,
28/06/2016
Cinema i Art

You're next (2011)

Ja ha arribat l’estiu, la calor comença a emprenyar i s’inaugura oficialment l’època de tardes o nits al sofà després d’un dia de platja on només bé de gust veure una pel·lícula lleugera. Per a no fer un lleig al cinema més desenfadat i gamberro, avui recomano You’re next, dirigida per Adam Wingard, un slasher paròdic que tot i els seus defectes, aconsegueix distreure i fer-nos passar una bona estona.

You’re next té tots els elements característics del cinema d’assassins amb dosi de gore i exageració. Un nombre indefinit d’individus amb màscares d’animals ataca i envaeix una casa aïllada en mig del bosc amb l’únic objectiu d’assassinar a tots els membres d’una família rica que s’ha reunit amb les seves parelles per a celebrar els trenta-cinc anys de casats dels patriarques. Fins aquí tot clixés, i de fet l’argument i retrat dels protagonistes no té res de distint respecte a les mil pel·lícules semblants que ja hem vist. Què és doncs el què fa You’re next diferent? Mentre els clixés irracionals amb potes que fan tot el què no s’ha de fer mai, Erin (Sharni Vinson) guarda un secret que no ha volgut compartir fins llavors: de petita va ser entrenada en un campament de supervivència de naturalesa militar. Així doncs, en mig del pànic i el caos, Erin es revolta contra la figura de la víctima vulnerable i de l’assassí implacable, demostrant ser més intel·ligent, preparada i letal que els emmascarats que estan massacrant als membres de la casa.

I poc més resta a dir sobre aquesta pel·lícula. Bona música, bons moments de tensió, bona paròdia d’humor negre que a la vegada pretén ser seriosa i no acaba de funcionar. You’re next pretén ser una proposta divertida i a la vegada intel·ligent, que no tracta com a estúpid a l’espectador i que ens vol oferir un personatge fort i llest. Malauradament pateix de les mateixes llacunes i absurditats de les que fan gala les pel·lícules d’aquest gènere; però què importa, és divertida, i el canvi, tot i no ser tan radical com pretén sinó una mera variació, és suficient per a sorprendre i fer-nos-ho passar d’allò més bé. Així doncs, si no saps què veure durant aquesta setmana i només tens ganes de quelcom distret, amb acció i un argument senzill, aquesta és la teva pel·lícula.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Busquets va néixer a l’any 1991. Curiós des de la infància, va cometre l’error d’estudiar Filosofia, i el que és pitjor: no se’n penedeix. Amant de les lletres i les arts, no hi ha res que li agradi més que escriure i el cinema. No sap com ha arribat exactament aquí, però ja que hi és, es proposa parlar de cinema i fer recomanacions cinematogràfiques en aquest espai.

15/06/2015
A vegades hi ha pel·lícules que consideres bones però que no recomanaries mai.
08/06/2015
Mentre el cinema japonès és ben reconegut a casa nostra, poca gent no posarà cara d’estranyesa si li dius que t’agrada el cinema coreà (del sud, és clar).
01/06/2015
Avui parlem d’un dels primers llargmetratges de Roman Polanski, Cul-de-sac, pel·lícula que conté els elements recurrents del director però que els presenta des d’una vessant en clau d’humor i fotografia pròpia de la nouvelle vague frances
25/05/2015
Ahir, 24 de maig, en tot l’Estat se celebraren eleccions municipals. Ja feia dies que cavil·lava per a Seqüència diferents pel·lícules espanyoles filmades durant el règim franquista.
18/05/2015
Black Coal és l’ànima de Xina, o més aviat l’expressió de l’absència d’aquesta.
11/05/2015
Amb un muntatge experimental, juganer i impressionant, Orson Welles, de qui celebràvem els seus cent anys de naixement el passat 6 de Maig, s’acomiadà de la seva dificultosa però brillant carrera com a director amb F.
04/05/2015
Seguint amb l’escena actual indie nord-americana, avui recomano Faults, primer llargmetratge de Riley Stearns, qui dirigeix, amb nervi i explotant els grans talents dels actors, un thriller captivador i desconcertant que qüestiona la llib