,
27/05/2019
Crítica cultural
Slide guitar, Joana Serrat i guitarra elèctrica.
Foto:
Casino Peralada

Foggy-folk osonenc a Peralada

Foggy-Folk és com categoritzaven les cançons de Joana Serrat a la sala Dan’s Silverleaf de Denton, Texas. Acompanyada dels The Great Canyoners, aquestes cançons emboirades per les terres osonenques i que tantes alegries donen entrant per les nostres orelles, ressonaven sota el castell de Peralada el passat divendres. El penúltim concert dels Concerts de Prop va demostrar perquè una artista que ens passa relativament desaparcebuda aquí es fa un fart de voltar per Quebec, Estats Units, Portugal, Països Baixos, Luxemburg, Bèlgica, França, Sud-Àfrica i tota Catalunya.

Dear Great Canyon, un disc que fins i tot ha sonat en una sèrie australiana, va ser produït pel mític senyor que va produir Funeral d’Arcade Fire (Howard Bilerman). A Peralada va sonar un disc que ha girat molt, Dripping Springs, i la companyia de 5 guitarres destacades pel so d’aquella slide tan sentida en el folk estatunidenc. La musica folk/americana no és massa habitual a casa nostra i justifica una mica la relativa poca popularitat quan parles d’artistes catalanes. Però la presència la té.

Just abans de sonar Solitary road, na Joana afirmava que els músics pensen en els que estimen que són lluny (a casa) quan són a la carretera i llavors a casa només pensen en tornar a la carretera. Tanmateix també es pensa en una carretera boirosa osonenca quan sona Trapped in the Fog d’aquest darrer disc. Altres perles com Lost Battles o la no tan nova Cloudy Heart van embolcallar la música d’un projecte amb orígens al 2008, després d’una estada a Dublín. Aquí a l’Empordà la mateixa artista reconeix no sovintejar-hi, però escoltant projectes paral·lels com els de sa germana C A R L A.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

09/04/2023
Ha tornat l’època de processons, escapades setmanals, i a Figueres també significa temps del consolidadíssim Festival Còmic.
18/03/2023
La calidesa d’un espai com la Sala Toni Montal de la Cate es va fer encara més evident ahir, entre les peces despullades d’artificis, com ens té ben acostumats en els seus discos l’eivissenc Miquel Serra.
25/02/2023
Amb la determinació de crear una realitat diferent a la que els envaeix, Moriu-vos de Cultura i Conflicte fa una clara denúncia al tracte que donem a la vellesa.
31/07/2022
L’emperador Adrià i Antínoo. Antínoo i l’emperador Adrià. Robert Mapplethorpe i Jörn Weisbrodt. Jörn Weisbrodt i Robert Mapplethorpe. La mort de Sondheim i aquell buit. La música i Rufus Wainwright. Rufus Wainwright i Peralada.
30/03/2022
Europa Bull planteja: “És, Europa en si, un acudit? Ens hauria de fer pixar? O ens hem de cagar?”. I no cal ser gaire europeu per entendre que la pregunta és retòrica.
21/03/2022
Björk, Lorca, dones pashtun afganes, la Verge Maria, visions de Hildegarda de Bingen i poesia de Safo de Mitilene són algunes de les veus que van sorgir en boca de Tarta Relena i la seva instrumentació electrònica embolcallada l
30/01/2022
“El meu regne per un espectador intel·ligent”, rebla el Joan Carreras nascut del text de l’uruguaià multi-premiat Gabriel Calderón. Un Joan molest per no semblar prou “mascle” pel fet de ser actor.