Anna Zaera
,
09/07/2019
Música

Nete Vericat: "Els rituals neixen d'una voluntat de voler comprendre el món"

El programador de les Jornades Musicals a l'Ermita parla de la potència ritualística de l'Ermita de la Pietat
Agustí Vericat

Foto: 

Cedida
Agustí Vericat
Nete Vericat, programador de les Jornades Musicals a l'Ermita, cada cop està més convençut de la potència ritualística de l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona, un emplaçament que des de fa més de 8000 anys ha acollit rituals diversos, dels quals el so ha estat un element important. En l'actualitat, les Jornades Musicals a l'Ermita són la versió contemporània d'aquestes celebracions comunitàries. Durant tot l'estiu, els diumenges a la tarda, els coetanis gaudeixen dels concerts i de la màgia del lloc. De fet, fa poc que s'ha fet públic el projecte Artsoundscape, impulsat per l’European Research Council i liderat per científics de la UB, que corrobora la influència que el paisatge sonor i l’entorn acústic exercia en els rituals prehistòrics així com en la plasmació de les pintures en aquests abrics. A través de la localització d'aquestes pintures, els estudiosos es pregunten si els nostres avantpassats van decidir pintar-hi per tenir una sonoritat especial. I sembla clar que l’ermita de la Pietat és un espai amb una acústica privilegiada. Vericat té molt clar que les Jornades Musicals, que van néixer el 2005 i que enguany celebren quinze anys, són fruit d'aquesta tradició mil·lenària. Per això hem volgut parlar-ne amb ell.
"Aquí no garantim que t'agradaran tots els estils però sí que garantim la qualitat de les bandes i que totes tenen un directe al·lucinant"

- Les Jornades Musicals a l'Ermita continuen provocant una revolució interna a tos aquells que hi participen...
Sí. De vegades ho comentem amb l'Àngel, el propietari del bar, que el que passa a l'Ermita es queda a l'Ermita, perquè passen moltes coses.

- Com quines?
Parelles que s'han trobat, matrimonis que s'han salvat o coses que han passat que no es poden explicar. Tot ve a ser el mateix. La música viscuda de manera col·lectiva, igual que qualsevol altre ritual, uneix. T'obre com una finestreta mental i fa que estiguis molt més receptiu amb aquell que tens al costat perquè has viscut una cosa realment important, potent. No existiria la música si no existís la capacitat humana de generar un ritual, que després nosaltres al ritual li afegim el punt de vista religiós, però sabem que els rituals neixen d'una voluntat de voler comprendre el món juntament amb els altres membres de la teva comunitat. I a partir d'aquí estableixes una ritualitat que a la llarga no ha de tenir necessàriament un sentit religiós. I és quan salten les guspires...

- Què passa quan coincideixen aquests elements?
Quan ets conscient d'això és quan la ment s'obre, quan ets capaç de gaudir l'espai i la música en directe. Aquí no garantim que t'agradaran tots els estils però sí que garantim la qualitat de les bandes i que totes tenen un directe al·lucinant. Com a programador, hi ha bandes que vénen aquí que jo no les escoltaria mai a casa però saps que aquell directe t'aportarà alguna cosa. I parlant amb gent que va a molts de concerts, te n'adones que és gent hipersensible i l'hipersensibilitat és una cosa que es té o no es té, però també es pot entrenar perquè aquella sensibilitat et portarà a llocs i a mons al·lucinants. I això m'ho aplico a mi mateix.

- Quin creus que és el poder de la música?
A través de la música els sentits s'expandeixen molt més enllà del que tu podries plantejar-te en un primer moment. Jo, per exemple, durant els concerts a l'Ermita em costa concentrar-me perquè he d'estar pendent que tot surti bé però quan tot va sobre rodes jo també puc gaudir de tot el concert i te n'adones que pots arribar a connectar amb l'energia que ve de dalt l'escenari, i ells amb la teva, la retornes. És en aquest punt quan penso que fa 8.000 anys no em costa imaginar-me que les persones que habitaven l'Ermita fessin el mateix. Potser des d'un sentit més religios, però sense deïtats perquè en aquella època en principi no hi havien déus com els coneixem ara. En aquella època hi havien més abrics pintats perquè ara s'han fet malbé per l'erosió o pel que sigui però aquest espai també era un lloc marcat per aquella comunitat. Perquè encara que fossin nòmades o sedentaris, o convisquessin els caçadors amb els recol·lectors, tenien un lloc de confluència o d'identitat cultural i vénien aquí a celebrar-ho.

