Jump to navigation
- Com a bon fuster em sabrà respondre: la fusta té ànima?En té, perquè després de molts anys hi ha una part que mor i desapareix, mentre que una altra part, la que queda, és l’ànima, el cor de la fusta.
- Amb les seves creacions, recompon aquesta ànima?Primer cal descobrir aquesta ànima que tota peça té. Després, recompondre-la per formar-ne un ésser.
- La mostra ‘Mitologia i natura’ transforma en éssers fantàstics arrels i soques de pi negre i de pi roig que tenen història... D’on les ha tret?Són peces trobades a 1.800 o 1.900 metres d’alçada, als boscos del Ripollès, sota el Puigmal. Eren soques i arrels que fa més de 70 o 75 anys que s’havien tallat i la natura les havia anat desplaçant fins a treure’n una part. Les que em suggereixen quelcom o m’inspiren o em transmeten alguna cosa, les acabo de descalçar i me les emporto al taller. Aquesta és una tasca molt laboriosa, pesen moltíssim i s’han de portar fins on tens el vehicle, ja que a dins del bosc només hi pots accedir a peu.
Evelí Adam en plena natura - Com és el procés de manipulació que en fa?Un cop al taller, les netejo traient tota la part tova, insectes, fang, fins que només queda la part forta, l’ànima. Les netejo amb aigua a pressió i les deixo eixugar a la intempèrie.
- Algunes, però, les ha mantingut tal com van ser desenterrades en el seu moment. En aquest cas, ha estat la natura la que ha dut a terme el procés artístic...Sí, algunes només estan formades per una sola peça però en d’altres, la natura ha fet el procés artístic de cadascuna d’elles. Jo només les he agermanat per tal de formar els personatges, però ha estat la natura la que ha esculpit cadascuna de les parts de les figures.
- Assegura que les seves creacions artístiques responen a la voluntat de reflectir allò que l’ha commogut o impressionat. Què seria en aquest cas, els relats mitològics o les formes de les arrels que l’han inspirat?D’entrada, del que m’ha commogut o impressionat són les formes de les soques i arrels. Ja a dalt de la muntanya hi veig un personatge, un animal, això és el que m’impressiona. Després, un cop treballes amb elles, les vas batejant amb el nom del que m’han inspirat a mi. Això no vol pas dir que algú altre hi vegi el mateix que jo. Aquesta és la part més divertida: cadascú que l’observa hi pot veure una cosa diferent. A partir d’anar batejant-les, va ser quan vaig començar a llegir el ‘Costumari Català’ de Joan Amades, que parla de la mitologia, dels éssers fantàstics, i que a mi em semblava que parlava dels éssers que jo tenia al meu taller. En veure els dibuixos, vaig anar formant els éssers mitològics i, al mateix temps, escrivia la història de cadascun d’ells com una llegenda. El Ripollès ha estat sempre una zona amb moltes creences mitològiques i moltes llegendes.
- La inspiració, en aquesta mostra, però no s’acaba en el moment en què vostè concep l’obra, sinó que convida els visitants també a interpretar-la. És aquest el zenit de l’art?És el moment crucial, quan l’espectador descobreix l’ésser mitològic i l’interpreta a la seva manera, lliurement. Tu, l’artista, només et limites a suggerir.
- La mostra li servirà també per fer divulgació de la natura perquè s’acompanya d’un projecte didàctic pels escolars. Què contempla?Valoro molt el respecte per la natura, la cura dels boscos, el fet de mirar-los com a llocs carregats d’estímuls, riqueses i art. És el que vull transmetre als escolars que vénen a veure la mostra, així com fer-los gaudir d’aquest món mitològic. M’agradaria que la seva mirada quan vagin al bosc fos diferent després d’haver vist l’exposició.
Exposició a la Casa de Cultura de Girona- L’experimentació constant caracteritza la seva obra, que s’amplia també a les teles i la pintura amb tècniques que elabora vostè mateix...He estat fuster des dels 14 anys. En venir del món de la fusta, he anat experimentant amb la meva feina i ara puc fer-ho amb les restes de fusta, encenalls, etc., que em permeten experimentar i fer una matèria que puc modelar i fer-ne escultures o quadres amb volum.
- La natura, però, és l’eix vertebrador de la seva obra. És perquè allí s’hi troba tot el necessari, les respostes a totes les preguntes?Realment, observant la natura, te n’adones de com n’és de sàvia. A mi m’inspira per tot: pel tema, pel color, per la llum, la composició, la forma i el que és més important: em provoca emocions.
Web Casa de Cultura de Girona
