L’art que sap nedar

Al més pur estil Banksy, us presentem una peculiar sèrie d’art urbà amb reminiscències aquàtiques i bressol empordanès

Laura Cortadellas

24/08/2016

Arts

A la Toscana, a la ciutat de Florència, hi apareixen des de fa un parell d’anys mostres d’un curiós estil d’art urbà: personatges cèlebres són representats a les façanes de les cases o del mobiliari ciutadà. La particularitat d’aquestes figures és que sempre apareixen submergides al fons del mar i equipades, a més, amb unes característiques ulleres de busseig. Al peu de la imatge, sempre la mateixa sentència: l’arte sá nuotare (l’art sap nedar). Blub, el misteriós pseudònim darrera el qual s’amaga l’autor d’aquest tipus d’expressions artístiques, no dóna gaires detalls. Afirma, però, que l’origen de tot plegat passa per l’Empordà, concretament per Cadaqués.

Blub explica que la inspiració per aquest tipus de representacions rau en una estada a Cadaqués

Absolutament confinat en l’anonimat, Blub es comunica a través del correu electrònic. Des d’aquest mitjà de comunicació, explica que la inspiració per aquest tipus de representacions rau en una estada a Cadaqués. Assegura que aquest sojorn fou, de cap a cap, l’origen d’aquesta casual sèrie. Un dia, un amic que l’acompanyava, li va proposar de pintar quelcom a la façana de casa seva, pràctica habitual entre els artistes locals del poblet altempordanès. Aquesta petició va sobrevenir Blub un pèl desprevingut. Situat al Bar Boia, a peu de mar, i mentre rumiava en l’encàrrec, va observar el fill d’un altre amic allunyant-se de la platja amb les ulleres de busseig encara col·locades. La seva imatge contrastava amb la de la resta de vianants, més aviat guarnits per reincorporar-se a la via pública. A partir d’aquesta senzilla visió, se li va ocórrer una original il·lustració: Dalí, figura prou vinculada al poble en qüestió, amb unes ulleres de busseig i submergit al fons del mar. Sota el retrat, hi va escriure la frase: “l’art sap nedar”. Si teniu alguna ocasió, cerqueu l’esbós pel veïnat.

De l’anècdota d’una tarda d’estiu, al germen d’una sèrie que, al més pur estil Banksy, ha captivitat bona part del personal. Un cop ben tornat a Florència, Blub va seguir submergint personatges. Al principi, aprofitant l’emblemàtica localització florentina, es va centrar en eminències renaixentistes. De la Gioconda a Dama amb un ermini de Leonardo Da Vinci, passant pel David de Michelangelo. Ràpidament, però, va decidir que no es volia estancar en una època concreta: La noia de la Perla de Veermer, obra preeminent del barroc holandès, també va passar per aigua. I encara una mica més tard, ni època, ni àmbit concret, és varen resistir a la passió aquàtica de Blub. Personatges de tot tipus han sucumbit a aquesta curiosa caracterització marítima: Amy Winehouse, Anita Ekberg i Marcello Mastroianni a la dolcíssima escena de la Fontana di Trevi, Shakespeare o Picasso. Acompanyant la divertida estampa, invariablement la mateixa evocació: l’art sap nedar.

D’alguna manera, tot plegat aviva el record de la inundació del riu Arno a Florència fa ben bé cinquanta anys. Els estralls de la catàstrofe, morts i danys materials, foren sonats. Entre uns i altres, també nombroses obres pictòriques se’n veieren afectades o, directament, perdudes. Ara, al costat, dels senyals que, en plena via pública, recorden fins a quins límits històrics va arribar l’aigua aquell jorn, hi trobem l’art de Blub. Aquest darrer, més preparat per a una eventual immersió.