Jump to navigation
Quina és la raó, quina és la causa que l’Empordà sigui un país de fascinació activa i molt vasta, que hagi meravellat tanta gent? Josep Pla, El meu país.Primera època del Mas JunyEs diu que el cosmopolitisme i el glamur arriben a una Costa Brava, encara amb prou feines coneguda amb aquest nom, de la mà del pintor Josep Maria Sert, el primer propietari del Mas Juny. La seva història comença a principis de la dècada dels anys 30 del segle passat, quan el famosíssim pintor -artista, entre d’altres, dels murals que decoren el menjador del prestigiós Hotel Waldorf-Astoria de Nova York o la sala de les cròniques de l’ajuntament de Barcelona- decideix traslladar el seu atélier del centre París a la petita platja de Castell, vora Palamós. En aquell moment, un indret absolutament solitari. Així doncs, poc temps després d’haver contret matrimoni amb la princesa georgiana Mdivani i que aquesta li hagués manifestat el seu intens desig d’instal·lar-se al mediterrani, el barceloní adquiria la propietat del Mas Juny.
Unes quantes remodelacions més tard, l’edifici esdevenia un esplèndid i fastuós palau. Un canvi sorprenent si tenim en compte que en aquella època això dels masos només s’associava al món pagesívol. En aquesta nova propietat, Sert, conegut per les seves pròdigues dots socials, hi reuneix la fauna més destacada de l’època: artistes, polítics i aristòcrates. De cop i volta, aquell antic mas de pagesos es converteix en una autèntica torre de babel que, a mode d’hotel, agrupa personalitats d’àmbits i procedències ben diverses. A nivell d’organització social, la princesa i el pintor convidaven cadascú les seves particulars coneixences, que no eren pas poques. Per això, no resultava gens estrany que ni els propis amfitrions sabessin del cert qui tenien a casa seva, ja no parlem pas del tema que els hostes es coneguessin entre si. Obviant, és clar, el cas de les nombroses celebritats que es deixaven caure per la zona. D’entre els principals noms que figuren a la llista de convidats, en destaquen personalitats com Marlène Dietrich, Coco Chanel, Paul Morand, René Clair, Visconti, Francesc Macià, Francesc Cambó o un joveníssim Dalí. Del pintor empordanès, concretament, se’n diu que és precisament en aquest entorn on desenvolupa la seva particular predilecció per la gent de diners.
Entre tertúlies i entaulades de categoria, es diu que al Mas Juny s’hi organitzaven festes llegendàries. Arrel dels desfasaments, escàndols i rumors circulaven per tota la comarca. També eren prou èpics els modelets de Roussy Mdivani, la senyora de Sert. Els seus shorts, en una època en la qual el simple fet de vestir pantalons ja era un bon escàndol, causaven furor entre els vilatans i les vilatanes.
Tristament, però, aquest melting-pot de polítics, vedettes, diplomàtics, homes de negocis i possibles clients, tal com s’hi refereix Josep Pla a l’homenot que dedica al pintor, declina un gris dia d’estiu de l’any 1935. En tal tràgic jorn, el príncep Alexis Mdivani, el germà de Roussy, i la baronessa Maud Von Thyssen són víctimes d’un accident de cotxe. Després de passar una adúltera estada a Castell, la parella d’amants es dirigia cap a Figueres per agafar un tren rumb a París. Havien perdut el de Flaçà i els corria pressa: el marit de la baronessa Von Thyssen es dirigia a la capital francesa per visitar la seva muller però, oh, sorpresa, aquesta era un pèl lluny de la torre Eiffel. Els amants conduïen a una velocitat excessiva per les rudimentàries i estretes carreteres empordaneses i, vora Albons, varen estrallar-se en un gual. Per a bona part dels empordanesos, aquest tram de la carretera encara avui es coneix com el clot del príncep. Ell mor a l’acte i ella queda terriblement desfigurada i condemnada de per vida. Tal traumàtica tragèdia posa a fi a l’època dels Sert a Castell, que es venen la finca. La princesa Mdivani no es recupera de la tragèdia i es va apagant lentament.
