Via Verda

Foto: 

Cedida

Les 10 millors sortides per fer a l'hivern a les Terres de l'Ebre

Rutes, camins, paisatges i refugis per respirar aire fresc i estar en contacte amb la natura
Surtdecasa Ebre
,
05/01/2021
Entorn
Aprofitem aquests dies per sortir a respirar aire fresc en alguns dels nostres paratges plagats de camps de cítrics, de boscos de pins, de camps de vinyes hivernant o de senderes rocoses. Moltes vegades, aquests indrets es tornen humits i s'esborren les dreceres, però creiem que val la pena gaudir d'aquestes sensacions, això sí, si anem ben equipats!

1. Els estels del sud (Paüls i Arnes): Aquesta ruta és una travessa circular pels Ports que ens permet conèixer indrets meravellosos (i molt diversos), així com petits pobles - Beseit, Paüls o Arnes - que es confonen amb el paisatge rocós de la zona. Si teniu un cap de setmana lliure o fins i tot més dies, aquesta és la primera de les nostres propostes ja que us permetrà gaudir del territori en profunditat i, si voleu, quedar-vos a dormir en alguns refugis dels Ports com el Mont Caro de la UEC o en petites cases rurals com Les Barberes de Paüls. No cal anar al Pirineu per gaudir de la natura hivernal de ben a prop! Són destacables les espectaculars formes rocoses de les muntanyes que travessa l'itinerari, així com els bells rierols al voltant dels quals es concilien paisatges i vida salvatge.

2. Camí de Sirga (Móra d'Ebre): En una època de l'any en què el riu Ebre no és navegable, la millor manera de gaudir de la riba fluvial és fer-ho a peu. Com? A través del Camí de Sirga. Aquesta via que va paral·lela al riu va ser transitada en el seu moment per ibers, fenicis, cartaginesos o romans... A la comarca de la Ribera d'Ebre, encara es conserven trams importants d'aquest camí de sirga, però l'oferta que us oferim és poder desplaçar-se igual que feien els llaüters per la vora del riu però, en aquest cas, per una xarxa de camins i carreteres que voregen tot l'Ebre i que permeten poder gaudir dels més de 40 km de riu de la Ribera d'Ebre.

3. Via verda (Gandesa i Tortosa): La Via Verda s'allarga fins al Delta, però en aquesta època de l'any us proposem que feu el tram de muntanya, és a dir, el que travessa les comarques de la Terra Alta i el Baix Ebre, entre el que va ser l'estació d'Arnes i la ciutat de Tortosa, travessant els paisatges del vessant occidental del Port, pel costat del riu Canaletes i la plana fluvial de l'Ebre. Descarregueu-vos l'opuscle 'Escapades i itineraris per la Via Verda' editat pels Consells Comarcals del Baix Ebre i la Terra Alta. I si voleu fer el mateix recorregut que el GR Terres del sud de TV3, mireu aquest enllaç.

4. GR 92 (L'Ametlla de Mar i l'Ampolla): Qui ha dit que el mar només és per a l'estiu? A nosaltres ens captiva mirar l'horitzó a l'hivern i també gaudir de la tranquil·litat de les platges quan no hi ha ni parasols ni tovalloles. L'itinerari proposat coincideix amb el GR-92 Sender Mediterrani, que surt del port mariner de l'Ametlla de Mar i es dirigeix en direcció al Perelló i a l'Ampolla tot passant per alguns dels trams de costa millor conservats de Catalunya. Al llarg del recorregut, les restes de les antigues torres de vigilància o de trinxeres i emplaçament de bateries recorden altres temps menys pacífics.

5. Serra de Cardó (Benifallet): Les Terres de l’Ebre, recentment reconegudes com a Reserva de la Biosfera, acullen un gran nombre d' arbres monumentals catalogats i protegits per les seves espectaculars característiques. Una de les excursions que val la pena tenir en compte és la que a l'assentament eremític de Cardó, on la natura i la història s’abracen en singular harmonia i sacralitat. Durant la sortida, es pot descobrir la Teixeda de Cosp, que alberga teixos de grans dimensions, i assolir el cim de la Creu de Santos, que ens oferirà una visió aèria espectacular, per a completar les emocions de la jornada.

6. La Fou (La Sénia): La Fou, com el seu propi nom indica, és un barranc estret i encaixat que acull la capgalera i el naixement del riu Sénia. L’accés a la Fou s'inicia per la cua de l’embassament d’Ulldecona, a la província de Castelló, i 13 km després entrem ja al Parc natural dels Ports, en territori català. A mesura que ens endinsem, el barranc es va estretint i la vegetació es torna més frondosa, a la vegada que canvia de mediterrània a submediterrània. Són únics els pinars de pi negral que dominen la major part de la Fou i només es veuen desplagats a les parts més altes pel pi rajal i les més humides per les Fagedes dels Ports, un Iloc declarat Reserva natura parcial des de I’any 2001.

7. La Font Nova (Alfara de Carles): L'hivern convida a descobrir paratges de muntanya i, en aquest cas, també el modus vivendi de la gent que hi viu o hi vivia fa anys. Aquestes formes de vida encara estan presents en aquesta zona dels ports, on es conserven corrals i masos. La solana ens ofereix una ampla panoràmica sobre la plana de l’Ebre; l’obaga, en canvi, es presenta més inaccessible amb un relleu abrupte i vistes sobre les valls interiors dels Ports. EI barranc de la vall d’infern i el de la Coscollosa són encara llocs feréstecs i les cabres salvatges s’hi passegen sovint. Amb una mica de sort, se’n poden veure quan cau el sol a primera hora del matí.

8. La Vall (entre el Mas de Barberans i Roquetes): T'imagines un paisatge alpí al costat de casa? No cal que comencis a fer quilòmetres cap al nord, tens aquestes vistes més prop del que et penses. A mesura que ens endinsem al barranc de la Vall, deixem enrere els camps conreats d’oliveres per donar pas a boscos de pi i alzina. A poc a poc, el barranc s’encaixa, apareixen imponents parets de roca i el paisatge es torna d'alta muntanya. Dos indrets reclamen especial atenció en el recorregut cap a I’àrea de lIeure: la formació geològica del Racó dels Capellans just a sobre de la passarel·la de fusta que creua el barranc i la vista de les Faixes Tancades des de la mateixa àrea de lIeure.

9. La Cova Avellanes (Roquetes): Ja ho diuen els homes de muntanya, quan el port s'omple de neu tot són rastres. Senglars, cabres, fagines, pardals... Desapareixen les senderes i les marques de pintura i la muntanya es converteix en un paradís, però també molts cops, en una trampa. La Cova Avellanes ens agrada molt perquè és una àrea recreativa que es troba al cor dels Ports. S'accedeix per la carretera del Caragol fins al Portell, on trobem un mirador sobre l’últim tram de la vall de l’Ebre. La zona és completament boscosa i dóna la sensació de trobar-se en plena Selva Negra. A més, s’hi troben espècies d’elevat valor botànic i pins modelats en forma de bandera degut al fort vent de mestral.

10. El Delta de l'Ebre (Sant Jaume d'Enveja i Deltebre): El Delta és fa del tot diferent a cada època de l'any, l'hivern és un moment on el paisatge és terrós, i no es pot gaudir dels camps verds o grocs de la primavera i l'estiu. Ara bé, aquests mesos de fred ens mostren estampes úniques i sobretot postes de sol que valen milions. A més, en aquests últims anys hi ha una bona població d'ocells aquàtics que no han abandonat el lloc per anar a terres més càlides. L'ànec collverd és el més destacat, així com també lànec cullerot.    

A

També et pot interessar