Exposició 'Fotografia Vs Alzheimer'

Fa uns dos anys van diagnosticar a la meva mare la malaltia d'Alzheimer en fase inicial, (grau 4).

Després d'uns mesos caòtics: metges, assistentes socials, psicòlegs (per la persona malalta i per la persona cuidadora), neuròleg, tacs, etc. vaig tenir la idea de fer-li una sessió de fotografia perquè "jo mateix" pogués distreure'm una mica .., i va ser un encert. La sorpresa va ser meva quan vaig poder comprovar que a més de servir-me a mi d'esbarjo, a ella també li servia per gaudir de la sessió fotogràfica i passar una bona estona.

Així doncs la fotografia, en el meu cas s'ha convertit en una bona teràpia tant per a mi, el cuidador, com per a la meva mare, la persona malalta. Evidentment la fotografia no cura l’Alzheimer, de la mateixa manera que tampoc ho cura la música, però recentment uns estudis han demostrat que la música és una teràpia molt efectiva per fer aflorar sentiments perduts en la profunditat de la ment. Essent així, per què la fotografia no pot donar els mateixos resultats com a teràpia?

Amb la fotografia aconsegueixo que faci exercici físic, que camini, que aixequi els braços, que mogui el cap, ... Amb la fotografia aconsegueixo que pensi, que somrigui, que faci cara de enfadada, que sobre actuï,... I el més important, amb la fotografia aconsegueixo que ella se senti la protagonista, que encara se senti útil.

Això és el fonamental, perquè així deixa d¡estar asseguda sense fer res més que pensar en què li està passant, enfonsant-se més i més en el caos profund del seu deteriorat cervell.

 

Horari: de 10 a 19:30h