Guillem Albà: "El clown ens demostra que viure és més fàcil"

Parlem amb l'actor sobre l'espectacle 'Marabunta', que presentarà al Teatre de Lloret el pròxim 24 de març

Nina Pagès

21/03/2017

Espectacles

Un show de clown, enèrgic i sorprenent, catapultat per la música en directe, una autèntica revolució dalt de l'escenari. 'Marabunta' és l'espectacle de l'actor Guillem Albà, una producció que fa tres anys està de gira i que ha captivat públics familiars de casa nostra i d'altres països. Gags absurds, cabaret, humor sense límits, cançons pròpies... Vols conèixer aquest fenomen teatral? El pròxim 24 de març, el Teatre de Lloret serà la pròxima estació del clown, que arriba amb moltes ganes de "fer riure i que el públic es deixi portar i no pensi en res".

"Com deia Chaplin, 'el riure ens ensenya que tots som iguals'. Siguis com siguis, cobris el que cobris, ets com el del teu costat. Estàs rient i és l'únic moment en què et sents immortal"

- Presentes l'espectacle com una bogeria, un descontrol amb classe. Hem de venir preparats?
Bàsicament, el que anem a buscar és que la gent rigui. És l'únic objectiu. Que rigui molt, a través de diferents tècniques, maneres, gags, sempre jugant, implicant el públic. Volem que tothom desconnecti i no pensi en res. El riure és de les coses més sanes que hi ha. Volem que la gent surti amb més ganes de viure el teatre.

- Quines tècniques teatrals podrem veure d'alt de l'escenari?
Hi ha diferents estils de l'humor, però és un espectacle de clown. No veureu el pallasso que coneixem més, el típic personatge amb nas vermell, sabates grans i maquillatge, sinó que és un clown per a totes les edats. Una de les coses boniques d'aquest espectacle és que arriba a totes les generacions a través de diferents tipus d'humor, com el de l'absurd. Volem que la gent es deixi portar i entri dins del codi.

- Existeix un element d'improvisació en cada una de les representacions d'aquest espectacle?
Sí, és un dels ingredients principals del pallasso. No sóc un robot, estic viu. Sempre fem els mateixos números, gags, personatges, però estem molt oberts a jugar i fer improvisacions entre nosaltres. Estem pendents del públic i de les seves interaccions. No existeix la quarta paret. Sempre diem a les persones que ens vénen a veure que no han de tenir por, som nosaltres que fem el pallasso, però ens agrada involucrar-los.

- I tot això, combinat amb música en directe.
Sí, són sis músics: bateria, baix, guitarra, trompeta, saxo i trombó. Són molt bons, i toquen estils diferents. Des d'un rock a un pas doble, és una banda que aconsegueix donar molta energia i joc a l'espectacle. No està al darrere tocant, sinó que també actua amb mi. La música en directe és un llenguatge que va directe a l'emoció, com passa amb l'humor. Combinats aconsegueixen que la gent desconnecti i acabi dempeus ballant sense pensar.

- Es tracta del tercer any de gira, compteu amb més de 80.000 espectadors i heu trepitjat un gran nombre d'escenaris de diferents països. Com heu viscut tot aquest trajecte?
Estem contentíssims, perquè l'hem fet per Catalunya però també fora del territori, a països com Portugal o Holanda. Hem pogut veure que la cultura no és cap problema ni és cap barrera. Són llenguatges que arriben igual aquí i a fora, tant per la gent que està acostumada al teatre com pels que no hi van mai. A més, estem feliços de veure que vénen persones d'edats molt diferents i que s'ho han passat molt bé.

- Ets un gran defensor d'apropar el teatre als que no hi van mai?
Sí. La majoria de la població no va al teatre, pel motiu que sigui. M'interessa que la gent que ja hi va li agradi l'espectacle, però, sobretot, que els que entren al teatre per primera o segona vegada vulguin repetir l'experiència. Hem pogut fer l'espectacle tant en teatres com en altres escenaris de carrer, per poder arribar a tothom. Volem celebrar que estem vius.

- I això és gràcies al clown?
La música ajuda molt, i el clown el que intenta, i que per això em dedico això, és donar alguna cosa a la gent. El clown ens demostra que viure és més fàcil. Ens ajuda a no pensar i a passar l'emoció per davant del cap. Com deia Chaplin, "el riure ensenya a demostrar que tots som iguals". Siguis com siguis, cobris el que cobris, ets com el del teu costat. Estàs rient i és l'únic moment en què et sents immortal.

- Malgrat haver estudiat diferents tècniques teatrals, creus que el clown és el teu amor verdader?
Primer vaig començar a estudiar teatre, vaig provar diferents estils i vaig anar veient que la comèdia m'agradava més. Vaig provar alguna cosa de clown. Llavors, en conèixer Jango Edwards, que és un clown molt conegut a Europa, vaig fer un curs amb ell i vaig entendre tot aquest missatge. Vaig trobar sentit al clown. Va passar de ser una cosa egocèntrica - de cercar aplaudiments i reconeixement- a un ofici per curar a la gent, per fer feliç a la gent. Més tard, vaig començar a treballar amb ell, i em va dirigir el primer espectacle. I he manat fent diferents obres, algunes més poètiques, d'altres més terapèutiques i, amb Marabunta, vaig voler que tingués tota aquesta injecció d'adrenalina.

- He llegit que entens aquesta feina d'una manera artesanal. A què et refereixes?
Els meus pares tenen una companyia de teatre de titelles. Fa 43 anys que ideen i produeixen espectacles propis, des d'un vessant més artesanal i antic. És el que he après a casa. La gent que he tingut al voltant treballava d'aquesta manera. Hi ha altres opcions, com les produccions més grans, on sembla que abans passin els diners que la idea o les ganes d'explicar alguna cosa. M'agrada que sigui un projecte més personal, que no mori ràpidament. Vull produir espectacles en cartera que vagin rodant i que passin per molts pobles i ciutats.

- L'objectiu de 'Marabunta' és fer riure, però hi ha dies que tu, com a Guillem Albà, no estàs de bon humor o no tens l'energia d'altres funcions. Què penses just abans de pujar a l'escenari?
Correcte, aquests dies existeixen. Just abans et connectes molt fàcilment. Deixes enrere les coses dolentes i cerques el costat positiu. El fet de fer tant de temps que estic rodant amb l'espectacle em permet cercar l'emoció que necessito més ràpidament. Sento la música, les llums, i ja em transporto allà. Em connecto i viatjo. Sí, evidentment, com a totes les persones que treballen, pots tenir un dia complicat. Quan treballes en un ofici de cara al públic, no sempre és senzill. Tinc dies difícils, com qualsevol persona. Un cop ets allà, però, et cures ràpidament. És una teràpia tant pels actors com per al mateix públic.