Jump to navigation
De Radio Liberty, que fou ubicada a la platja de Pals, se n’ha tornat a parlar arrel d’un grafiti. L’artista Marina Capdevila ha pintat el sostre de l’antiga emissora de ràdio, finiquitada el 2001. Com sempre, a algú li ha semblat malament. En tot cas, les instal·lacions seguien clausurades i amb poques perspectives de futur. Que si fer-hi un museu, vendre-les a la gentrificació o un supermercat. Per ara, només un projecte hi ha prosperat: un mural de 2180 metres que sols pot apreciar-se des del cel. A vista de dron, s’hi pot observar un homenatge als locutors de l’antiga ràdio.
Quan l’emissora va deixar d’emetre, just entrat el mil·leni, la demolició de les antenes era previsiblement imminent. Desentonaven, deien. Foren construïdes quan tot això encara no era tan concorregut, a finals de la dècada dels cinquanta. Acabada la segona Guerra Mundial, el món es preparava per una etapa ben diferent: la Guerra Freda. Per aquesta contesa, les armes eren unes altres, emissores de ràdio per exemple. Els americans en tenien tres d’exteriors, una era precisament Radio Liberty. La finalitat d’aquesta estació era emetre per als pobles de la URSS, fer-hi arribar el relat nord-americà.
Repassem, tot seguit, la cronologia d’aquest aparell propagandístic. Comença a emtre el 1951, els primers anys des de Lampertheim (Alemanya). Els russos, però, interferien el senyal de l’emissió… Des d’aquella localització el transmissor no era prou potent. És precisament aquesta guerra d’ones que, el 1959, els porta a buscar la millor localització d’entre les possibles: Pals.
La cosa és que no podien establir-se a més de 3000 quilòmetres de Moscou i la platja de Pals se n’allunya 2700. Espanya, en plena dictadura, era un país remot i aïllat. El govern franquista va cedir els terrenys sense massa interès, Fraga ho gestionava però des de lluny. Així, l’any 1959, els americans van començar a emtre per a la Unió Soviètica amb la intenció de propagar les idees del món lliure i, de passada, els valors de l’american way of life. Curiosa contradicció això de muntar una emissora de la llibertat en plena autocràcia. I no és l’única cosa que grinyola, pensem-hi: aquesta ràdio podia realment estendre algun tipus de cultura quan, en origen, l’objectiu principal era atacar l’enemic? Al final, el contingut, sigui cultural, informatiu o esportiu, ve marcat per unes intencions estratègiques i interessades. La cultura i la informació, en general, ha de ser més honesta. En essència Ràdio Liberty era una mostra d’imperialisme ianqui maquinant contra el comunisme.
La vessant innocent de la història és l’efecte que aquesta estació tingué entre el veïnat. Situem-nos: Pals, anys seixanta. I, de cop i volta, una estació de submarins? Una base militar? Els cables nuclears dels americans? Les interferències, en llengües inaudites (les dels pobles de la URSS), que captaven les emissores locals embolicaran encara més la troca i el safareig. Els veïns anaven bojos entre tants rumors. La incertesa al voltant de Radio Liberty durà anys, amb els pas dels quals la llegenda es feia mite palsenc.
