Jump to navigation
Quina tardor més estranya! Ja fa uns dies que dormim amb el cobrellit, a casa, però aquest cap de setmana encara ens hem banyat a l’Estartit. Tinc la sensació que qualsevol dia d’aquests passarem de les sandàlies a la bufanda, sense transicions. I com que no vull que el fred i la pluja m’enxampin desprevinguda, aquests dies estic una mica més pendent de la informació meteorològica. I és que com a dona d’origen urbà instal·lada al camp des de fa menys d’un lustre, la meva capacitat de pronosticar el temps és, encara, molt limitada. Amb prou feines sé que una nit molt estelada indica que l’endemà farà un bon dia, i que la xafogor molt intensa sovint anuncia tempestes.
Per això em meravellen les persones com el Ramon, que saben del cert que ens hem de preparar per un hivern molt fred perquè enguany les canyes tenen plomalls al capdamunt. O el Fèlix, que quan mira el cel endevina si plourà encara que no es vegi cap núvol a l’horitzó. Encara no sé distingir el color del capvespre que avisa del mal temps, ni desxifrar els secrets de l’halo de la lluna, i tot just començo a observar el comportament d’alguns animals que, segons la cultura popular, ens avisen de quin temps farà. De manera que la meva font més fiable continua sent la meva mare, gran seguidora dels homes i les dones del temps de la tele. Ella sempre sap si passo fred o calor al Baix Empordà, i és qui em diu quan em convé agafar el paraigua.
Però darrerament m’he començat a fixar en les apps que ens permeten comprovar, per exemple, si plou a la Bisbal quan a Verges brilla el sol. Si al vespre refrescarà gaire i d’on bufa el vent. I és que les apps del temps ens permeten dur a la butxaca autèntiques estacions meteorològiques, amb informació molt útil a l’hora de preparar-nos per sortir de casa.
Fins ara no els havia fet gaire cas, però després de sentir-ne les bondats per part d’algunes persones del meu entorn, els darrers dies he fet una mica de sondeig informal i de prospecció pel meu compte. N’hi ha a cabassos, però jo només n’he provat quatre o cinc de les que he trobat més vegades destacades. I la que sobreviu al meu Ipad i al mòbil (un humil Xperia U) és l’app del temps de Yahoo. M’agrada per la claredat del disseny, per la utilitat de la informació que mostra i per les fotografies amb què il·lustra, a cada moment, el temps que fa al lloc sol·licitat.
En el moment d’escriure això, l’app de Yahoo Temps em diu que sóc a Verges, hi ha boira, la temperatura és de 17 graus, avui pot arribar als 29 (!!) però no baixarà dels 14. Les fotografies són similars al telèfon i a la tablet. I sí, per aquí hi ha boira.
L’app també ofereix la previsió per a la resta del dia, per franges horàries, i per a la propera setmana i mitja. Els detalls d’ara mateix (sensació de temperatura, humitat, visibilitat i l’índex UV). La probabilitat de pluja, la fase de la lluna, la força i la direcció del vent, i l’hora de la sortida i la posta de sol. Inclou un sistema de notificacions per avisar-nos del temps que fa al lloc que li indiquem, i que en el cas de l’Ipad es pot programar per hores. En la versió per a IOS també s’indica quin és el punt de rosada tot i que aquesta dada, sincerament, no sabia què era fins fa un parell de minuts, quan l’he buscada a la Viquipèdia, ni ha condicionat ni crec que condicioni mai els meus plans. Però bé, una dada més. I un valor afegit que té aquesta app és que a més a més, tot això t’ho diu en català.
I per acabar el post d’avui, una ànecdota. La primera app que em van proposar que m’instal·lés quan vaig estrenar l’Ipad, fa gairebé tres anys, va ser, precisament, una aplicació del temps creada per una coneguda (i cara) marca mallorquina de sabates. Pesa uns quants megues, i la informació meteorològica només és un pretext, una dada secundària. Però es tracta d’una app sorprenent que ens convida a tocar-la per explorar-la, una iniciació fantàstica a les possibilitats sensorials de les tablets. Raigs de sol que sonen com les cordes d'un instrument, núvols amb textures impossibles, llamps que s’obren com cremalleres, entre altres efectes fascinants. Encara la conservo.
Que passeu un bon dia!
carlota.surtdecasa@gmail.com
Sóc dona, mare, periodista, i fa uns anys vaig decidir canviar la ciutat pel camp, Barcelona per l’Empordà. Des que els Reis em van regalar un Ipad, i també per imperatius professionals, m’he aficionat a explorar l’univers de les aplicacions per a dispositius mòbils. Amb aquest blog gens pretensiós em ve de gust proposar i compartir apps per sortir de casa i altres troballes, així com anècdotes i reflexions relacionades amb la vida quotidiana en l’era digital.