Pla explica que fou l’únic que acompanyà Sert el dia que vingué per última vegada a acomiadar-se de la finca, en aquell moment el pintor ja estava absolutament enamorat de la Costa Brava i l’Empordà: <<La llum d’aquest país!... –em deia contemplant amb una mirada humida[...]>>.
L’època daurada del Mas Juny, però, no acaba pas aquí. El filó encara es podria explotar durant una temporada més.
Segona època del Mas JunyUn parell d’any més tard, uns altres enamorats de la Costa Brava adquirien la propietat. Els germans Puig Palau en foren els segons propietaris. Aquesta família benestant de la burgesia barcelonina no eren pas del tot nous a les nostres terres, uns quants anys abans ja s’havien deixat veure per Aiguablava. Això, quan les cales de Begur encara eren únicament zona de pescadors amb algun turista esporàdic.
Dels tres germans, Albert Puig Palau, o Tio Alberto -tal i com s’hi refereix Serrat a la cançó que li dedicà-, és qui finalment es fa càrrec de la finca. Seguint l’estela de Sert, edifica una casa d’ensomni i la converteix en centre neuràlgic de la “creme” intel·lectual de l’època. En aquesta nova etapa daurada del Mas Juny, hi veiem desfilar personalitats tals com Dalí, Gala, George Auric, Manolete, Lola Flores, Luis Escobar, Walt Disney o Ava Gardner. La guapíssima actriu, concretament, s’apropa a la finca durant el polèmic i controvertit rodatge de Pandora. Importantíssim esdeveniment per a l’època: fou el primer rodatge estranger dut a terme en aquest país. Gardner arrossega amb ella un bon grapat de tafaners i curiosos admiradors, els seus atrevits biquinis en plena repressió franquista portaren cua. També d’aquesta època data el documentadíssim affaire que va unir momentàniament l’actriu amb Mario Cabré, un famós torero català.
Una altra visita sonada fou de la Grace Kelly que, un cop abandonat Hollywood i trencat el cor d’un Hitchcock enamoradís, celebrava la lluna de mel, tot fent parada al Mas Juny, amb el seu marit acabat d’estrenar: Rainier III de Mònaco. També féu prou rebombori la parella formada per Carmen Cervera i Lex Barker, actor famós per encarnar Tarzan en més d’una pel·lícula durant la dècada dels 50. Especialment sorollosa, fou la seva breu parada a la Bisbal d’Empordà, l’actor va fer embogir els vilatans i les vilatanes de la manera més fanàtica possible. Ara ja se’n parla poc (o gens), però va ser l’anècdota preferida dels bisbalencs durant uns quants anys.
Albert Puig Palau, però, no només es va dedicar a cultivar el seu cercle social. També son àmpliament conegudes les seves tasques destinades a la projecció i a la millora de la zona. El barceloní va patrocinar la primera excavació del poblat ibèric de Castell, avui un bé cultural d’interès incalculable. A ell també li devem la turística barraca que es pretenia que fos el taller de Dalí a Castell, la inconfusible porta torçada ja és una marca de la platja en qüestió i de la Costa Brava en general. Fins a tal punt foren valorades les seves tasques, que en certa ocasió fou recomanat per ocupar l’alcaldia de Palamós. Oferta que ell, humilment, va rebutjar.
Una anys més tard, acabà també aquesta segona temporada d’esplendor del Mas Juny. Com tantes altres en aquella època, la família Puig Palau va veure decaure de manera espectacular el negoci familiar: una empresa dedicada al tèxtil. Era l’inici d’una nova era marcada pels avenços tecnològics i la modernitat que, ja ho sabem, es menja tot el que es troba al davant. Tio Alberto, per tal d’indemnitzar dignament els seus treballadors, es va haver de vendre bona part del seu patrimoni, també el Mas Juny. No va pas, però, abandonar la Costa Brava. Durant els propers anys se’l trobaria al seu apartament de Palamós. Segurament va haver d’abaixar el seu ritme de vida. Ara, que ningú el privés de la llum d’aquest país.
