Jump to navigation
No és nou veure grups de rumba actuant a les nostres contrades. Molt menys nou ens resulta veure-hi Bananna Beach entre els artistes que hi actuen.
El que si que ens ve de nou és veure un concert de rumba catalanomoderna (paraula inventada, no ho busqueu al Google) a una discoteca on habitualment hi podem trobar des de house a l'electrolatino més comercial (perquè m'entengueu: “a mi me gusta la gasolina, dale más gasolina...”).
Doncs això és el que succeirà el proper dia 25 de Gener a la discoteca Palazzo a Figueres.
Permeteu-me el luxe de felicitar els senyors organitzadors per a provocar el que serà la cagada monumental del mes. Tant de bo m'equivoqui i els organitzadors em puguin felicitar a mi per la cagada monumental al post d'avui.
I dic tant de bo perquè tinc certes esperances que funcioni, que funcioni molt, que l'assistència sigui massiva i així, el que ve sent la “discutreca” insígnia des de fa una temporada a l'Alt Empordà s'acabi convertint en una sala de concerts on, això sí, l'oferta es basi una mica més enllà de la “rumbeta bona”.
Estem abusant de la “rumbeta bona”, i tot abús acaba sent perjudicial per a la salut. Al principi no negaré que fot gràcia anar a un concert i veure quatre pelatrecus fent el pamplines dalt d'un escenari, que et transmeten un bonrollisme divertit amb unes quantes cerveses al cos. Si bé és cert que la rumba catalana ha perdut totalment l'essència originària, sorgida als barris més marginals de Barcelona per gitanos avorrits.
Els grups rumbacatalanomoderns com Els Catarres estan relacionats generalment amb nens de papà, amb bastants calerons i amb més cara que esquena, i una imaginació bastant minça.
Nogensmenys, la rumba d'avui atrau molt més públic que la d'antany. Acostumen a ser noietes bufones que no arriben als setze, algun noiet amb capa de superheroi de l'estelada, i algun energúmen de més de 30 anys que no aixeca mai el cap. Els dos primers, acostumen a tenir un tarannà força kumbaià, d'aquells que quan van de concert pràcticament evoquen al terrorisme i quan arriben a casa miren “Quien quiere casarse con mi hijo”.
A la conclusió que arribo respecte a la rumbeta bona és que ha de morir. Pels no tant dràstics, que se'ls indueixi el coma.
Respecte a la discutreca, espero que la gent de Canibal Sound System (organitzadors) siguin els primers de molts organitzadors de festes més interessants que l'habitual.
Respecte al públic d'aquests concerts, tots tenim un passat, ells/es el tindran.
Em fan escoltar molta música. Busco el meu propi estil. No trigo gaire a descartar-ne alguns. Vas "madurant" (si més no musicalment) i em van captivant tots aquells que vaig descartar. Ara escolto de tot, i més. M'encanta la música, m'encanta criticar, i m'encanta escriure. No sóc músic, ni crític, ni escriptor.
