amb els llaguters i els corredors de Cresol per donar vida al mite de la cucafera? 'Visitacions', que ens remet a les aparicions inesperades de persones conegudes per saludar-nos, és una acció artística ideada per Maria Pons on els elements del patrimoni immaterial es converteixen en arquetips de l'home i la dona. Arquetips que entren en joc. “És una celebració, la de la regeneració d’aquest cicle vita que, des dels nostres avantpassats arcaics fins a l’actualitat, es materialitza en l’erotisme que mobilitza l’home i la dona", diu Pons. De fet, són els aficionats reals que encara ara segueixen mantenint vives aquestes tradicions els que representen, ara com a actors, aquests rituals que aniran acompanyats d'una lectura referencial sobre els orígens, història i localització de cada manifestació cultural a càrrec de la periodista Roser Royo. L'acció fa un paral·lelisme universalitzador. “Malgrat la distància que ens separa dels nostres avantpassats arcaics, no hem estat capaços de superar la més essencial de les pors, la por a la mort, ni de donar resposta al més gran dels misteris, el misteri de la vida”. Aquesta és la història dels rituals. I en totes les cultures té lloc la mateixa dinàmica.

“L’ésser humà desenvolupa històries mitològiques que donen sentit i continuïtat a la seva vida i per fer-ho, pren com a model el cicle de la vida tal com es manifesta a la natura quan la llum triomfa sobre les tenebres; sigui a l’albada o un cop passat el solstici d’hivern, i que en l’ésser humà equival al triomf de la vida sobre la mort”, explica Pons. De fet, les accions rituals, tant en la vida real com a l'espectacle de dijous, "seran accions perfectament codificades on entren en joc tots aquells elements que expliquen, a nivell simbòlic, un mite". Per això, la vetllada de dijous es preveu fascinant per la communió associada a tot allò ritual. Els espectadors, com a col·lectivitat ebrenca, podran entrar en comunió amb tot allò que dóna sentit a la nostra comunitat. "Tothom participa de l’acció ritual", diu Pons. "És important tant el moment en què es durà a terme, els subjectes que hi participen, com els utensilis necessaris per a la seva execució".

- La passió i el vi, fertilitzadors de la terra
La mateixa tarda, es plantejarà l'acció EBRI, inspirada en el món del vi i en l’escenificació d’alguns dels elements del patrimoni, ideada per l’escenògrafa ampostina Maria Pons i pel músic de Deltebre Miquel Àngel Marín. Pons i Marín despleguen la seva fantasia per fugir de les conceptualitzacions habituals -molt vinculades al turisme i al consum- al voltant del vi i del riu, i plantejar, com sempre, un joc capgirador. Un joc que ens remet al mateix erotisme primigeni al que es referia 'Visitacions'. Mitologia i territori. L’ebrietat com un estat que ens altera les facultats físiques, mentals i emocionals, ja sigui per la ingesta desmesurada de vi o per una passió, i ho lliga amb l’ebrietat que provoca el riu Ebre a la terra fertilitzant-la. No podem desvelar més detalls. L'experiència serà viure-ho.

 

Més informació: 

Acció poètica 'EBRI'
Dijous 17 de desembre, 19:30h 
Museu de Tortosa
Fitxa d'agenda Surtdecasa 

El web l’ImmaTErial conté els elements inventariats i ofereix la possibilitat a la ciutadania de conèixer el contingut de tota la recerca que s'està portant a terme.

També et pot interessar