Jump to navigation
Per què Roberto Bolaño?Sempre dic que els poemes i els autors ens venen. Com deia Picasso, la inspiració sempre arriba quan treballes. Quan acabes un festival, sempre estàs pensant en l’altre. A còpia de llegir, entendre i mirar la vida, el poeta et ve perquè estàs preparat per rebre’l. Bolaño va passar d’una manera tímida a la nostra ciutat. Va estar 4 anys vivint a Girona, segur que havia estat moltes vegades a la Penyora, però no el vam conèixer. Primer va estar a Barcelona i, d’allà, va passar a Girona, on la seva mare tenia una parada a la Rambla. Ell era un home positiu, amb sentit de l’humor. Quan va venir aquí, era un refugiat econòmic, que és pitjor que un polític, perquè aquest segon té una sèrie d’ajudes. Era un sense papers, no podia treballar i era vist com un remolí de males intencions. Així que estava tancat en el seu ambient de sense papers.
Com era?Estem parlant d’un personatge amb una intel·ligència molt per sobre de la mitjana. Quan era petit, els mestres van avisar als pares dient-los que aquell nen llegia massa, que no podia ser. Era molt especial. Quan va començar a parlar, va començar a caminar i a escriure. La que defineix molt bé la seva obra és la cantant Patty Smith: “Bolaño és com el rock and roll. Transmet una sensació de revolució, d'energia sexual, de pecat”.
Aquí, escriu ‘Prosa de Otoño en Gerona' (1981), de gran qualitat, on parla del seu desengany personal. Hi ha moments en què em recorda a Prudenci Bertrana en una altra època. És un home que està a Girona, però, després de viure al colorit Mèxic, la ciutat catalana li resulta molt grisa. Com amb Bertrana, et dóna la sensació que es pregunta què coi fa un noi com ell en aquell lloc.
Llavors, decideix anar-se’n a Blanes.Exacte. A Blanes, malviu, però quan no tens diners, no els necessites tant, et muntes una vida diferent. La Carolina, la seva dona, ho deia en una entrevista: “nosaltres érem feliços”. En Bolaño no parava d’escriure però els premis literaris no eren el pa de cada dia, treballava de moltes coses com de mecànic, de guàrdia de nit... Ho feia per poder continuar escrivint. Hi ha dos tipus d’escriptors, els que viuen al despatx i els que viuen la vida amb les seves pròpies experiències. Bolaño era dels segons, era un home que t’explicava els llibres en primera persona. També tenia una faceta molt tendra. El seu pare, a qui li va dedicar un poema, deia: “el meu fill s’assembla molt a la meva dona per això d’escriure, en canvi, el caràcter, l’estima per les coses i l’enteresa les ha tret de mi”. Es mou molt dins del tema familiar.
La fama, però, no li va arribar fins a molt tard.Pràcticament, escrivia des dels 6 anys. Va trigar molt a tenir una màquina d’escriure, ho feia tot a mà. Tenia una quantitat de material incommensurable. Triomfa a partir dels 40 anys i mor al cap d’una dècada. És durant aquests pocs anys que ho publica gairebé tot amb les grans editorials. La seva obra trenca amb la novel·la del segle XIX. Ja hi ha novel·listes perfectes, però ell treu un tipus de novel·la que fa pensar. A mitja història, et talla la narració i en comença una altra. No estem acostumats a què ens facin pensar. El més curiós és que la segona història és tan fascinant com la primera. D’altra banda, també barreja personatges d’una novel·la a una altra. Així que, quan acabes una, investigues si n’hi ha una altra, perquè ja t’has convertit en un yonki de la droga Bolaño.
De fet, té molt sentit que formi part del llistat d’autors de Pepe Sales, un festival dedicat a conèixer artistes lliures que han viscut apartats del circuit comercial.Tenim la gran sort que va poder conèixer la seva fama. Quan se li tradueix tota la seva obra a l’anglès, tot canvi, allò és la bomba. Es veu que, quan va presentar l’últim llibre ‘2666’, els carrers dels Estats Units es van emplenar de llargues cues davant les llibreries. Podem comparar Bolaño amb García Márquez tranquil·lament.
