Jump to navigation
1. Fustes i canons. Una aventura del segle XVIII
Durant el primer terç del segle XVIII es varen instal·lar a Sant Feliu unes drassanes reials destinades a la construcció de vaixells de guerra. És un fet poc conegut que en aquesta població es varen construir els tres vaixells de majors dimensions de l'Armada Espanyola, capitanes de flota i amb una capacitat d'entre 66 i 80 canons. Per a la població va suposar un moment d'esplendor econòmic i comercial, en un moment que estava sorgint de forma insipient la manufactura del tap de suro.
Trobem una exposició de gran format que mostra un retrat del Sant Feliu de fa 300 anys, la població, els oficis, la industria, la pesca..., ens parla de les drassanes, de la forma de construcció de les naus i de com era la vida a bord. Produïda per el Museu d'Història, consta d'unes 150 peces de 17 museus, arxius i col·leccions privades, la major part d'elles no s'havien arribat a exposar mai fins ara.
Una exposició imprescindible per els enamorats del mar, els aficionats a la història o simplement per aquells que volen conèixer un xic més la vida dels nostres avantpassats.
Fins al 31 de maig al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols
2. Lletres. Imaginar abecedaris
Al Museu del Joguet de Catalunya és un lloc fantàstic per cultivar l'interès dels més petits de la casa per els museus i les exposicions. La seva col·lecció de joguines antigues, plenes de formes i colors de tota mena, no tan sols pot fer que els nens i nenes despertin la curiositat per el passat, també farà que nosaltres revisquem una mica la nostra infantesa.
Fins a finals de maig hi podem trobar la temporal “Lletres. Imaginar abecedaris”. Aquesta exposició se centra en la lletra des de diferents punts de vista. Des dels primers textos d'escriptura cuneïforme i la traducció dels jeroglífics egipcis fins a la invenció de l'alfabet Braille i la llengua de signes. La utilització actual dels alfabets i les tipografies per el disseny gràfic, que a més de l'ús comunicatiu explota el seu component estètic. Tot a partir d'un bon grapat de joguines i objectes infantils on la lletra és la protagonista.
Encara que no tingueu mainada, no us la perdeu. Teniu temps, però no badeu.
Fins al 31 de maig al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres)
3. “Gyotaku. L'ànima dels peixos” de Victòria Rabal
El terme Gyotaku prové del japonès, es composa de dues paraules que signifiquen peix(gyo) i fregar (taku). És una tècnica que consisteix en gravar en el paper el perfil d'un peix utilitzant tinta xina. Fou inventada per els pescador i peixaters japonesos fa més de 200 anys per publicitar el seu producte, mostrant a través d'ella una imatge fidedigne del seu producte.
Amb aquesta tècnica Victòria Rabal (Barcelona, 1958) deixa constància del pas d'aquests animals, que des del moment de la seva captura estan destinats a arribar a la taula. Retrata el seu aspecte i les seves característiques prement amb les seves mans el paper sobre la pell tintada del peix. Un exercici que intenta buscar el major respecte possible per l'animal i la major fidelitat del seu aspecte.
Victòria Rabal ha treballat amb aquesta sèrie que ara arriba a Palafrugell des del 2010. En la mostra podem veure unes 150 làmines amb més de 70 espècies diferents. Una exposició molt recomanable per tots aquells que encara no l'heu vista.
Fins al 21 de juny al Museu del Suro de Palafrugell
4. “Desenterrant el silenci” de Sergi Bernal
Antoni Benaiges era un mestre català que treballava durant la República en una petita localitat de Burgos, Bañuelos de Bureba. Pocs dies després de l'inici de la guerra fou afusellat. Les seves restes es varen enterrar en una fossa que fou trobada a l'agost de 2010 a les muntanyes de Pedraja (Burgos). Al seu costat hi havien les restes de 103 persones que varen patir la mateixa sort.
El Museu Memorial de l'Exili ens porta una exposició del fotògraf Sergi Bernal, el resultat d'una investigació molt més amplia al voltant de Benaiges. Una exposició que ens parla de la repressió que varen viure tota una generació de nous mestres de la República durant la Guerra Civil i la posterior dictadura. Eren mestres amb noves idees i una nova pedagogia, però que malauradament el règim franquista es va encarregar de tallar d'arrel.
En la mostra, que s'inaugurarà el divendres 24 d'abril, podrem contemplar 32 fotografies, una reproducció de part de la fossa de 20 metres quadrats, facsímils originals de l'època i un audiovisual. Una bona oportunitat per descobrir una realitat que alguns varen voler enterrar en l'oblit, però que el temps ha desenterrat.
Del 24 d'abril fins al 5 de juliol al Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera
5. i 6. “L’artista al seu taller. Fotografies de Francesc Serra” i “Artistes del fons al seu taller. Fotografies de Ramon Manent”
En aquesta última proposta tenim un dos per un. Dues exposicions complementaries, que dialoguen i es nodreixen l'una a l'altre, les trobem porta per porta, en el Palau Solterra. Francesc Serra (Barcelona, 1877-1967) i Ramon Manent (Mataró, 1948) són dos fotògrafs autodidactes que es varen voler apropar als espais de creació dels artistes del seu moment.
A principis del segle XX Francesc Serra va realitzar una sèrie de retrats d'artistes en diferents espais. Entre molts altres va retratar figures tan destacades com Joaquim Sunyer, Joaquim Mir o els germans Llimona. En les fotografies hi trobem un cert interès documental, de plasmar d'alguna forma la realitat de l'artista.
En l'exposició de Ramon Manent trobarem els retrats de les figures més rellevants de l'art contemporani català. Fotografies de creadors que en el moment de la fotografia ja eres rostres consagrats i amb una personalitat artística molt marcada.
Aquestes dues mostres ens porten imatges amb més d'un segle de diferència però reunides a Torroella fins al 17 de maig, així que val més que us doneu pressa. Tingueu en compte que durant aquests mesos el Palau Solterra només obre els caps de setmana i els festius.
Fins al 17 de maig al Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí
