Cristina Mongay
,
18/10/2018
Música

Callejón Canalla: "Ho reconeixem: som uns freaks del rock’n’roll"

Parlem amb l'Oscar Chic, el David Urgelés, el David Sala i en David Farré, integrants de la banda rock Callejón Canalla
Callejón canalla

Foto: 

Oriol Cárceles
El rock a Ponent està més viu que mai! Entre les bandes que l’hi dóna corda, val la pena escolta els Callejón Canalla, un grup que va nàixer el 2011 a la capital del Segrià fortament influenciat pel ritme i els temes del rock anglosaxó de Led Zeppelin, Cream, Gary Clark, The Brew, The Stone Foxes, Black Berry Smoke, i de propostes estatals com Extremoduro i Platero y tú. Parlem amb ells!

- Per què vau triar el nom ‘Callejón Canalla’?
Doncs el tema del nom va venir arran d’una cançó que vam compondre ja fa temps ’Gritos en el callejón’, i que no vam decidir incloure al nostre repertori fins que vam gravar el segon disc. L’ambientació que volíem recrear amb la historieta d’aquest tema, ens va motivar molt i vam decidir que volíem que formés part de la nostra identitat.

- Qui forma la vostra banda?
Callejón Canalla som Oscar Chic a la bateria, David Urgelés a la guitarra, David Sala al baix i David Farré guitarra i veus.

- Com va nàixer el grup? Com us vau conèixer?
El grup com a tal ha anat canviant amb el temps, tant en sentit musical com també els components que el formen. Jo (David Farré) vaig fundar el grup a partir d’unes cançons que tenia la curiositat de veure com funcionarien amb banda. El grup ha passat per dues etapes, la primera on vam gravar el primer disc ‘Falta publicidad’ i la segona amb la formació actual, assimilant nous conceptes musicals intentant portar-los a terme en la gravació de ‘Indicio Final’, el segon disc de la banda

- Què us va fer apostar pel món de la música?
Aquesta pregunta es fàcil: som uns freaks del rock’n’roll.

- L’arrencada de Callejón Canalla va tenir lloc l’any 2011 i, a hores d’ara, porteu a l’esquena dos discs editats i força concerts a les esquenes. Com valoreu tota aquesta trajectòria?
Amb molts alts i baixos. Està clar que el rock’n’roll per desgràcia, no està vivint el seu millor moment i això ho patim. Tot i això en dia de concert quan ens llencem a la carretera, se’ns puja la tonteria al cap i aquell dia no hi ha excusa que valgui. Hem viscut molts bons moments, però mai hauríem pensat que ara mateix estaríem valorant gravar un tercer disc, però aquí estem encara.

- A què canteu? Quin és el missatge que voleu transmetre als públics què us escolten?
Tant de bo et poguéssim dir que la poesia és el nostre fort, però tenim més facilitat per explicar les nostres penúries. De tant en tant ens surt alguna historieta mig simpàtica amb tocs surrealistes, però bàsicament fent honor al nostre estil, la melancolia sol ser la nostra aliada.

- Què me’n dieu de ‘Indicio Final’, el vostre nou àlbum?
El millor disc que hem fet mai (riures). No es diu això en aquests casos? Ara en serio, molt orgullosos del procés, gravat entre Garate Studios (Andoain) i el Zulo Studios (Almacelles) per Txabi Ábrego, el nostre àngel de la guarda.

- Fem volar una mica la imaginació,... Com us veieu d’aquí 10 anys?
Amb molta panxa (riures). I fent el que ens agrada, és a dir, continuar remant contra corrent d’una manera o altra.

- Parlant de tot... us considereu una mica ‘canalles’?
Uns més que d’altres potser (riures), però en general som uns nois bastant normalets.

- Envieu un missatge a totes les lectores i lectors de Surtdecasa!
Que sou els millors, que us volem conèixer a tots i, si pot ser en un concert dels nostres, millor que millor (riures). I que esperem que us ho hagueu passat bé amb aquesta entrevista i com diria aquell, nos vemos en los bares!

Més informació: 

També et pot interessar