Jump to navigation
Tant se val on anem, el mòbil sempre ve amb nosaltres. Per estar connectats. Per estar disponibles. Per fer fotos. Per jugar. Per saber quin temps farà. Per orientar-nos. Per estar informats. Per divertir-nos. Per si de cas. I tot això ho fem equipats amb una petita selecció o tot un arsenal d’apps que ja hem trobat instal·lades als nostres aparells o que hem descarregat nosaltres mateixos. Perquè hi hem ensopegat. Perquè les hem buscat. Perquè ens les han recomanat. Perquè les hem vist al mòbil d’algú altre i ens han agradat.
Ah, les apps! Fa quatre dies n’hi havia un grapat i ara ja superen el milió als dos sistemes operatius dominants, Android i IOS. Per ajudar-nos a destriar el gra de la palla, ha aparegut i s’ha consolidat un nou gènere literari: les ressenyes d’apps. N’hi ha a centenars de webs i blogs especialitzats, però tinc la sensació que són molt repetitives, i que ens acabem fiant més del boca-orella i descarregant les mateixes apps que fan servir les persones del nostre entorn.
Engego aquest espai sense ser (ni pretendre ser) cap techie experta en usos socials de les apps. Formo part de la comunitat dels immigrats digitals: Internet ha canviat la meva manera d’informar-me, de treballar i de relacionar-me amb el món i les altres persones. Però el meu perfil no encaixa ben bé amb el dominant en les estadístiques d’ús de dispositius mòbils. Tinc un smartphone discret, d’allò més normalet. Em considero relativament connectada (whatsapp sí, i força, però gens feisbuquera, per exemple). Curiosa. Pràctica. N’aprecio les bondats i tot el que ens permeten fer, però també sóc crítica i escèptica davant determinats fenomens.
Cada cop ens costa més apagar el mòbil. Sovint estem més pendents de les pantalles que de qui tenim al costat, i tendim a deixar de gaudir dels paisatges que ens envolten. Jo m’hi resisteixo: prefereixo mirar als ulls dels altres i ser conscient de l’aire que respiro. Però admeto que també sucumbeixo, sovint, al poder de la missatgeria instantània.
Vet aquí un parell de vídeos virals a Yotube (més de 40 milions de visionats cadascun!) que fan pensar sobre tot això:
Look up, de Gary Turk, aquí subtitulat:
I forgot my Iphone:
I un altre de menys conegut, que a mi m'ha fet riure molt...
Fa temps que em ve de gust compartir i intercanviar reflexions, contradiccions i anècdotes sobre la nostra convivència i relació amb les pantalles, així com troballes d’apps curioses, divertides, útils, boniques... I en aquest espai, també apps per sortir de casa, és clar!
Aviam si me’n surto.
Et ve de gust enviar-me els teus comentaris i suggeriments?carlota.surtdecasa@gmail.com
Sóc dona, mare, periodista, i fa uns anys vaig decidir canviar la ciutat pel camp, Barcelona per l’Empordà. Des que els Reis em van regalar un Ipad, i també per imperatius professionals, m’he aficionat a explorar l’univers de les aplicacions per a dispositius mòbils. Amb aquest blog gens pretensiós em ve de gust proposar i compartir apps per sortir de casa i altres troballes, així com anècdotes i reflexions relacionades amb la vida quotidiana en l’era digital.
