Un llibre recull prop de 1500 expressions ebrenques aportades per la gent

Es presentarà el proper diumenge 19 d'abril a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa

Anna Zaera

15/04/2015

Llibres

Estem convençuts que les xarxes socials milloren la vida de la gent. Ajuden a posar-nos en contacte i a compartir coses que tenim en comú. D'aquesta manera, iniciatives individuals poden acabar convertint-se en moviments col·lectius. Una idea aïllada, en una assamblea, pot convertir-se en una iniciativa popular, o una crida a recollir curiositats a les xarxes, pot acabar prenent forma de llibre col·laboratiu. El jove dels Muntells -però resident a Barcelona- Jordi Arbués va crear el grup de Facebook Paraules Ebrenques al 2008, sense massa pretencions, amb l'únic interés de convertir-lo en una àgora familiar per comentar expressions ebrenques des del seu exili urbà. Al 2014, sense cap motiu aparent ni cap operació de màrqueting digital, el grup va esclatar arrossegant milers de persones d'arreu del territori. Actualment, més de 6000 formen part d'aquest grup, que s'ha convertit en el mes nombrós de les Terres de l'Ebre i el cinquè més gran de la demarcació de Tarragona. Els joves Josep Piñol, Josep Adell i Gemma Ginovart, veient el potencial sociològic de la iniciativa, van decidir donar-li un impuls definitiu i convertir-lo en "Lo llibre". Aquest llibre, escrit amb clau d'humor, pretén fomentar la llengua, expandir-la i no deixar que es perdi. Donaran els beneficis al Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC (CEL) que utilitizarà els recursos per mantenir viu l'ús del tortosí. El proper 19 d'abril es presentarà el llibre a Tortosa. Abans, hem parlat amb els tres organitzadors perquè ens expliquin més detalls del projecte.

"Allò més màgic del projecte és que la base és allò que ens uneix a tots, que ens caracteritza i ens fa, al final, diferents a la resta de Catalunya: El nostre parlar"

- Com sorgeix el projecte Paraules Ebrenques?
A principis de 2008 Jordi Arbués va crear aquest grup. Aquell grup de Facebook ens va enganxar. Cada dia preguntàvem als nostres pares i iaios per descobrir una expressió que encara no s'hagués dit. Vam creure que allò no es podia quedar en un grup de Facebook i vam veure l'oportunitat de portar-ho més enllà i de convertir-ho en un llibre.

- Què creieu que és el que ha mogut a la gent?
Allò més màgic es que estem parlant d'una forma de parlar que ens uneix. L'ebrenc ens caracteritza i ens fa, al final, diferents a la resta de Catalunya. Va ser bonic veure com, poc a poc, la gent s'anava unint, aportant frases noves o comentaris. Nosaltres només arribar a casa anàvem directament a veure si hi havia novetats! Pensem que enganxa perquè la principal característica de totes les expressions és el sentit de l'humor.

- Aquest projecte no hagués estat possible sense la força de les xarxes socials...
No. El fet de poder compartir una mena de llibreta virtual amb totes les persones de les Terres de l'Ebre ha fet que tot això fos possible. La riquesa del nostre parlar és tant gran, hi ha tantes variacions...Hem après molt!

- Per què creus que tanta gent ha respost a la crida?
Ja ens podem trobar a l'altra part del món, si sentim parlar ebrenc ens canvia la cara i ens saludem com si ens coneguéssim de tota la vida. Pensem que al ser una regió petita estem molt més connectats, som com una petita gran família.

- Quines expressions han estat les més comentades o les que han generat més curiositat i controvèrsia?
Les frases que més controvèrsia han tingut són les pervertides, les escatològiques. Aquelles que sempre hi ha algú que considera tabú.

- En què ha consistit el procés d'editar el llibre?
El projecte ha consistit bàsicament amb la recol·lecció de totes les expressions, separar-les, i corregir-les de manera que no es perdés l'essència ebrenca però sense faltes ortogràfiques. Ens ha ajudat el lingüista Albert Aragonés també president de l'associació Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris (CEL) on aniran els benefics obtinguts d'aquest projecte. Aquest centre fomenta l'ús de les formes normatives del tortosí en llibres de text, a les escoles i en obres literàries.

- També les il.lustracions les han fet al territori?
Sí, les il·lustracions les han fet els alumnes de l'Escola d'Art de Móra la Nova i l'Escola d'Art i Disseny ESARDI d'Amposta.

- Quines administracions institucions s'hi han interessat?
Hem comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona, de tres consells comarcals de les Terres de l'Ebre i amb 44 dels ajuntaments dels diferents municipis que formen les nostres terres. Hi haurà punts de venta repartits a gairebé tots els municipis de les Terres de l'Ebre i es brindaran petites presentacions en aquelles localitats interessades.