Jump to navigation
No vull ser repetitiu, però us foteu. Ara puc constatar en primera persona el que vaig dir a l'anterior post. I sí, nois, vaig anar a Palazzo a veure els Revolutionary Brothers amb Marina P, King Konsul, entre d'altres, organitzat per la gent del Xiringuito X.
Bé, tot s'ha de dir que no recordo tota la nit, però us faré una petita crítica del que sí que recordo. El reggae no és una música que m'apassioni ja d'entrada, però als Revolutionary Brothers sempre els hi he tingut un especial carinyo. No sé ben bé per què. Arribem en hora punta i cantava la Marina P, una veu peculiar i que personalment em va captivar bastant. Les altres col·laboracions les deixo estar.
Quin ambientàs hi havia! No recordo ben bé quants erem, però si hagués volgut hagués aconseguit saber el nombre exacte de persones... En fi. Com sempre, qualsevol cosa que es fagi a Figueres, el resultat és MERDA! Així de pas em contradic amb el que vaig dir a l'anterior post, serà cosa dels estats d'ànim.
Del que seria l'ambient general dels assistents no recordo gaire res, ja que no vaig ser capaç d'aixecar el cap i caminar sense caure (acció reacció)...
Una cosa sí que em va cridar força l'atenció de la discoteca, la sala de fumadors. BRAVO! Si no fumés, aquella nit ho hagués començat a fer. Acollidora, ben ambientada, amb barra, butaques... Una cosa així com un chill out, molt molt treballat. Us felicito fills.
Però perdoneu-me que vomiti tot el bonic que acabo d'escriure. Quin senyor empresari amb molts diners fa una discoteca amb un pòdium al bell mig de la sala? Jo vull sentir-me a prop del Dj o grup, però no per això he d'estar mig metre més amunt de la resta, no? S'ha de ser ximplet... Em va indignar molt, però molt, pensar en la persona més curta de gambals dat pel cul espanyolàs mestretites que va dissenyar aquesta porqueria...
Plego. M'estic encenent. Demano perdó a tot aquell que s'ofengui amb aquestes paraules, a tots menys al mitjamerda que ha posat el pòdium alla al mig.
Ja no me'n recordava, us convido a tots a anar aquest cap de setmana a Palazzo a veure Els Catarres i Bananna Beach, JAJAJAJA!
Em fan escoltar molta música. Busco el meu propi estil. No trigo gaire a descartar-ne alguns. Vas "madurant" (si més no musicalment) i em van captivant tots aquells que vaig descartar. Ara escolto de tot, i més. M'encanta la música, m'encanta criticar, i m'encanta escriure. No sóc músic, ni crític, ni escriptor.