El talent està al carrer. Si hi ha cultura, la gent pensa. Cada vegada ho fem menys, estem sempre obsessionats amb un mòbil, sols, com a individus aïllats. Estem asseguts tots a la taula i tots mirant el nostre mòbil sense comentar res amb els altres. Aquesta és la societat en què anem. Vivim en un moment en què tenim la llibertat al nostre abast, però si no saps que ets lliure, és com si no ho fossis. Si no saps utilitzar la teva llibertat de decidir qui ets i t’enganxes a les coses més banals, t’hipoteques la vida. La cultura i el coneixement són el primer pas per a la llibertat. Els personatges que nosaltres triem són lliures. Per això se’ls diu els malditos, perquè en aquell moment no interessen.
La tria de Bolaño, un refugiat econòmic, arriba en plena crisi dels refugiats i la seva fugida cap a Europa. Volíeu fer una reflexió?Nosaltres volem evidenciar que està passant aquest problema. És com un peix que es mossega la cua. Denunciem el cinisme que hi ha a la societat, en general. Amb tots els temes. Què faran aquesta gent si no els deixem viure i treballar?
El vídeo promocional d’enguany és obra del director de cinema Lluís Valentí.El vídeo gira al voltant del món de Bolaño: els enamoraments, la llibertat sexual... La gent follava i era bonic fer-ho. És una reivindicació de l’època, del món hippie, de l’amor lliure. Ho resumeix molt bé una frase que va dir ell: “L’humor és quelcom similar a la felicitat, a la revolució i a l’amor”. Si no hi ha humor, no hi ha res. Si no hi ha humor, no et revel·les. Què és el primer que et treuen? L’humor. La ironia dóna pensament.
L’obertura del festival és el dia 22, al Centre Cultural de la Mercè, amb una exposició d’arts plàstiques titulada ‘El burro’ i una performance multidisciplinària anomenada ‘Los perros románticos’.Tot el que és el festival gira al voltant de Bolaño. El Burro és la moto. En aquell moment, era el símbol de la llibertat, que et portava cap al nord, cap al sud... A la poesia, a més, era una moto robada, que encara expressa més llibertat. Hem anat a buscar peces al Museu de Moto i els hem donat als artistes perquè les manipulessin. També hem anat a cercar les diferents tribus urbanes de la ciutat. Vam pensar que, si es parlava de motos, havíem d'anar a parlar amb els motards. El festival parteix de la idea que tots som artistes. Pots ser, per exemple, un poeta de la moto. A ells, els va encantar participar en el festival. Vindran els Dimonis de Santa Eugènia, que faran una passejada per Girona amb poetes que baixaran de la moto i repartiran la publicitat. Tots hem de participar. Tot el que hem anat a buscar des del principi al final són coses de l’univers Bolaño. Un periodista que el coneixia, explicava que amb ell parlaven tant de Pink Floyd com de Vivaldi. Així que se’ns va acudir començar el festival amb ‘El despertar de la primavera’ del compositor, amb quatre violins i un piano.
Podries parlar-nos de la programació d’enguany?El festival comença amb exposició i amb la presentació, llavors el tema de les motos i la conferència del dramaturg Pablo Ley, autor de l’adaptació teatral de ‘2666’, que parlarà específicament del llibre. El dia abans, al Cinema Truffaut, farem un curt sobre Bolaño i la seva vida. El dimarts, hi ha les 25 actuacions de diversos actors que interpreten una obra sobre l’escriptor i, diumenge, per finalitzar el festival, tindrem un festival de curts amb peces de l’Albert Serra i molts altres directors.
I també la ja mítica festa de Pepe Sales.El festival és una festa, Bolaño era una festa. Tots els personatges que agafem els hi agradava la vida i la sabien viure. Sempre, amb molt sentit de l’humor.
És la novena edició del festival. L’any vinent, arribareu a la dècada.Per a nosaltres, personalment, és fantàstic. Poder-te entregar de ple en un personatge, poder col·laborar amb la seva divulgació... Nosaltres anem a la cerca del talent local i veus que el nostre festival és realment un centre de trobada de molta gent, de relacions i descobertes. Del festival, surten, fins i tot, algunes parelles. És una proposta diferent. Hi ha gent que ve des de la primera activitat fins a l'última. Al gener, és un mes que no passa res i portem gent súper interessant. No cobrem res, és un festival gratuït. No volem fer diners, simplement volem que sigui divulgatiu, molt interessant i que enganxi.
