'Maraca Soul', el nou disc de The Gramophone Allstars Big Band, cançó per cançó

La banda liderada per l’empordanès Genís Bou presenta el nou àlbum a la sala Apolo de Barcelona divendres vinent

Adrià Cortadellas

23/10/2017

Música

Després de l'aclamat projecte 'Jazzmaica' (Bankrobber, 2014), que els va permetre fer més de 60 concerts arreu del país i fins i tot publicar el disc al Japó, The Gramophone Allstars Big Band torna a la càrrega amb el flamant álbum 'Maraca Soul' publicat pel segell Bankrobber. Amb aquest projecte, la banda liderada pel bisbalenc Genís Bou afegeix nous colors com el boogaloo o el latin a la seva reconeguda fórmula magistral, aquest punt de trobada entre el soul, el jazz i el funk amb els ritmes jamaicans, l'ska i els voluptuosos arranjaments de les big bands. Aquest divendres (27 d'octubre) presenten el nou disc a l’Apolo de Barcelona i, per anar-hi amb els deures fets, en Genís ens l'explica cançó per cançó. Si dorms ja et despertaran!

1. I Don't Know
No és només el tema que obre el disc sinó que és un tema clau per entendre'l. L'arranjament el vam estrenar i tocar durant la gira del Jazzmaica i va convertir-se en el tema més ballat i cantat dels bolos. Quan vaig començar a plantejar-me un nou disc vaig decidir que el camí a seguir havia de ser aquest color d'orquestra caribenya tocant ska que té el tema.

2. Don't You Worry 'Bout A Thing
Tercer capítol de la sèrie "Gramophone Loves Stevie Wonder". I és que, efectivament, dins la varietat estilística que trobaríem en les col·leccions de discos dels membres de la banda, Stevie Wonder és una clara figura de consens. Versió en clau boogaloo/ska d'aquest clàssic publicat al disc Innervisions.

3. Iko Iko
Iko Iko és una versió d'un tema de capçalera de la música de Nova Orleans. La idea de versionar aquesta peça no va ser de la banda, si no que ens va arribar de la mà del nostre estimat DJ Diego Armando (Xavier Riembau). El tema és una mena de medley ja que conté fragments d'altres temes de referència de Nova Orleans com Do Wactha Wanna o Big Chief.

4. Treat Me Good
Una versió d'una banda a la que tenia pendent retre homenatge: The Slackers. Aquest és un tema del seu disc de debut, Better Late Than Never, un disc que he escoltat infinitat de vegades i que m'ha influenciat moltíssim, com la resta de treballs d'aquest grup. El color "latin" (les melodies de vents, la presència de les congues, l que toca Ruggiero amb el piano) que té aquest ska entrava perfectament en el concepte del disc que estava preparant. Calia saldar un deute històric.

5. Jamaica Farewell
El primer cop que fem una versió d'un calypso amb el grup. Tot i que no és seva, la versió més famosa del tema és de Harry Belafonte i va ser com el vaig conèixer. És la balada del disc. El tema està inspirat en el groove del clàssic de reggae Rudies All Around de Joe White. Però sobretot en la versió que en va fer Hepcat, perquè al final d'aquesta versió fan unes cites a un altre tema de Harry Belafonte. Per això al final de l'arranjament de Jamaica Farewell apareix una mena d'apèndix que és una mini versió del Rudies All Around.

6. Hot Cargo
Tampoc podia faltar en aquest disc una versió de The Skatalites. Tota la música dels pares de l'estil que practiquem sona fantàstica quan la passes per una big band, ja ho vam fer a Jazzmaica amb el tema Scambalena. Aquest tema és un arranjament del nostre trompetista Pep Tarradas i compte amb convidat de súper luxe: el saxofonista holandès Benjamin Herman, un dels jazzmean més reputats d'Europa.

7. The Soul Drummers
Una bomba calòrica en forma de versió a ritme de ska del clàssic de Ray Barretto. Han calgut pocs concerts per veure que serà un dels temes més explosius del nou repertori. El tema el serveix de presentació en societat de les nostres coristes, la Kathy Sey i Yolanda Sey, que aquí agafen el rol de cantants principals.

8. Ah Diggin' Horrors
El segon calypso del disc. Si el primer (Jamaica Farewell) l'havíem fet a ritme de reggae aquí hem mantingut el groove original del tema de Mighty Sparrow. La història curiosa del tema és que no vam trobar la lletra per enlloc, de tal manera que la vam haver de transcriure però l'accent de Trinitat i Tobago no és fàcil d'entendre i vam haver de recórrer a un bon amic de la banda, que té contactes caribenys i ens van assessorar. El que no et soluciona Google t'ho soluciona Jep Jorba.

9. I Wish I Knew How It Would Feel To Be Free
És el tema més soul del disc. Un tema que va fer famós la gran Nina Simone, la seva versió és preciosa i insuperable. N'hem fet una revisió en clau early reggae, que és un tipus d'estil que fins ara no havíem tocat mai. La proposta de versionar-lo va ser de la nostre cantant, la Judit Neddermann, i la idea de tocar-lo en plan early reggae del nostre bateria, Aleix Bou.

10. Tommy's Spaceship
Segon instrumental i únic tema propi de tot el disc. Una composició i arranjament original del nostre saxofonista Lluc Casares, que a Jazzmaica ja ens va regalar aquell increïble Sophisticated Babylon. Rocksteady dedicat al llegendari saxofonista jamaicà Tommy McCook amb uns voicings i una harmonia marca de la casa i denominació d'origen pròpia.