,
27/11/2014
Experiències

Bruno Vari

Bruno Vari, com molts joves, havia passat la seva infància somiant en ser un jugador de futbol professional i rodejar-se d’estrelles ,però per res s’imaginava que un cop assolir-ho es trobaria en aquesta pèssima situació. Mobbing futbolístic. Per què?

Bruno és culte, és un amant d’internet i les seves possibilitats i no només perquè li permeten acabar els partits i pujar fotos a l’instant no. Ell va més lluny, el que el fa estimar aquests avenços és la capacitat  que tenen d’eliminar tota barrera geogràfica entre ell i les seves possibilitats a l’hora de formar-se. Ara no hi ha desplaçament a camp rival, llarg viatge ni gira que ofegui les seves ganes de créixer. Així que cada cop que s’acosta una gira de pretemporada Bruno ja es frega les mans, sap que aquesta serà la seva oportunitat d’aprendre un altre idioma, fer un curs, o aprofundir en els seus estudis universitaris. No obstant la il·lusió que això li desperta, sap que malauradament aquests seran els dies en que més riotes rebrà dels seus companys i que més el portaran a qüestionar-se que fa allà amb aquella colla.  A més a més, rebutja festes a casa dels seus companys, no té interès en prostitutes, mansions, glamur ni moda. Per ell la gorra encara és quelcom que evita que el sol et toqui a la cara. I és que Bruno és capaç de veure l’essència de la vida.

Però la gota que vessà el got fou el curs que l’ensenyà a parlar en públic, això marcà una diferència abismal entre Bruno i el seu equip. Per una banda, és des de llavors que alguns mitjans desitgen entrevistar-lo, ell és capaç de fascinar-los, d’arribar al final de moltes qüestions; gràcies al seu ampli vocabulari els mitjans de comunicació poden allunyar-se dels tòpics dels quals la resta dels seus companys abusen. Per altra banda, molts mitjans l’eviten, no els agrada la seva habilitat d’escapar-se de preguntes compromeses, i és que Bruno no té ganes de proporcionar cap titular de forma gratuïta, els periodistes detesten també les seves llargues respostes que molts cops sols els porten a estats de confusió màxima. Ara bé, és des de la seva millora a l’hora de comunicar-se que les riotes i el mobbing futbolístic ha arribat més lluny, i és que ara fins i tot l’entrenador l’escarneix. Bruno sap que es tracta d’enveja, ja que el punt fort del seu entrenador no és precisament la retòrica. De fet encara es pregunta quin és el punt fort del seu entrenar.

Malauradament són poques les ocasions en què Bruno es deixa anar lliurement i ens obsequia amb aquestes anècdotes, ja que, com us podeu imaginar, es veu obligat a amagar molts aspectes de la seva vida. Tot i això, potser amb el temps som capaços d’esbrinar més anècdotes; com per exemple la del dia en què anà amb un company d’equip a comprar-se un cotxe.

 

4transferencies@gmail.com

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Hola em dic Mark O’Neill Compte i estic treballant, criticant, ironitzant, aprenent, explorant tot el que puc allà on puc. El meu objectiu és transferir-vos-en el màxim possible a partir d’aquest espai.

18/07/2016
Solc sortir de casa vora les 7:25. És així com aconsegueixo arribar a la feina entre les 7:40 i les 7:50. Però ahir a la nit, el grup de música dels meus companys va estrenar una cançó amb el seu respectiu videoclip a les xarxes socials.
12/03/2016
Els passos que feia abans eren ferms, ara són insegurs; dubten si encaminar-se cap a la dreta o si per contra, avançar cap a l'esquerra.
31/12/2015
Engany: Falta que es comet quan es fa creure a una persona una cosa que en realitat no és veritat.  
23/10/2015
Bé amics, us explicaran que les auto-fotos o selfies són una pràctica que es remunta al 183
31/08/2015
13 Agost, 12:30 hores  
25/07/2015
Rellotge al canell esquerre. Amb l'objectiu d'anar conjuntat, però discret a la vegada, avui ha escollit el fosc. Aquest, no té masses funcions.