Jump to navigation
- Aquest nou disc ha estat creat majoritàriament durant el confinament, entre el mes de febrer i març. Com has viscut aquests últims mesos?Aquests últims mesos els he viscut amb una sensació d'incertesa bastant general. Per una banda, m'ha anat bé perquè he pogut aprofitar per fer aquest disc amb calma i centrar-me, però per l'altra, ens van anul·lar molts concerts de la gira de 'Companyes'. Tenia una mica la sensació de preguntar-me cap a on anava tot això, quin sentit tenia estar fent un disc en aquesta situació, però alhora tenia ganes de seguir-lo fent.
- Des d'aleshores, ser artista no està sent fàcil...Sí, totalment! La majoria de concerts s'han anul·lat i les perspectives pel 2021 són molt incertes, no sabem quins festivals programaran. Però crec que és important que seguim sent-hi, que seguim creant d'una altra manera, intentant adaptar-nos a la situació d'ara i, quan tot estigui millor, poder tornar als escenaris i a poder tornar a engegar el sector, que és molt necessari.
- El disc parla de trobar casa teva. Aquest concepte està influït pel confinament?Aquest trobar la casa metafòricament ve molt influït del moment en què tot, de cop, es para, i et veus molt més davant del mirall on estàs. Aleshores venen moltes preguntes: què vull fer amb la vida? Tota la mirada personal i íntima que és aquest disc neix del moment vital i del moment social que estem vivint. El "9.18" del títol és la casa on vivia durant la meva infància, al número 9-18. Representa el retorn o la recerca de la pròpia casa.
Joina | Foto: Rosa Borrell - Quin valor li dónes a tenir un refugi, un lloc on sentir-se arrelada?És el primer pas per poder començar a fer un camí propi. Tenir un espai on desenvolupar-te com a persona i com a artista, un lloc extern i també intern. És important per trobar-te a tu mateixa.
- Aquest procés de recerca li passa a tothom?Penso que a tothom li pot sonar aquesta idea, al final tots volem sentir-nos acollits a algun lloc. Alhora, també crec que és una mica generacional en el punt que avui en dia l'edat d'estudiar i de ser jove s'està allargant més i les possibilitats són tantes que vegades costa escollir i situar-nos en un punt en què ens sentim còmodes.
- L'àlbum està dividit en tres episodis. Quin és el fil que les uneix?Quan vaig fer les cançons no vaig pensar que les dividiria així, va ser una decisió posterior. Un cop vaig haver escrit els temes, vaig veure que hi havia unes temàtiques comunes i vaig crear tres blocs. El primer se situa en el present i parla de la recerca de la casa i de la manca del teu propi refugi, el segon té més a veure amb el passat i amb un retorn als orígens, amb una mica de nostàlgia, i aquests són els que vaig escriure durant la quarantena, quan vaig tornar a l'Empordà. L'últim és una mirada al futur i parla de la pressa, de la sensació de viure sempre fora de temps. Vivim a la recerca d'intentar trobar casa nostra en un món que va massa ràpid, no vivim mai el present.
- Diries que amb la música passa el mateix, que la consumim molt de pressa i passem a les novetats de seguida?Sí, cada vegada més. Vull pensar que també hi ha gent a qui li agrada escoltar amb calma els discos i entendre els universos dels artistes. Això hi és, però és veritat que, en paral·lel a com funciona la societat, amb la música passa el mateix. Es treuen senzills i, al cap d'un mes, ja estan caducats. També per això tenia ganes de fer un disc conceptual, amb una continuïtat, per mi té sentit treure projectes que tinguin un univers propi en conjunt.
- Fent comparativa amb l'anterior disc, en aquest treball les lletres són menys explícites.Totalment. El primer disc naixia d'unes ganes de treure la veu, de reivindicar, molt vinculat al moviment feminista, i tenia un caràcter molt més explícit, no volia que hi hagués dubte. També amb l'estil i la manera de rapejar hi ha un canvi. Aquest és més recitat, és un univers més íntim.
Joina | Foto: Rosa Borrell - A què es deu aquest canvi?Estem en evolució constant i els moments vitals condicionen l'expressió artística que en resulta. El moment d'aquest àlbum ha estat molt més íntim, m'ha agafat a la quarantena i en un 2020 molt estrany. Tot això hi influeix molt. En l'àmbit personal, el canvi d'etapa de viure a Barcelona, acabar l'ESMUC i tornar a casa i plantejar-me moltes coses també hi és al disc.
- La sonoritat també és diferent. Què has volgut incorporar?És un disc molt més produït, hi apareix una part més electrònica. Jo tenia moltes ganes de crear universos sonors. No volia crear un so de banda acústica, sinó més experimental, jugant amb les veus i la instrumentació.
- Has estudiat l'especialitat de piano clàssic. On queda el piano en aquest disc?El piano hi és present però en els directes vindrà un teclista, jo tindré un paper més secundari. Tot i això, hi ha uns interludis de piano sol abans de cada episodi, i això sí que és la meva part. Però en aquest disc tenia ganes d'agafar el paper de cantant i recitar els raps sense estar tocant el piano. Pel que fa a la part pianística, va cap a una banda que encara no sé quina és. Ara estic més centrada en la part vocal.
- Com estàs vivint aquest canvi del piano a la veu?Al principi em feia bastanta por desprendre'm del piano perquè és el que havia fet sempre. A més, cantar és molt personal i jo encara hi estic experimentant i coneixent-me, però em ve molt de gust posar-ho en pràctica. Al final, penso que no tots els projectes han d'explicar tot el que jo sóc, el piano segueix sent part de la meva vida. De fet, m'estic plantejant treure un altre disc més endavant de piano.
- Quines expectatives tens amb aquest disc?Tinc moltes ganes de poder-me empoderar com a cantant i poder desenvolupar aquesta part més enllà del piano. També tocar amb una banda i membres nous, experimentar amb ells noves sonoritats. Trobar-me còmoda en aquest format. I a partir d'aquí veig que aquest disc és un inici cap a un viatge, una arrencada en la meva projecció com a artista. 'Companyes' naixia d'un lloc més col·lectiu i aquest és més personal.
Web Joina Facebook Joina Instagram Joina Spotify Joina
