Un duetto buffo que glorifica l’humor

Els que coneixem l’humor d’en Peyu, el mal anomenat “absurd”, ja tendim a imaginar el que ens trobarem sobre l’escenari o rere els altaveus de les nostres ràdios. En canvi, ja fa un temps que l’hem vist a televisió acompanyat d’en Quimi Portet i l’Albert Pla parlant de biologia a Natura Sàvia. A més de riure, servidor ha après coses com que les cigonyes són mudes.

L’aventura sembla que ha donat més fruits, i l’Albert Pla s’ha afegit al seu nou espectacle teatral, que porta per nom precisament Hamlet. Figueres ha estat part aquest divendres de la gira que va arrancar durant 4 mesos al Teatre Coliseum de Barcelona. Com ens vam trobar al Gallardo español, res és el que sembla. Ja ens avancen en aquest espectacle que els hospitals també són escenaris de vida. És on hem nascut bona part dels humans. A la 313 hi passen moltes coses, potser no tantes com a Hamlet, però segurament més preocupants perquè comparat amb la vida real Hamlet és una comèdia.

Aquest Hamlet és, com ja ens té acostumats en Peyu, un recull de crítiques passades pel seu sempre enginyós sedàs: hi reben les asseguradores i les mútues, els impostos, les esperes telefòniques, el món de la cultura, els “culebrons”, la música masclista, la sanitat, les relacions familiars, els diners i la diglòssia. I amb un altre 50 % d’Albert Pla, que si t’hi pares una estona a pensar, hi trobes molts punts en comú en el missatge de la seva obra. 

Pinzellades de musical, teatre Kamishibai (t’hi hem vist, Pilarín!), paròdia, humor absurd i, en definitiva, molta gràcia. Alguna cosa em diu, que l’Albert voldrà repetir després de ja haver-nos ofert grans produccions teatrals-musicals com Miedo.