Jump to navigation
- La Junta d’Arbres de Calonge es va constituir l’any 2021 com a associació, després d’unir un muntanyenc, una musa dels boscos i una interessada amb la natura. Quins eren els objectius inicials? Amb quines accions vàreu començar?Al principi fèiem sortides i banys de bosc. Els petits ingressos que teníem era el que cobràvem voluntari a la gent que venia. A part, jo feia alguns projectes d'enginyeria per l'Ajuntament i si es treia algun benefici era per l'Associació, com el projecte de Corredor Verd entorn de la riera de Calonge, que va guanyar els pressupostos participatius del 2023.
- Com definiries la Junta d’Arbres? Som una entitat de col·laboració, tant amb altres entitats del poble com amb l'Ajuntament. Per exemple, amb Colónico, el Centre d'Estudis Calongins. Ens hem adonat que tenim dues maneres d'actuar. Volem apropar la gent a la natura amb les sortides, però també la natura a la gent a través de la cultura. En aquest sentit, hem fet tres exposicions i la quarta serà aquest any vinent sobre el cicle de l'aigua.
- Una exposició temàtica anual, a banda d'excursions mensuals, actes pel dia de la dona i durant la setmana del medi ambient, una revista i aquest any, a més a més, un llibre. Moltes activitats per un poble tan petit. Què creus que aporta l'associació als socis i les sòcies i al municipi? Al principi només eren les sortides, però ara no. Hi ha molta gent que ve perquè volen participar de les exposicions que fem. Ens va venir una senyora que ens va dir que estàvem revolucionant el poble. No sé si això és bo o dolent, però volia dir que estàvem fent un gir a la vida cultural i natural del poble. Hi ha persones que s'apunten com a sòcies, però que no venen a les sortides, sinó només pel fet d'ajudar-nos a fer coses.
- Aquest any ha estat especialment important per la publicació del llibre 'Arbres i arbusts de Calonge i Sant Antoni', promogut per la Junta d’Arbres i en el qual tu hi has tingut un paper molt actiu. Què ens en pots dir? La idea va començar l'any 2022 quan em va arribar a les mans un catàleg d'arbres monumentals de Catalunya on sortien un parell d'arbres de Calonge. Vaig pensar amb fer-ne un només de Calonge, però ja existia. Tot i això, n’hi havia pocs i molts havien caigut o s'havien mort, així que vaig decidir de fer-ne un de nou. Ja en coneixia alguns, però a partir de llavors, hi anava i els mesurava.
- Quins arbres podem trobar al llibre? Quin criteri heu fet servir per decidir quins hi posàveu? En principi eren només arbres monumentals, però després hi vam afegir arbres singulars i algun arbre que consideràvem especial. En algun moment en teníem més de cent i vam haver de seleccionar. Per exemple, amb les oliveres. Cada cop en trobàvem de més grans, fins que al final vam decidir no agafar-ne cap més amb un perímetre inferior a cinc metres.
- En total, quants arbres s'han recollit al llibre? Són fàcils de trobar?Al llibre n’hi ha uns noranta i escaig, encara que tenim material per fer-ne dos llibres més! De cada un hi apareix la ubicació i hi ha un mapa on se situen tots en el context del municipi de Calonge i Sant Antoni. La majoria són de fàcil accés, encara que alguns són complicats de trobar. Per exemple, un surolí que surt de dins de les pedres, com en una esquerda, que està a la muntanya de Can Mont. Els altres es poden trobar al poble o a la plana de Calonge.
- A part d’aquest surolí, un híbrid entre una alzina i un suro, quins altres arbres curiosos heu detectat?Com a arbre especial, hi ha el que baixa a la Cala dels Musclos, al camí de ronda de Calonge. Hem demanat que li posin un suport perquè algun dia caurà. Si no ha caigut és perquè té una paret de pedra al damunt i l'aguanta. Després, hi ha un ametller que surt d'una branca d'alzina. O un altre que és el que en diem el xiprer transvestit perquè és un xiprer que tenia a prop una buguenvíl·lia i que, no sabem com, aquesta li va entrar a dintre i ara, en plena època de floració de la buguenvíl·lia, veus un xiprer de color fúcsia. I, després, hi ha una altra curiositat que són dos arbres, una morera i un nesprer que han sortit junts. Pugen els dos junts i hi ha un punt en el qual es toquen i que segurament faran un auto empeltament.
