Jump to navigation
El debat sobre el tractament que li hem de donar a les produccions artístiques que mostren valors contraris als que voldríem en l'actualitat com el racisme, el classisme, o el sexisme, torna a ser actualitat. Hi ha dues postures clares. Els constructius, que es pregunten com s'han de reinterpretar aquestes obres i els destructius que plantegen l'extracció de l'espai públic d'aquestes produccions i, fins tot, l'eliminació. En aquests moments sembla que s'està deixant de banda el debat i s'està passant a l'acció. HBO anuncia que retira 'Lo que el viento se llevó' (1939) del seu catàleg de VOD pel tractament racista que es dóna als personatges negres; Netflix ho va fer amb la sèrie 'Little Britain' (2003); Disney ha fet el mateix amb 'Canción del Sur' (1946).
Escena de 'Lo que el viento se llevó'
Òbviament, això no és exclusiu del cinema, és present en qualsevol disciplina artística: en la literatura, ens hem de plantejar què fem amb 'El Cantar del mío Cid' (1200), amb les obres de Ramon Llull, per posar un parell d'exemples de textos que parlen de la supremacia cristiana i es mostra en contra de la musulmana; s'ha qüestionat Tolkien perquè en la creació dels 'seus mons' no hi apareixen negres, 'El señor de los anillos' és de 1954. A Laura Ingals de 'La casa de la pradera' (1935) perquè les seves obres tenen tocs racistes; a Enid Blyton 'Los Cinco' (1942) perquè el seus llibres estan plens de postulats racistes, sexistes i homòfobs; el llibre 'Los diez negritos' d'Agatha Christie s'ha rebatejat com 'Y no quedó ninguno'. Què fem amb obres com 'La violació de la negra' (1632), 'Nimfa i sàtir' (1873) o 'La violación de Lucrecia' (1571). En els còmics, 'Tintín en el Congo '(1931) fou motiu de litigi legal acusant el reporter de racista, com ha passat també amb 'Los Pitufos negros' (1963), o 'Spirit' (1940) de Will Eisner. En el món de la música, què fem amb cançons com 'Brown Sugar' (1969) o 'Some girls' (1978) dels Rolling Stones? Amb 'Island girl' (1975) d'Elton John i Bernie Taupin; o amb 'Ebony and Ivory' (1982) de Paul McCartney i Stevie Wonder. A l'òpera, exemples del mateix els podríem trobar a 'La flauta màgica' (1791) de Mozart o l''Otelo' (1887) de Verdi; en el cinema, a banda de les anomenades a l'inici, hi podem ressaltar 'El nacimiento de una nación' (1915), 'Mandingo' (1975) i una llista inacabable de films que no estan gens en la línia dels valors desitjables en l'actualitat: 'Desayuno con diamantes' (1961), 'Indiana Jones y el templo maldito' (1984), 'Metrópolis' (1927), 'Los Goonies' (1985), 'Alien' (1979), 'Dumbo' (1941), 'Pretty woman' (1990), 'El Club de la lucha' (2000) o 'La milla Verde' (1990).
Davant del panorama, hi ha institucions que també han passat a l'acció, centres d'art com la Tate de Londres han retirat d'exposició obres que han considerat 'ofensives' o el Rijksmuseum d'Amsterdam va canviar títols d'obres que poguessin ferir la sensibilitat d'algun col·lectiu.
El quid de la qüestió no és si estem d'acord o no en que 'Lo que el viento se llevó' és racista -obvi que ho és-, sinó què en fem d'aquestes obres que estem detectant i assenyalant com a racistes, homòfobes, supremacistes, classistes, masclistes? Les fem desaparèixer? Com sabrem quins eren els valors d'aquella època si fem desaparèixer totes les manifestacions culturals que els incloïen? Si les fem desaparèixer estem menystenint el gran potencial pedagògic que poden tenir, precisament, al veure-les, per a no 'repetir els errors del passat'.
La persona creadora o artista interpreta la seva realitat, el seu món i ens el mostra en forma de producció artística. Si aquesta persona estava en el passat mostrarà un món amb els valors de l'època i si està en el present hauria de mostrar els valors del present. No es tracta d'amagar els errors històrics sota l'estora; negar-los o no veure'ls més, no els fa desaparèixer. Hi són i n'hem de parlar.
La solució podria ser posar una nota aclaridora abans d'iniciar un film, per exemple, deixant clar que allò que veurem és fruit d'una època passada i que no tenim perquè compartir, des de l'actualitat, allò que s'hi expressa.
Optem per la via que optem correm els nostres riscos: si no critiquem i ataquem aquells valors que considerem 'perjudicials' per a la convivència en produccions artístiques passades i presents, en som còmplices; si les censurem o, fins i tot, destruïm correm el risc d'utilitzar les mateixes eines que utilitzen aquelles persones que escampen aquells valors 'perjudicials'.
Tot i que som força les persones que volem que els valors que regeixen la nostra societat no siguin els de la desigualtat, el domini de poder, el mercantilisme salvatge, el racisme o el sexisme -per llistar-ne uns quants- hem de ser conscients que la censura i el negacionisme no ens ajudaran en res. Sí que ho poden fer, en canvi, el debat, l'anàlisi i la reflexió, podent arribar a convertir-se en una palanca de conscienciació i de canvi.
Xavier Miró Gestor cultural
