'L'Empordà', de Joan Maragall

Celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb el poema que va glossar la llegenda de la formació de l'espai de la nostra comarca

Surtdecasa Empordà

21/03/2018

Llibres

Celebrem el Dia de la Poesia d'una manera ben empordanesa. Concretament, amb el poema amb el que Joan Maragall va glossar la llegenda i mitificació de la formació de l'Empordà, a través dels amors d’un pastor i una sirena. El pastor, a les muntanyes, canta durant el dia; la sirena, a dintre de la mar, canta les nits de lluna plena... Ell parla de la llum a la muntanya, ella parla de la bellesa de la nit damunt la immesitat del mar… El pastor (la muntanya) s’acosta a la Sirena (el mar), i la sirena s’acosta al pastor… "Fins que es trobaren al bell mig de pla i de l’amor plantaren la cabanya: fou l’Empordà!“, conclou el poeta Maragall.

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà!
Digueu, companys, per on hi aneu?
digueu, companys, per on s’hi va?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà!
Salut, salut noble Empordà!,
Salut, salut palau del vent!
portem el cor content, i una cançó!
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic!”
“Si veiessis la llum de la carena!”
“Si hi baixessis, series mon marit!”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena!”
“Si sabessis el mar com és bonic!”
“Si veiessis la llum de la carena!”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà!