Flow

Que els que tenim relació amb la psicologia tenim el cervell ple em varen comentar l’altre dia.  Ja m’encarrego bé prou d’anar-lo buidat - vaig contestar jo molt disposat a donar una resposta decent i amb una clara motivació per donar bona impressió-. Que les paraules flueixin deia l’altre. Que ell s’asseu davant de l’ordinador i és un rierol d’idees les que de seguida és capaç de plasmar en el seu processador de textos. Que maco tot això de fluir. Cada vegada estic més convençut que això no sempre és així i que deixar fluir no sempre porta a bon port.

Deixo fluir la llista de reproducció de Spotifiy fins que és un cop a la nuca el que de sobte em fa aterrar novament al planeta on visc. Un planeta on si vols escoltar música a través d’aquest  programa- i de manera gratuïta, tot sigui dit- t’has d’empassar propaganda, la qual no sol ser del meu grat. I ara penso, quin luxe poder gaudir de la música que anuncien. Aquesta gent realment pot satisfer els seus gustos musicals en multitud d’ocasions. Van a una botiga i escolten la música que els hi agrada, van al restaurant i escolten la música que els hi agrada, i és que fins i tot  gaudeixen del moment que toca passar pel mal tràngol de la publicitat. Els seus nivells d’eufòria i de vincle segueix inalterat. Però això no és tot, és també a través de qualsevol emissora de ràdio com poden satisfer les seves inquietuds musicals.

No considero que hi entengui massa de música, de fet em sento molt satisfet quan aquesta crea una certa connexió amb el meu ser. No busco confabular i crear motius racionals a perquè em mou. Bé, no en aquest cas. Quin luxe que et mogui la música de masses. Una sobreestimulació constant dels sentits. Enveja. Sí, hi ha moments en què sento enveja. M’agradaria gaudir, sentir-me transmès per Daddy Yankee i el seu nou tema Mamita. Bé, no recordo si és aquest exactament el nom del nou tema d’en Yankee. I és que per sort l’anunci el qual interrompia el meu plaer ha deixat pas a la música que jo havia escollit. I és que la memòria tampoc és un dels meus forts. Sort en tinc de l’agenda del mòbil, la física i l’orgànica, la mà. I és aquesta manca de memòria la que molts cops dóna entendre que no tinc ni idea de res. Quin enregistrament prefereixes dels Texan Ovnis em preguntaven? El California Rules? O t’agrada més Mars in Colours?  Des de fa poc he assumit que no perquè no recordi els noms no vol dir que no tingui ni puta idea del que em demanen. De fet, solc tenir un lleuger record de moltes coses però a l’hora de concretar un núvol espès ocupa les connexions entre les meves neurones.

Així doncs potser sí que la filosofia taoista és prou bona per ser tinguda en compte en certs moments de les nostres vides i per tant deixar fluir pot arribar a ser un bon mètode sempre que es sàpiga adequar. Per cert, sí que tinc el cervell més ple del que pensava o si més no del que volia aparentar.

4transferencies@gmail.com