Jump to navigation
S'inquieten quan els cau una gota d'aigua al cap. Se sulfuren quan s'obren les portes de la seva nau i no poden ser els primers en sortir. S'asfixien si no poden reservar aquelles cadires de primera fila i els toca anar al galliner...
Quin desastre! Fa temps que penso que aquests individus han perdut el nord, l'essència, la vida. Sincerament, sento fàstic. Fa molt temps que sento pena quan surto a caminar els migdies pel planeta que compartim. Esperits sense ànima, cors sense sang… on està "allò"?… "Allò" que flueix amb profunditat, "allò" que han perdut i que no està ni aquí ni allà? L'espai, el temps, la llum...
Caminen sense sentir la terra, els fot pànic deixar passar la llum…
Estan embobats. I d'acord, sí, ho entenc. Sí, es desmarquen de la línia de meta. Els marquen a l'esquena amb el segell "EE"/"ESn" (Éssers Estranys/Éssers Sub-normals).
Dit això, entenc que alguns haguéssiu seguit les grans masses, us hagueu deixat portar, però us ben juro que encara sou a temps de poder despertar.
TRUQUEU-ME! Qui s'hagi perdut enmig d'aquest parany i ho necessiti QUE EM TRUQUI. Jo sé ben poca cosa, però m'ofereixo per mostrar com es treuen les sandàlies i junts tornarem a caminar descalços.
Notareu com el terra està fred i de cop calent, rugós, llis, punxenc inclús, però sincerament crec que us fascinarà conèixer aquest planeta "meravellós" en el que vivim sense viure.
De veritat, no us deixeu enganyar. No etiqueteu el vostre ser per complaure'ls. No aposteu per grans carreres ni feu grans apostes abans de saber qui sou, què voleu i què feu aquí...
Us animo a pixar de peus a terra.
Josep Piñol
Emprendor social i realitzador
