La Natural: "Fujo de la idea solemne del vi"

Amb un disseny de marca potent i identitari, La Natural apropa el vi a l’usuari d’una manera cridanera i desenfadada

Mar Molero Dolz

18/10/2023

Menjar i beure

La Natural es dedica a la producció de vi natural. Amb un disseny de marca potent i identitari, apropen el vi a l’usuari d’una manera cridanera i desenfadada. A les xarxes de La Natural, és icònic en "Rafa te da la chapa", el personatge que s’ha creat Rafa Camps, el propietari de La Natural, per fer del vi un plaer més terrenal. En Rafa ens ha rebut al garatge que tenen al veïnat de Diana (Sant Jordi Desvalls) i n’ha sortit aquesta conversa.

- Quins són els orígens de La Natural Wine?
Jo vinc de l’art contemporani, havia organitzat festivals artístics a diferents pobles de l’Empordà. Vaig conèixer el món del vi natural a través del xef assessor de l’Hostal Empúries i d’haver treballat amb ell, vaig muntar un esdeveniment relacionat amb el vi natural a Figueres, La Natural. I alhora em temptava la idea de tenir un vi propi, i vaig fer el primer, la "Figa", gràcies a una col·laboració amb la bodega Espelt, de l’Empordà. I mica en mica el projecte va anar agafant forma, amb la mala sort que el negoci se’n va anar en orris per la pandèmia.

- I en aquell moment ja teníeu més vins?
Sí, com a mínim cinc vins propis. Alguns són vins fets per mi amb un sistema que es diu negos: la persona compra un raïm que l’interessa d’una vinya concreta, o d’un productor concret, i vinifica a casa seva o a casa d’un altre però sota els seus criteris. A França és molt típic i està molt ben vist, aquí a Catalunya i la resta de l’Estat no és tan comú.

- Quina és la diferència entre un vi natural i un vi convencional?
N’hi ha unes quantes, però una de clau és l’ús de llevats autòctons. Un raïm pot ser ecològic, però en el moment en què entra a la bodega hi ha dues maneres de procedir: ruixar-lo amb sulfurós, és a dir, eliminar tot animaló, o no ruixar-lo. Si no el ruixes, els llevats comencen el procés de fermentar el vi. Si tu el ruixes allò no fermenta i necessites afegir-hi aquests llevats. I els afegeixes en funció d’un mercat de llevats: determinats gustos, rapideses... Aquí ja hi ha una intervenció. Una altra diferència és que en el vi natural treballes amb l’acidesa que et dona haver-lo collit en un moment concret i en una època concreta, en canvi en el convencional t’és igual. Aquí hi ha un deixar fer, amb un cert control, un acompanyament, i allà hi ha una sèrie de tècniques que apliques per poder fer el teu vi al teu gust. És a dir, normalment dissenyen el vi en una proveta, en canvi aquí no, aquí jugues a veure què passa.

- D’on és el raïm de les vostra producció?
Tenim vinyes a Vilajuïga, Ventalló, Foixà i Madremanya. També comprem raïm a l’Empordà i a la Terra Alta. Solem vinificar a Vilajuïga, en un espai que ens lloga el celler Espelt, o a la nostra bodega de Ventalló. I també fem col·laboracions amb vinyerons que ens semblen molt interessants.

- En què consisteixen les col·laboracions?
Per exemple, hem encarregat a uns companys de la Terra Alta que facin un vi com no el farien ells, o teníem uns amics amb unes vinyes que no sabien què fer-ne, o hem trobat una vinya vella de parellada i la volem vinificar. Diguéssim que sempre que enredem algú per fer una cosa hi ha un motiu a darrere, no ho fem perquè sí.

- A part de vendre els vins o fer tastos, heu impulsat el sistema del club: l’usuari s’hi subscriu i rep tres vins al mes.
És un sistema que a Amèrica funciona bé. Són experiments que fem, i sembla que va sortint bé. Aquests tres vins cada cop són diferents, per al consumidor és una bona manera de provar coses. Són produccions molt petites que d’una altra manera no t’arribarien.

