Andrea Bonet
,
22/02/2018
Arts

Una dissecció del món de la fotografia al Bòlit

L'exposició 'Fotografies com a espai públic' es pot visitar a Girona fins el 15 d'abril

Foto: 

Andrea Bonet
Imatge de l'exposició
"Les magnífiques constel·lacions de Joan Fontcuberta ens transporten a un món gal·làctic, llunyà, visible cada dia - o  nit més aviat- però sempre  desconegut"

El passat 30 de desembre del 2014, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla Nacional de Fotografia, amb l'objectiu de donar un tracte integral i específic a tots els elements vinculats al patrimoni fotogràfic del país. En aquest pla hi constava també la creació del Centre Nacional de Fotografia, amb ubicació a l'esplanada dels museus a Montjuïc, a Barcelona, i sota la dependència del Museu Nacional d'Art de Catalunya. L'exposició que ens presenta El Bòlit, Centre d'Art Conemporani de Girona, té precisament l'intenció de donar a conèixer aquest Pla i posar a la llum algunes de les adquisicions que ara formen part de la Col·lecció Nacional. Abans de trobar-la a la capital gironina, l'exposició 'Fotografies com a espai Públic' s'havia presentat a la passada edició d'Arts Santa Mònica.

Semblaria absurd preguntar-nos què és la fotografia perquè ho associem, sense pensar-nos-ho massa, a qüestions tècniques o estilístiques, però això potser és l'únic que podem traçar de comú entre les obres seleccionades en aquesta exposició 'Fotografies com a espai públic', curada per Marta Dahó. Tot i el temps que ha passat des de l'invenció de la fotografia, l'evolució segueix portant-nos a escenaris diferents perquè poguem entendre la manera com utilitzem aquest llenguatge. Mitjà de comunicació o art. És la fotografia innocent? Es pot ser neutre darrere una càmera de fotos? Als escrits que trobem al llarg de l'exposició, se'ns suggereix la idea de la teoria d'Ariella Azoulay, qui defineix la fotografia com "un lloc de trobada" on intervenim tots: el fotògraf i els retratats, però també nosaltres com a espectadors i generadors d'imatges.

Una de les obres que més crida l'atenció a la sala és la que mostra l'absència de fotografia, 'El llenguatge de la Revolució', una obra de Werker Collective -col·lectiu format per Marc Roig i Rogier Delfos-. Ens trobem amb un índex -incomplet, per cert- ordenat alfabèticament amb diferents esdeveniments recents, però en lloc de veure les fotografies de moments impactants, ens ho trobem escrit. De la mateixa manera, veiem però no veiem els buits que es deixen en alguns espais, fet que demostra tot allò que no ha pogut ser constatat.

La Mabel Palacín ens ensenya '6', un projecte que veiem imprès en format de llibre, on trobem un fotograma a cada pàgina. A cada fotografia hi veiem el mateix gest: el moviment que fem per tirar una pedra. Si fullegem tot el llibre amb velocitat, trobem el gest col·lectiu i la pedra finalment recobra moviment i és llençada entre tots els participants. A més d'això, d'algunes de les imatges seleccionades, en surten fotografies que veiem també al mur de l'exposició.

Les magnífiques constel·lacions de Joan Fontcuberta ens transporten a un món gal·làctic, llunyà, visible cada dia -o nit més aviat- però sempre desconegut. Ens apropa segurament a una vessant de la fotografia més propera a la tecnologia i la ciència, on podria considerar-se més aviat quelcom neutre i transparent. La sorpresa la trobem quan sabem que, en aquest cas, la constel·lació és formada pel rastre dels insectes al parabrisa d'un cotxe, on Fontcuberta va col·locar un paper fotosensible per produïr el fotograma. Aquest seria un exemple, tal i com diu Marta Dahó, "quan la fotografia ens desafia la nostra lectura, ens posa a prova". És així com també descobrim l'estil i les maneres d'un fotògraf, que no ens ha enganyat, però ens ha ensenyat una manera diferent de mirar.

Per últim, val la pena anomenar l'obra de Jordi Guillumet i Mònica Roselló, inspirada en el llibre 'Geometric Exercices in Paper Folding', de Sundara Row, un professor hindú que es va dedicar a explicar les formulacions matemàtiques de les figures geomètriques manualment. Ho va fer amb papers plegats, perquè considerava que la pràctica manual facilitava la comprensió d'exercicis -molt més complexos quan són pensats teòricament-. En aquest cas, és el primer llibre que va fer servir la fotografia per poder ensenyar matemàtiques, i el projecte d'aquests dos fotògrafs, 'Geometrica', vol reinterpretar les figures d'aquest llibre amb l'objectiu de desvincular-ho del llenguatge matemàtic i poder crear nous diàlegs i aparences.

També et pot interessar