dissabte, 30 juliol, 2016
Opinió

Un llibre obert és un cervell que parla

Un llibre obert és un cervell que parla;
tancat, un amic que espera;
oblidat, una ànima que perdona;
destruït un cor que plora.
Proverbi hindú

Quina mena de maledicció es produeix quan els xiquets i xiquetes passen a ser adolescents i aquella fascinació per la lectura s'esvaeix i és substituïda per les converses amb els amics, veure la televisió o navegar per Internet, fins al punt que hi ha estudis que indiquen que a la meitat de joves de menys de 16 anys no els agrada llegir? Per què als adolescents els joves els agrada tan poc llegir com anar a dormir o endreçar l'habitació? Sobre qui recau la responsabilitat d'inculcar l'estima per la lectura (escola o família)? És bo que l'escola estableixi lectures obligatòries i que des de casa se'ls marqui el que han de llegir? Som capaços entre tots d'arribar a un acord sobre si la lectura és un plaer, un deure, una obligació, una responsabilitat o un aprenentatge, la qual cosa comportaria un consens al voltant de la manera d'enfocar-la?; o potser no cal dissociar aquests termes i el plantejament sorgiria com una mena d'híbrid entre tots ells?

Massa preguntes? Probablement. Però ho haurem de començar a afrontar i com més aviat millor, si no volem que els estudis, les enquestes i els resultats, als que dit sigui de pas, no sóc gaire aficionada però que sí que observo i analitzo de tant en tant, no donen la raó sempre als victimistes i catastrofistes de tot i per a tot, que n'hi ha i molts (alguns fins i tot amb dubtosos interessos), però a qui també se'ls ha de contestar que aquest país ve d'una època fosca a tots els nivells, sobretot pel que fa a la cultura, el pensament i la llibertat, i que l'avenç experimentat els darrers anys ha estat considerable. Perquè es relaxin, els podem dir que sí, que podem fer més, que hem de continuar caminant perquè a més de llegir millor, els nostres joves i adolescents llegeixin més. I també millor, que sovint ens deixem influir pels números i no ens adonem que en aquest cas ens interessa la qualitat, el profit, l'objectiu i l'aprofitament. I si volem agafar el bou per les banyes, parlem-ne tots plegats, debatem i busquem els espais adients i totes les oportunitats per a fer palès la nostra inquietud, sense estridències, sense maximalismes, i sense dogmes. Doncs això vaig a fer: parlar-ne.

L'adolescent és especial. Quantes vegades ho haurem sentit! D'acord, però no passa per una "malaltia" que no tingui solució. Viu el seu món i al seu món, i probablement la galàxia nostra, la dels adults a més de no interessar-li en absolut, és rebutjada sistemàticament, la qual cosa provoca que el que nosaltres proposarem amb insistència tindrà malauradament l'efecte contrari. Indefugiblement la lectura forma part d'aquell llistat de suggeriments tediosos i anàlisis inacabables amb els que els aclaparem els adults "responsables". Partim doncs, d'un panorama poc engrescador.

D'entrada no cal que tots els educadors, filòsofs, bibliotecaris, pedagogs, escriptors, psicòlegs, etc. estiguéssim d'acord sempre i en tot, però caldria donar el tret de sortida des del mateix punt. Guanyaríem més coses. La cultura del lleure, espectacle, diversió i oci de l'actualitat inicialment ens té el partit guanyat bàsicament perquè comporta poc esforç. Si els tractem de convèncer amb els arguments que la lectura els ajudarà a ser autònoms, a copsar millor la realitat o a integrar-se a la societat, probablement fracassarem. El que hem de fer és establir ponts entre el plaer i l'esforç, entre la cultura del llibre i la cultura de l'aprenentatge.

