Col·loqui Internacional 'De Munic a París (1938-1940)'

Entre el setembre de 1938 i el juny de 1940, Europa va implosionar en una nova guerra continental atiada pels feixismes i el nazisme i facilitada pels errors i les pors de les democràcies occidentals. Mentre Espanya acabava de viure la guerra criminal que la gran coalició contrarevolucionària, encapçalada pel general Francisco Franco, havia imposat el juliol de 1936 contra el poder constitucional, representat en la Segona República, a Europa el feixisme italià i el nazisme duien a terme, pas a pas, els seus plans expansionistes i agressius, mentre a França i la Gran Bretanya es passava de l'apaivagament d'aquests feixismes i l’«Abans Hitler que Stalin», a la urgència d’intentar tancar una aliança amb la Unió Soviètica per posar fre ales agressions alemanyes i italianes.

Tot va ser debades. El feixisme, en la seva versió espanyola, fet d'integrisme catòlic, nacionalisme radical i falangisme, va guanyar la guerra el març de 1939. Immediatament es va obrir un doble procés de repressió brutal i exili massiu; Catalunya en va patir unes conseqüències singulars. Praga i Tirana van caure la primavera de 1939 a mans dels feixismes europeus. La Unió Soviètica va apostar per la seva supervivència. Els Estats Units s’ho miraven de lluny.

Res ni ningú va poder, o voler, aturar la nova guerra europea. El 3 de setembre, el conflicte ja era oficial. El 20 de juny de 1940, la III República francesa desapareixia del mapa continental.