Jump to navigation
L’any 1889 s’inaugurava una icònica construcció que avui és emblema de la ciutat de París: la torre Eiffel. L’artífex de tot plegat, Gustave Eiffel, és un personatge vastament conegut i reconegut. Les seves obres tenen segell propi i un deix ben personal. El cas és que aquesta personatge, tretze anys abans d’enlluernar el món amb la tour Eiffel, corria per terres gironines. Era l’any 1876, el ferrocarril acabava de interconnectar la província i, en conseqüència, una voràgine de modernitat capgirava el pla urbanístic de la ciutat.
Aquesta renovació incloïa l’edificació de diversos ponts. El senyor Eiffel es va ocupar de construir-ne vuit. D’entre aquests, un d’especialment cèlebre: el pont de Ferro o Eiffel. D’aquest viaducte n’hi ha una rèplica a Narbonne. La resta de ponts que va fer el francès no gaudeixen pas de la mateixa fama. De fet, pocs sabrien ubicar-los. Avui en volem vindicar un que va quedar confinat a Palamós. Anem a pams.
La modernització de la ciutat passava per enllaçar el Parc de la Devesa amb l’avinguda Ramon Folch, tot salvant el riu Güell. Per a qui no s’ubiqui, parlem del principal accés a la ciutat, vora la N-II. L’encàrrec va anar a parar a Eiffel que, amb el seu particular segell, el va resoldre. Uns anys més tard, amb l’arribada dels turistes, es va fer palès que el bastiment no s’adequava al transit: cada cop hi havia més moviment. El Güell, a més, ja feia estona que havia estat desviat per tal de prevenir futures inundacions (problema recurrent en aquella època). Tot plegat feia trontollar la validitat del pont. L’any 1968 una plataforma de formigó, molt més escaient, va substituir aquest viaducte.
El pont quedava relegat, però no pas oblidat. Un enginyer industrial gironí, Josep Maria de Toca, li va saber treure partit. Aquest senyor estava urbanitzant el paratge Balitrà de Palamós i, per tal comesa, li seria útil el viaducte. El va comprar per 25000 pessetes, no l’havien ni desmuntant. Així mateix, d’una sola peça, va procedir a traslladar-lo a l’Empordà. Més fàcil de dir que no pas de fer. El desplaçament va costar exactament el triple i es va haver de fer en dues jornades. La comitiva encarregada de la tasca va haver de demanar ajut a la direcció general de trànsit. Durant dues nits consecutives, de 3 a 5 de la matinada, la carretera era exclusivament destinada a aquest propòsit. El primer dia van arribar fins a Llagostera, l’endemà a Palamós. El van col·locar damunt la riera d’Aubí. El dia de Sant Joan de l’any 1969, en plena festa major de la vila, l’inauguraven. I allà, ben plantat, segueix.
Fa 47 anys de tota aquesta història. El pont està catalogat com a patrimoni pel seu valor històric i cultural. En un pla social, però, no se li atorga el reconeixement que es mereix. Pocs són els que hi paren esment i això que, si es mira amb ulls atents, tot plegat té un regust d’allò més effelià. Passa que no hi ha pas cap placa ni memoràndum que en destaqui el valor. Ara es vol deixar enrere aquesta època de descura. Aquest any l’ajuntament ha emprès accions per pintar-lo, il·luminar-lo i senyalitzar-lo com cal. La idea forma part d’un pla estratègic per reivindicar la relació d’Eiffel amb Palamós. A banda del pont, l’enginyer francès va participar en la construcció de la Branca Ribera.
Web Gustave Eiffel Web Ajuntament de Palamós