Personalment tinc clar que el lector no neix, que es fa, encara que això no és cert del tot perquè a través de la imitació i de l'aprenentatge s'aprèn no només a llegir sinó a valorar la lectura i a estimar-a. Per tant, els xiquets i xiquetes han de veure llegir els pares i mares a casa; els docents han d'arribar cada dia a l'aula amb un llibre a la mà; la biblioteca escolar ha de ser el centre neuràlgic de les activitats, projectes i celebracions de l'escola; qualsevol esdeveniment escolar ha de basar el seu desenvolupament en quelcom que tingui a veure amb la biblioteca i els llibres; les famílies han d'incorporar els llibres com a un regal habitual pels aniversaris o Nadal; les famílies han d'acompanyar periòdicament els fills, néts o nebots a la biblioteca municipal i a les llibreries.... Disculpeu el to. Encara que sembli imperatiu confesso que es tracta simplement de recomanacions.

I és que les imposicions no solen portar bones conseqüències. Podríem afegir, a més, que el verb llegir no suporta l'imperatiu. Si creiem que alguna cosa és encisadora i n'estem convençuts de manera profunda només amb el poder de la seducció la podem transmetre i convèncer als altres. La lectura és un hàbit que entra per una porta diferent de la dels altres. I a més cal que sigui una seducció a través del contacte i de la imitació. S'ha d'acompanyar de la mà i orientar però no obligar, perquè l'interior de cadascú amb els seus laberints d'aficions, gustos, valors i sentiments, és diferent, personalitzat, únic, i perquè el compromís que s'estableix amb la lectura és íntim, fins al punt que s'assoleix voluntàriament quan i com cada individu proposa. Val a dir però, que tindre sempre a mà una llista de llibres confeccionada amb determinats criteris, sempre és un bon recurs que no sols no molesta, sinó que ens ajudarà. No portem les idees o els consells fins al límit, en el sentit que tampoc cal deixar-los completament sols en la tria. Donem la primera espenta i proposem però sempre deixant que la darrera decisió, que és la veritablement important, els correspongui a ells i a elles.

He dit que el compromís que s'adquireix amb la lectura és íntim. No passa el mateix amb el fet de llegir. Caldria defugir de la idea que la lectura silenciosa és la mare de totes les lectures entre altres motius perquè estaríem acotant el seu poder il·limitat. Hem d'entendre que la lectura és un fet social, una activitat que s'ha de compartir a l'escola i a casa, per a parlar-ne dels temes i dels personatges dels llibres com parlem de cinema o els esports. Compartir els llibres culmina els avantatges d'un procés que sol començar individual. Llegim en veu alta, creem un clima adequat, llegim junts i parlem de llibres.

Durant molt temps podríem dir que la literatura infantil i juvenil ha estat desatesa. Sortosament la situació ha canviat d'unes dècades ençà. Avui en dia aquesta literatura resulta bàsica per l'experimentació de les paraules, per la identificació amb els personatges o el diàleg amb la propia experiència. Cal tenir en compte però, que els adolescents no han de llegir només llibres de literatura ni caure en el parany de rebutjar tota la resta de possibilitats que tenim a l'abast en qualsevol tipus de format i suport. No oblidem que avui els joves consumeixen narrativa des de les seves consoles i ordinadors, o a través de la televisió i el cinema, i que passen amb molta facilitat de la lectura en paper a la lectura en pantalla.

No ens hauríem de prendre de broma tot això, no, perquè de manera totalment inconscient si les nostres accions com adults no són les correctes, podríem aconseguir que els adolescents a la fi odiéssin la lectura i els llibres. Disculpeu per la contundència del vocable però si els ordenem llegir, si els dirigim el que han de llegir sense donar cap alternativa, si els expliquem constantment els beneficis de la lectura, si els castiguem a llegir, si critiquem o censurem el que llegeixen o si els demanem resums i proves del que han llegit, causarem un dany irreparable.

Vivim en una cultura i societat lletrada. La nostra vida, el nostre dia a dia està ple de lletres i paraules des del mateix moment en què ens aixequem, de manera que, cada dia llegim en el carrer i en les tasques quotidianes l'equivalent a quatre pàgines. Intentem doncs una veritable mobilització educativa de tota la societat perquè no hem d'oblidar que moltes revolucions han començat per la lectura i perquè no oblidem mai que llegim per a viure millor i per a ser més feliços. 
 

Irene Prades
Directora de la Biblioteca de Tortosa