,
05/01/2019
Crítica cultural
Subversiva 77
Foto:
Oriol Abulí

L'alternativa ona subversiva

Diguem-ho clar: mai fa basarda tenir un bon amic que en sap un colló de música. D’aquells que et diuen 300 noms dels quals en coneixes un 1% i te’n sona un 9%. Llavors t'avisen del primer concert d’una recuperada Subersiva 77, “autèntic punkrock des de la ciutat comtal” amb influències dels Clash, dels Buzzcocks, de The Beat, de Madness, dels The Jam, dels Undertones, The Selecter, The Specials i també els Barracudas. Costa dir que no. 

La posada en escena ho deia tot: barretina punky, negres i vermells omnipresents a tota la indumentària, un so ben elèctric però també un saxòfon al centre de l’escenari i anys d’experiència als escenaris. No calia escenografia. Membres dels Calypso i Brighton 64, un públic molt entregat i una sala L’Alternativa Musical de la Bisbal d’Empordà oberta a tots els amants d’aquest gènere rocker tan desacomplexat. 

El setlist combinava tant cançons pròpies com versions i va ser tancat amb un I wanna be sedated dels Ramones. Perquè jugar-se-la? Gabba gabba hey.

Els Punk’o’Guíxols de Sant Feliu i el francès David Blanc van precedir als autèntics protagonistes de la nit, just abans que uns joves vinguts de Hannover tanquessin la nit ja batejada com “M’agraden els punkys” per Blanc gràcies a l’aportació del públic.

Cinc personatges sorgien de l’intens univers musical que no tenen cap necessitat de dissimular fora de l’escenari. Almenys en el cas de Ferris “Dament” i Rulo Subvers. Tanmateix, la secció groupie no va faltar. Samarretes del seu EP Pels morts estimats i els alemanys Meute Royale completaven una audiència selecta a la capital baixempordanesa. 

Romandrem amatents a la propera convocatòria dels barcelonins atramuntanats i aquest nou disc homenatjant Joe Strummer. Perquè d’això es tracta, al final: d’homenatjar la música amb aquest pòsit tan necessari dels 70’s.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

01/03/2020
Aquesta última setmana hem tingut l’oportunitat de donar-li una crítica constructiva a la societat en el marc d’un tema molt present a Figueres: el turisme.
08/02/2020
A Figueres potser no hi teníem les floristes, de la Rambla barcelonina i els seus trets modernistes. Però també hi tenim Rambla, amb plataners i que de flors plena n’és cada diada de Sant Jordi.
03/11/2019
66 butaques que he comptat i hi són. Així és com Guillamino va estrenar aquest recull de concerts amb noms prou ben parits com Ernest Crusats, Joana Serrat o Ferran Palau. Però d’això ja en parlarem aviat.
09/08/2019
L’home i la natura: diàlegs cèltics. Irlanda, Escòcia, Bretanya, Galícia i el País Basc.
06/08/2019
Els barris afrourugaians de Montevideo van veure com l’elit blanca prohibia l’any 1808 uns ritmes atronadors produïts per uns grups compactes que desfilaven pels carrers de la ciutat.
08/07/2019
[...] com aquells músics que comencen amb l'Hallelujah i acaben amb La Bamba.
16/06/2019
Secretly hoping you catch me looking (“esperant dissimuladament que em pesquis mirant-me”) dóna nom al segon disc que Pavvla va presentar dissabte a la Sala Cotton de Peralada per cloure els Concerts