- Què celebraven?
A celebrar qui eren, com eren. I de què va acompanyat aquest sentit d'identitat? De la ritualitat. I la ritualitat de què va acompanyada en totes les comunitats del món? De so, de música, de ball, de ritme.

- En aquest cas, tu has estat el bruixot canalitzador d'aquest nou ritual que són les Jornades Musicals a l'Ermita en ple segle XXI?
Al principi les Jornades Musicals van sortir per avorriment, no havíem vist aquesta connexió que ara comentem. Et passes tota la vida anant de concerts o malvivint de la música, com quan treballava a Barcelona, però és una cosa que portes a la sang. I quan tornes aquí, què fas? Et converteixes en un personatge d'aquestos que estan tota la vida al bar avorrint-se i criticant el que fan els altres o fas alguna cosa? I sempre he tingut un punt punki de dir "Què no fan res? Ho fem natros!" Quan érem jovenelos també ho fèiem. No ens agradava anar a les discoteques a escoltar maquineta cantada, ho trobava bastant avorrit, amb tots els respectes. I muntaves coses. Teníem una banda de rock sinistre. I poc a poc te n'adones que treballar a l'Ermita, conèixer grups d'arqueòlegs, investigadors... Te n'adones que hi ha una confluència bestial entre la història i la música i que fer això aquí era el lloc adequat. Que tampoc ens esperàvem arribar als quinze anys. Quinze anys fa que estem aquí donant la tabarra? Sí, hem arribat a aquest punt. I en part, també gràcies a l'Ajuntament, que va confiar en que les Jornades podien ser un bon motor cultural del poble.

- El Deltebre Dansa també fa quinze anys. Què va passar en aquella època?
I la Bouesia si encara visqués també. I parlant una vegada amb l'impulsor de la Bouesia, Miquel Àngel Marín, vam veure que l'any 2005 devia passar alguna cosa. Vam escriure un article que es titulava 'Any 2005: Any Zero'. Va ser un article criticat perquè molta gent ho va entendre com si no s'hagués fet mai res en el món de la cultura i no era la intenció. Però és cert que aquestes iniciatives, que eren molt distants l'una de l'altra i que no ens coneixíem, van coincidir. Jo crec que va ser una casualitat, tot i que després sempre penso que les casualitats no existeixen. Potser ens va connectar alguna cosa que encara no sabem. Si algun dia fem una orgia d'idees i de parlar, potser surt. 

- Si haguessis de pronosticar què passarà amb les JMEP en un futur, què dires?
Jo crec que totes les coses evolucionen i segur que això derivarà en una altra cosa que encara no en tenim ni idea. Per exemple, l'any anterior, el 14è, jo em trobava molt cansat, notava que l'energia se m'estava esgotant, però finalment vam decidir seguir perquè ens feia il·lusió arribar al 15è aniversari i enguany estic content. De fet, enguany he fet una de les accions que més satisfacció m'ha donat, el concert amb bols tibetans i música electrònica a l'Hospital Verge de la Cinta amb una finalitat terapèutica. No era musicoteràpia, sinó volíem experimentar precisament quin era el poder sanador de la música, una mica en la línia del que comentavem abans. 

- Ens trobem a l'equador de l'edició d'enguany de les Jornades. Quina valoració en fas?
Molt bé! Vam començar amb Pepet i Marieta, que va ser al·lucinant. Es nota que l'energia està molt renovada i els membres del grup en tenen moltes ganes. A més, també vam celebrar els 15 anys del grup, empastifant-nos a la cara un pastís de nata. La música balcaniana també va agradar molt. És sorprenent veure com en aquests països dels Balcans que han patit la guerra i el genocidi tenen una música tan alegre. De fet, crec que si véns a les Jornades i no balles és que ets molt freaky o tens algun problema neuronal.

També et pot interessar