- Com es veu al llibre, tots tenen una història darrere. N’hi ha alguna que t’hagi sorprès especialment? N'hi ha un a la tomba d'una noia anglesa, Ann Hill, que va morir amb vit-i-sis anys, i està al cementiri de Calonge. Al mig de la seva tomba hi està creixent un grèvol que, amb només quinze anys, s'ha fet molt gran, quan els grèvols són arbres molt lents… Un misteri.
- Explicaves que heu trobat moltes oliveres. Alguna a destacar? L’olivera de la Moncloa. No és ni la més gran, ni la més antiga, però que en diem l’olivera de la Moncloa perquè és on es reunien els treballadors de Conrado Vilà, una fàbrica de suro que hi havia a Sant Antoni de Calonge, a tocar de la carretera, quan acabaven la feina. Es reunien al voltant dels arbres i es posaven a xerrar. Feien una junta d'arbres!
- I quin diries que és l’arbre més conegut de tot el municipi?El pi gros, un arbre majestuós que ha vist moltes generacions passar per allà davant. Tots els nens el coneixen perquè està al costat de l'escola. És un pi pinyoner. No és que sigui molt vell, perquè els pins no tenen una gran longevitat, però deu tenir uns 110-120 anys. Aquest any, durant la setmana de l'orgull, les dones del poble li van fer una espècie de bufanda de colors que encara es pot veure.
- La Junta d’Arbres fa una aposta per reflectir la connexió de l’home amb la natura, a part de fomentar la conscienciació ambiental i la participació activa de les persones. Quins valors creus que aporta la natura? La natura té uns valors importantíssims. És una lliçó de vida i de supervivència. Nosaltres (els humans) tenim les mateixes virtuts i defectes. La natura està molt intercomunicada i s'autoajuda. Per exemple, les arrels recullen informació o hi ha una simbiosi perfecta entre els micelis dels bolets i els arbres.
- Així, els arbres també ens poden ensenyar? Hi ha arbres que tenen un sistema d'irrigació pròpia. Per exemple, el bruc, que té una fulla molt petita, és un gran captador de la rosada o la marinada, i al costat sempre hi té l'arboç, amb una fulla molt encerada que fa que l'aigua hi rellisqui i es reguin tots dos. Per això també hi ha gent que s'abraça als arbres. L'ideal seria anar al bosc descalç. Si et poses davant d'un gran arbre, d'aquests que tenen centenars d'anys o milers, a una distància d'uns cinc metres, on sàpigues que arriben les seves arrels, i et concentres, arribes a notar una espècie d'energia molt fugaç i simple.
- Com voleu transmetre aquests valors des de la Junta d’Arbres? Volem fer despertar a la gent, ensenyar-los que existeixen uns valors que podem aprendre de la natura. Que hi ha una connexió de tot plegat. Que hi ha una lluita per la supervivència, a part que ens doni oxigen o que els arbres emmagatzemin el CO₂, allò que és més conegut. Fins i tot, hi ha molta gent que s'abandona i va a viure a la natura, perquè hi troben un altre sistema de vida.
- Així doncs, podem dir que entendre la natura ens ajuda a entendre la vida?Una vegada vaig escriure un article en el qual pujava una muntanya i tenia exactament aquesta sensació. Em passava com si la pujada a la muntanya fos la vida. Ho vaig titular 'He fet el cim' i explicava que quan comences a pujar, de tant en tant, et gires i veus les valls verdejants. Hi ha hagut moments de por, però ja no te'n recordes, només veus les parts maques. I després arribes a dalt de tot. “I ara què? Se m'ha acabat la muntanya, se m'ha acabat la vida”. De la muntanya pots baixar, de la la vida, no. Són coses que mentre estàs a la natura vas pensant i que a mi m’ajuden a entendre la vida i a què no ens hem d'aturar.
Instagram Junta d'Arbres