- I com a consumidor surts una mica de la teva zona de confort.
Sí. I et pots trobar sorpreses agradables i d’altres que no. Hi ha vegades que m’he arriscat. Una vegada vaig enviar una cosa molt extrema. A diferència dels vins convencionals, els naturals són vins que pel fet de ser espontanis tenen defectes. Perquè no estan fets amb uns paràmetres molt calculats. Aquests defectes poden ser més extrems o menys, o més agradables o menys. Intentem fer coses ben fetes malgrat els seus defectes. Però a vegades hi ha coses que fins i tot són divertides.

- Com ara què?
La volàtil és l’acidesa, és un punt al límit entre el vi i el vinagre. Un vi amb molta acidesa acabaria sent vinagre. I hi ha persones que ens agrada molt, i hi ha persones que no els agrada gens. I em vaig arriscar a posar una cosa que estava molt a prop del vinagre. I qui es va guardar l’ampolla i no la va obrir al moment va triomfar. Perquè una altra cosa del vi natural és que evoluciona cap a algun lloc. No estan morts dins l’ampolla.

- Cuideu molt el disseny, la marca. D'alguna manera també feu art.
La "Figa" la vaig fer amb la Laia Armengol, una artista de Cadaqués, perquè jo venia d’aquest món i volia col·laborar amb algú d’aquí. Però és veritat que l’any 2020 és un any zero. Ens vam ajuntar tres persones: una amb una part més financera, una altra amb una part més estètica i jo, que dominava més el tema del vi. I en aquest moment en redissenya la marca. Paral·lelament neix aquest personatge que surt a Instagram: "Rafa te da la chapa", que ve de la idea de fer unes xapes i unes enganxines amb la meva cara i un cabell una mica esperrucat.

- Acosteu el vi a la gent, el feu cridaner.
Vam posar molta importància a com es comunicava el projecte. Jo fugia de la idea solemne del vi. Quan faig tastos el primer que em diuen és “jo no hi entenc, de vins”. I és una cosa que no fem si anem a menjar croquetes o bevem cervesa artesana. Amb el vi hi ha una frontera i això genera una inseguretat. Quan al final el vi és una cosa molt hedonista, per gaudir amb els gustos, i a sobre, si no et passes, de seguida estàs content. Les enganxines tenen un punt una mica surrealista, també gamberro, en certa manera punki però sense ser brut. I això és el que vull transmetre. Quan parles amb els vinyerons veus que hi ha una proximitat entre el vi i el caràcter de la persona que el fa. Un vinyeró que té un humor àcid, és divertit, i pots parlar-hi, fa uns vins que tenen aquestes característiques. Hi ha una connexió. I tota aquesta part artesana m’interessa molt.

- A la primavera organitzareu la primera Vi Natural Fest a l’Aeroclub Empordà. Què hi trobarem?
És una festa que organitzem amb en Jaume Jordà, distribuïdor de vins de Vic, juntament amb una productora musical. Hi haurà DJ i hi haurà menjar del Funky Pizza, del Clara Begur i d’Antonia’s Burger. La música no serà gaire alta perquè estem en un entorn natural i volem ser respectuosos i coherents amb el que fem. I a més l’Aeroclub és un espai una mica màgic per tots.

- Però el protagonista és el vi.
Sí, i és una festa, no una fira. Perquè normalment amb el vi natural hi ha moltes fires, però aquí la idea és que sigui una festa i hi hagi una selecció de vins: al principi de la tarda unes coses, després unes altres... i farem tastos allà.

- Ens podries recomanar tres vins per a tres tipus de persones diferents?
Per algú de vint anys jo recomanaria el "Muy frágil", que és un vi gamberro però té varietats antigues de la zona de Calonge que només es troben allà; o també una piqueta, que és un vi que es feia a la postguerra. Era el vi que es quedava a les cases en moments de penúria. Es venia el vi "bo" i a casa s’hi quedava la piqueta, que es feia a partir de les pellofes, que es fermenten amb aigua i most i en surt un vi molt lleuger. Tots dos són vins amb poca graduació alcohòlica i els intentem fer amb una miqueta de gas. Per algú que no ha tastat mai el vi natural i vol saber una mica de què va, però sense gaires espants: la "Figa". Per una persona acostumada a un vi de perfil molt més clàssic, li recomanaria el "Feréstec", que és un merlot fet aquí. No és excessivament contundent, però és un vi que omple més la boca.