Laura Masó
,
22/03/2016
Entorn

5 Arbres monumentals de l’Empordà

Celebrem el Dia Mundia de l’Arbre amb cinc propostes per a descobrir alguns dels arbres nostrats més espectaculars

Foto: 

Adriana Llongarriu
L'espectacularitat del Roure dels Capellans, a la Font d'en Bac (Albanyà)
En motiu del Dia Forestal Mundial o Dia de l’Arbre, us presentem cinc dels arbres catalogats com a monumentals que es troben a l’Alt i el Baix Empordà i que us animem a visitar. Les seves dimensions extraordinàries, les seves peculiaritats físiques, les històries amagades sota les seves branques o el temps que fa que ocupen el nostre territori són algunes de les característiques que si us decidiu a visitar-los, no us deixaran indiferents.
1. El Suretell: la surera més ben amagada de totes
L’espectacularitat d’aquesta surera bé mereix l’esforç que cal fer per arribar-hi i poder contemplar no només les seves grans dimensions, de més de 18 metres d’alçada, si no també el seu tronc gegant i la seva escorça mai tallada, la més gruixuda de tot Catalunya. Pertanyent al terme municipal de la Jonquera, s’hi accedeix des del municipi d’Agullana, on es troba la  pista que ens permetrà arribar fins a l’ermita de Santa Eugènia. Un cop allà, un camí bonic però costerut entre sureres ens portarà fins als peus d’aquest arbre, mig amagat entre altres com ell, i amb una sorpresa a la base.
 
 
 
2. El Roure dels Capellans: en caldrien set per abraçar-lo
Cal que es segueixi la pista d’accés al poble de Lliurona, dins el terme municipal d’Albanyà i gairebé al límit amb la comarca veïna de la Garrotxa, per trobar aquest arbre, considerat el roure de canó més gruixut mesurat a Catalunya. Tot i el seu estat força envellit i malmès, encara necessitaria “un xerrac de 22 pams per poder ser tallat”, com deia Martí Renart ja al 1960. Una visita a aquest exemplar ens permetrà observar-ne alguns d’altres gairebé tant majestuosos com aquest, que van sobreviure a la forta tallada d’arbres per a fer travesses de tren. Un cop allà, es pot arribar fins a la Font del Bac, a pocs metres del roure, després de comprovar si calen realment set persones per abraçar el contorn de l’arbre. 
 
 
3. El Suro de Mas Perxés: vell testimoni de l’exili
Dins el terme municipal d’Agullana, prop de la carretera direcció a la Vajol, trobem aquesta surera que presideix l’entrada principal de Mas Perxés. La finca, propietat de la Generalitat de Catalunya i catalogada com a Bé d’Interès Cultural, va ser confiscada als antics propietaris i condicionada com a refugi de guerra i dipòsit de part del patrimoni artístic català. Així doncs, no només es tracta d’un dels suros més antics de Catalunya, sinó que rere aquest exemplar s’hi amaguen històries de polítics, funcionaris i intel·lectuals que van refugiar-se en aquest mas de camí a l’Exili durant la Guerra Civil Espanyola. Avui, us animem a seure a la taula que l’escriptora Mercè Rodoreda o el polític Carles Pi i Sunyer van ocupar, sota l’ombra d’aquesta magnífica surera que ha sobreviscut fins als nostres dies.
 
 
4. L’Arbre de la Llibertat: símbol de la vila de Llançà
Situat a la Plaça Major de Llançà, aquest frondós i vell plataner d’espectaculars dimensions no té excusa perquè ens el perdem, ja que es troba al nucli antic del municipi i s’hi pot arribar fàcilment. Segons es pot llegir en les inscripcions, es troba en aquest punt des de 1870, època posterior a la Revolució Francesa, quan molts municipis van plantar un plataner al centre del poble com a reivindicació de la Llibertat dels homes i les dones. A les comarques empordaneses va ser una iniciativa molt comuna, i encara se’n conserven alguns en altres municipis, com és el de la plaça de Colera. Avui, aquest plataner centenari s’ha convertit en un dels símbols de Llançà, i són moltes les persones que, tant de dia com de nit, seuen al banc de pedra que hi ha al seu voltant per contemplar el mar o aprofitar la seva ombra, igual que tantes altres ho han fet abans i ho seguiran fent.
 
 
5. El Llentiscle de Torrent: reivindicacions de monumentalitat baix empordanesa
Situat a l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres, al Baix Empordà, aques arbres ha estat considerat monumental per la seva antiguitat, però també per la seva peculiaritat. Difícilment, espècies d’aquest tipus arriben a fer-se tant grans i a durar tant de temps. El llentiscle el trobem a la rotonda de Torrent, just al costat de la carretera. Aquest arbust mediterrani ha crescut fins arribar a fer més de cinc metres, encara que els que us decidiu a visitar-lo observareu que ja es troba en un estat bastant sec i envellit, tot i que encara es manté amb vida gràcies a les podes anuals i als suports que hi ha col·locats per evitar-ne el trencament.
 
 
Aquests són només alguns dels arbres monumentals dels 16 en total que hi ha catalogats entre el Baix i l’Alt Empordà. Tot i així, n’hi ha molts d’altres considerats arbres singulars i, en definitiva, cal tenir present el paper clau dels boscos i la gestió forestal per a la bona preservació dels nostres boscos i territoris. Us falten raons per sortir a descobrir-los?

Més informació: 

També et pot interessar