Jump to navigation
- 'Quatre dos / quatre quatre quatre quatre / quatre / quatre per quatre quatre cops' és el nom del projecte.Ara mateix ja he fet una fase d’ideació en relació amb unes inquietuds que em movien i que fins ara havia explorat només a través del paisatge rural. Ara vull canviar una mica la dinàmica. Ara estic començant a explorar amb el mitjà videogràfic i fotogràfic. En el meu cas, la part de producció va molt alineada amb la part conceptual. Mentre estic produint estic conceptualitzant, i m’interessa que sigui així. Si no seria com complir amb unes idees que jo m’autoimposo o un encàrrec.
- Necessites treball de camp i exploració. Quina metodologia sols utilitzar?Fins al moment, jo he anat a espais on m’he sentit còmoda. Un espai proper al meu àmbit familiar, de petites dimensions, sense aglomeracions o ritmes humans aparents. Jo em sentia molt a gust, molt tranquil·la, molt en pau. Treballar se’m feia confortable. I feia prova-error. Tinc un projecte que es diu 'Un turó' que és un projecte que neix en aquest turonet que és un espai gens mitificat ni exotitzat, és un paisatge molt tipificat de la geografia. Començo a disparar en format analògic que m’acompanyava en ritmes pausats en un moment que jo sentia molta acceleració i necessitava aturar-me. Sentia molta velocitat, però a la vegada que jo em sentia estancada. El turó era una forma d’estança i pausa, buscant la meva pròpia desacceleració. Aquest projecte va durar com uns cinc anys. Un altre dels projectes va ser 'Tomàquets', en aquest cas em vaig proposar fotografiar tots els tomàquets que sortien a l’hort del meu avi, amb el propòsit d’intentar dimensionar una totalitat que jo considerava molt propera. Era un hort de consum propi del meu avi de tota la vida. Però alhora era impossible abraçar aquesta totalitat. Perquè la linealitat del temps present, que és la realitat, és impossible copsar-la a través del mitjà fotogràfic. Llavors em qüestionava com el mitjà fotogràfic podia explorar el temps. Vaig generar un volum molt ampli d’imatges en aquest hort i un esquema gegant de què podria ser una evolució d’aquests tomàquets i aquestes tomaqueres.
- En aquest cas deixes el tros per abordar més processos mentals humans?La idea és sortir una mica d’aquest espai més rural, potser hi tornaré, però tinc ganes d’explorar altres coses. Sí que hi haurà el concepte de repetició perquè és un concepte que m’interessa perquè suposo que he anat percebent de forma totalment subjectiva. I llavors aquestes repeticions les lligo amb els rituals i pensaments màgics.
- Dius que vols tractar aquests pensaments com a elements autònoms. Què vol dir això?Graham Harman és un filòsof que entre moltes altres coses diu que els objectes són forces autònomes a l’univers. Existeixen encara que l’observador dormi o mori. Pensa els objectes més enllà de la perspectiva humana i sense necessitar que algú reafirmi la seva existència. Graham Harman entén com a objectes independents: cadires, taules, arbres però també un grup d’amics passejant pel parc, el somni d’ahir o la Constitució europea. Jo m’agafo a aquesta idea. Si el somni d’ahir es pot pensar com a objecte autònom crec que els rituals i els pensaments màgics també els podem pensar com a objectes autònoms. Més enllà d’una catalogació o nomenclatura.
- Quan parlem de rituals i pensaments màgics pensem en una convenció d’una cultura o d’una comunitat o d’actes individuals o espontanis?Per al projecte jo els penso més com a actes individuals, que poden començar com una superstició, però que es poden convertir en una cosa més incapacitant. Això de la por a passar per sota d’una escala, o aixecar-se amb la cama dreta i no esquerra. M’interessen aquests rituals i com en algunes persones o en casos genèrics són conductes per la tranquil·litat d’un mateix, però pot ser que la suma d’aquests rituals es converteixen en una cosa més incapacitant. Pot generar més malestar que altra cosa i poden ser molt condicionants.
- Les dues propostes guanyadores comparteixen la voluntat de posar en relleu la interconnexió entre els humans i el seu entorn, però aquest té una dimensió més humana?Probablement sí. Si amb aquests projectes anteriors buscava un estat més de calma o de pausa, aquest potser aborda més el tema en concret. El paisatge rural em donava unes condicions de pausa i calma i estar que m’han servit per explorar el temps i la temporalitat. Crec fermament que quan coneixes l’espai i tens una relació d’estima a l’espai, et pots apropar d’una forma diferent al fet que si fos un espai nou. Et pots fixar en detalls i coses més imperceptibles.
- Tens la sensació que en el món actual hi ha una necessitat de tornar als rituals dels nostres avantpassats, a agafar-nos a algun ordre simbòlic que ens empari. No sé si les teves inquietuds també anirien per aquí?En principi el projecte no anirà per aquí. Com et deia ho penso més com una conducta individual per neutralitzar pensaments catastròfics que té un mateix anímicament i emocionalment.
- Situant-te a tu com a agent artístic o creadora, com definiries la teva manera de treballar llavors?Jo crec que passo del que és individual fins a trobar generalitzacions. Parteixo bastant del detall o de l’experiència unitària.
- La col·laboració amb altres artistes la perceps com una manera de treballar?No la descarto, però per ara no ho he fet. No m’ha sortit l’oportunitat. De moment, he estat treballant en projectes que crec que requerien aquesta individualitat, tot i que m’interessen els processos col·lectius.
- Com vas rebre aquest reconeixement de la Biennal?Bastant contenta. Era de les primeres vegades que presentava el projecte. Ha estat gratificant veure que interessava el projecte. Jo necessito aquest suport o aquesta aprovació. Perquè treballar sol de vegades és complicat perquè no saps si estàs treballant en la línia correcta. Tenir l’aprovació o el suport d’algú em fa veure que té sentit. I també tenir una ajuda financera perquè treballo amb mitjans que no són barats i que no em puc costejar.
- Les convocatòries artístiques són processos competitius. Com els vius?És complicat. És un món que en el moment en què em trobo dona peu al fet que et pugui conèixer gent. Comissaris i artistes que possiblement no hi tindries accés d’una altra manera. Per a mi és una manera de conceptualitzar o posar paraules a projectes que tens de forma abstracta. Jo no visc de l’art, treballo com a fotògrafa. Per mi la convocatòria juga els dos papers, el de reforçar-te o el de desmoralitzar-te, tot i que hi entren altres factors que no tenen a veure amb la validesa del projecte.
- Quan podrem veure-ho en format expositiu?D'aquí a dos anys. Com t’he dit els meus processos són lents. Si parlo de repeticions i temporalitats és important que es generin unes temporalitats i repeticions reals. No es podria fer d’una altra manera.
Web Judit Bou
