,
28/06/2016
Cinema i Art

You're next (2011)

Ja ha arribat l’estiu, la calor comença a emprenyar i s’inaugura oficialment l’època de tardes o nits al sofà després d’un dia de platja on només bé de gust veure una pel·lícula lleugera. Per a no fer un lleig al cinema més desenfadat i gamberro, avui recomano You’re next, dirigida per Adam Wingard, un slasher paròdic que tot i els seus defectes, aconsegueix distreure i fer-nos passar una bona estona.

You’re next té tots els elements característics del cinema d’assassins amb dosi de gore i exageració. Un nombre indefinit d’individus amb màscares d’animals ataca i envaeix una casa aïllada en mig del bosc amb l’únic objectiu d’assassinar a tots els membres d’una família rica que s’ha reunit amb les seves parelles per a celebrar els trenta-cinc anys de casats dels patriarques. Fins aquí tot clixés, i de fet l’argument i retrat dels protagonistes no té res de distint respecte a les mil pel·lícules semblants que ja hem vist. Què és doncs el què fa You’re next diferent? Mentre els clixés irracionals amb potes que fan tot el què no s’ha de fer mai, Erin (Sharni Vinson) guarda un secret que no ha volgut compartir fins llavors: de petita va ser entrenada en un campament de supervivència de naturalesa militar. Així doncs, en mig del pànic i el caos, Erin es revolta contra la figura de la víctima vulnerable i de l’assassí implacable, demostrant ser més intel·ligent, preparada i letal que els emmascarats que estan massacrant als membres de la casa.

I poc més resta a dir sobre aquesta pel·lícula. Bona música, bons moments de tensió, bona paròdia d’humor negre que a la vegada pretén ser seriosa i no acaba de funcionar. You’re next pretén ser una proposta divertida i a la vegada intel·ligent, que no tracta com a estúpid a l’espectador i que ens vol oferir un personatge fort i llest. Malauradament pateix de les mateixes llacunes i absurditats de les que fan gala les pel·lícules d’aquest gènere; però què importa, és divertida, i el canvi, tot i no ser tan radical com pretén sinó una mera variació, és suficient per a sorprendre i fer-nos-ho passar d’allò més bé. Així doncs, si no saps què veure durant aquesta setmana i només tens ganes de quelcom distret, amb acció i un argument senzill, aquesta és la teva pel·lícula.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Busquets va néixer a l’any 1991. Curiós des de la infància, va cometre l’error d’estudiar Filosofia, i el que és pitjor: no se’n penedeix. Amant de les lletres i les arts, no hi ha res que li agradi més que escriure i el cinema. No sap com ha arribat exactament aquí, però ja que hi és, es proposa parlar de cinema i fer recomanacions cinematogràfiques en aquest espai.

10/08/2015
L’època d’aurada del cinema mexicà és un període que comprèn el cinema del país entre l’any 1936 i 1959.
03/08/2015
Era l’any 1984 a l’antiga Iugoslàvia. Havia mort tan sols feia 4 anys el dictador comunista nacionalista Josip Broz Tito.
27/07/2015
L’antiga República Txecoslovaca visqué durant els anys 60 un dels períodes més rics i cèlebres del cinema del país amb gran projecció internacional, període que anà de la mà d’una època políticament convulsa i inestable, però de grans il·lusions.
20/07/2015
Camines despreocupat pel carrer, segurament acompanyat d’algú, xerrant de les vostres coses, sense ésser conscients del pas del temps, quan de sobte un objecte a tota velocitat passa pel vostre costat. Mires enrere, però ja ha desaparegut.
13/07/2015
Diu una llegenda sueca medieval que si una donzella virginal és violada i assassinada, d’allà on morí el cos sorgirà una deu d’aigua pura.
06/07/2015
Tres colors, tres històries que es creuen.
29/06/2015
Twin Peaks. Població: 51.201 habitants. Comença a sonar una de les melodies més reconegudes d’Angelo Badalamenti.