Foto: 

Cedida

'Fruto Panorama' segons Cala Vento

El duet empordanès ens explica el seu nou disc cançó per cançó
Adrià Cortadellas
,
31/01/2017
Música
Un peu a cada comarca: en Joan Delgado (bateria i veu) és de Torroella de Montgrí i l'Aleix Turon (guitarra i veu) és de Figueres. Ells dos són Cala Vento i en poc temps han aconseguit fer-se un lloc notable dins el panorama de la música independent estatal. Com qui no vol la cosa: van ser seleccionats per un stage d'aprenentatge per a grups novells, el productor Eric Fuentes en queda meravellat i els produeix el disc i aquest arriba a les mans del segell BCore. Cançons precises com poques, amb lletres brillants i un pols dramàtic i eixordador que manté l’atenció de l’oient des del principi: energia juvenil i sensibilitat amb frescura. De Japandroids a Los Planetas i passant per Nueva Vulcano. Tot plegat els ha portat a tocar arreu de l’estat. Al Primavera Sound al SXSW d’Austin (Texas, EE.UU.). Poca broma! Ens expliquen cançó per cançó el seu flamant segon disc "Fruto Panorama". Un àlbum que és fruit del panorama que s’han trobat, segons expliquen. I un llarg camí per recórrer!
'Historias de Bufanda': El riff del principi va sortir un dia de manera espontània mentre parlàvem de la vida als baixos de casa en Joan després que ell sortís de treballar. L'Aleix va continuar el tema i va trobar els acords de l'estrofa i més endavant, la tornada. La lletra parla d'en Tene: un amic d'en Joan que va anar als Estats Units a buscar-se la vida. Quan en Joan va començar la lletra, l'Aleix encara no sabia qui era en Tene, però després del viatge a Austin -al SXSW- i de compartir 11 dies amb ell, l'Aleix va decidir acabar la lletra amb una visió personal d'ell.
 

'Isla Desierta': De les primeres cançons que vam fer un cop gravat el primer disc. És una cançó que mira enrere per seguir endavant!
 
'Hay que Arrimar': Aquesta va ser de les últimes cançons que vam composar abans d'entrar a gravar “Fruto Panorama”. Era l'estiu, a Torroella de Montgrí. Un moment on començàvem a sentir la pressió per enllestir-ho tot abans d'entrar a l'estudi va entrar-nos el dubte sobre les lletres, sobre què escrivim i sobre què volem transmetre. Com sempre, vam deixar-nos endur i, sense complexes, va quedar una cançó amb la mateixa quantitat de “taralejos”, que de paraules amb significat.
 
'Antes de Él': Cançó descartada pel primer disc. La vam voler recuperar per aquest segon perquè tots dos li vèiem molt potencial. La vam modificar de dalt a baix, mantenint tan sols l'harmonia i vam fer una lletra nova que parla d'en Joan des del punt de vista de l'Aleix. És un resum de la història de dos col·legues que estaven perduts i es troben. O sigui, la història de Cala Vento.
 
'El Mejor Momento de Mi Vida': Potser una de les cançons més polítiques de Cala Vento. Ha acabat entrant al disc perquè ens va semblar que li aportaria varietat i n'enriquiria el conjunt.
 
'En Cueros': Amb una introducció descaradament influenciada per Weezer, quasi la descartem. Però és que Weezer mola tant que vam negar-nos-hi rotundament! Haha. Per l'estrofa, vam voler explorar un nou ritme bastant de l'estil dels Red Hot Chili Peppers (grup de capçalera d'en Joan). La lletra ha donat moltes voltes. Segurament és la cançó que més lletres ha tingut. Al final ha acabat essent una oda al dubte i a la suposició. Ens hauríem de deixar d'hòsties i dir les coses pel seu nom més sovint.
 
'6.000.000.000': Inspirada en la crisi dels refugiats. Vam sentir la necessitat de parlar sobre aquesta mania individualista que tant mal fa a la humanitat. Som molts i això és cosa de tots!
 

  • imatge de control 1per1
'Sin Apenas Conocernos': L'embrió d'aquest tema és 'Perfect Day' de Lou Reed. «Such a perfect day, drinking sangria in the park..». I «Sin apenas conocernos, bebímos más sangría que en los días perfectos». La resta és ofici! haha
 
'Nueve Toros': És fruit de la segona ocasió que vam sortir de Catalunya per tocar. Vam anar a Càceres perquè una associació d'allà ens va convidar i va ser molt maco. És un petit homenatge a totes les persones que ens acompanyen quan anem a tocar pels llocs!
 
'Fetén': Va sortir a ultimíssima hora, però tots dos estàvem flipant fort al local. Mil problemes amb la melodia però al final ens en vam sortir. Segurament és la cançó més Japandroids que tenim!
 
'Bosques y Desiertos': En la línia de les preocupacions tractades a 'En Cueros', aquesta parla de la gent molt introvertida que costa que es deixi anar. Aquestes persones tan interessants, però tan inaccessibles. Amb un món interior brutal que no volen compartir.
 

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar