Els 10 espectacles imprescindibles del Temporada Alta

Del 18 de setembre al 12 de desembre se celebra en diferents localitats de la demarcació de Girona

Surtdecasa

16/10/2025

Espectacles

Tardor és sinònim de Temporada Alta. Enguany se celebra la 34a edició i ho fa mantenint-se com un espai de trobada de creadors i públics, un lloc on conviuen les grans figures internacionals i les propostes més innovadores de l’escena catalana. Del 18 de setembre al 12 de desembre, amb 16 espectacles internacionals, 22 coproduccions i 28 estrenes (16 absolutes, 7 a l’Estat i 5 a Catalunya). 8 municipis catalans acolliran obres de Temporada Alta en els seus equipaments. Una programació exquisida que fa gairebé impossible una selecció. El festival ja té molts dels espectacles amb les entrades esgotades, però us hem volgut destacar, segons el nostre humil criteri, les perles d'aquesta edició que configuren una radiografia de les inquietuds contemporànies.

1. 'Seppuku, el funeral de Mishima o el placer de morir', l'obra afterhours d'Angélica Liddell
Hagakure, “a l’ombra de les fulles”, codi dels samurais, inspira aquesta peça sobre Yukio Mishima, figura obsessiva per a Angélica Liddell, en un espectacle únic representat a primera hora del matí, just abans que surti el sol. A través del seppuku, el suïcidi ritual, l’espectacle traça un elogi de la mort com a acte d’avantguarda, radical i sincer. En el centenari del naixement de l’escriptor, Liddell converteix Mishima en matèria escènica: erotisme, bellesa i violència com a camins cap a la llibertat. Després de 'Vudú' (3318), 'Blixen' (TA23) i 'Caridad' (TA22), Temporada Alta acull una nova estrena absoluta d’aquesta creadora habitual del festival més visceral de l’escena europea.

2. 'The Hague’ porta la guerra d’Ucraïna a l’escenari amb humor i tragèdia
'The Hague' és una al·legoria punyent, còmica i esgarrifosa sobre la guerra a Ucraïna. L’autora Sasha Denisova imagina un futur judici contra Putin i el seu entorn pel crim d’haver trencat la normalitat. El procés no té lloc a cap tribunal real, sinó dins del cap d’una nena que es converteix en fiscal i testimoni. Amb direcció de Galin Stoev i una estètica que oscil·la entre Shakespeare i els Monty Python, l’obra barreja realitat i ficció, música i política, document i mite. Una mirada tràgica i brillant sobre la guerra, les seves víctimes i la necessitat de justícia.

Romina Paula presenta 'Sombras, por supuesto' | Foto: Cedida
3. 'Sombras, por supuesto' de Romina Paula
Reconeguda per peces com 'El tiempo todo entero', un dels èxits de Temporada Alta, Romina Paula torna a reunir la seva companyia El Silencio després de deu anys. A 'Sombras, por supuesto', quatre intèrprets es retroben en un espai de memòria i creació, travessat per l’eco estètic del conegut director de cinema Rainer Werner Fassbinder. La proposta explora els vincles que persisteixen malgrat el temps, entre l’assaig i l’espectre, entre allò compartit i allò que ja no hi és. Un gest escènic d’alta sensibilitat que celebra el treball col·lectiu com a espai per redefinir el present.

4. 'Avui no ploraré' de T de Teatre
T de Teatre torna amb una comèdia agredolça sobre vincles familiars, secrets i la sempre fràgil idea de la normalitat. Després d’estar-se un mes internada en una clínica psiquiàtrica, la Llum torna a casa, decidida a retrobar-ser amb les seves germanes Lola i Bibiana. La Llum somia d’anar amb elles a la casa de la seva infantesa, on les parets encara bateguen amb els records de la seva àvia Puri. Per celebrar que li han donat l’alta, les seves germanes organitzen un sopar, però els fantasmes familiars no tarden a aparèixer.

5. 'Inhale delirium exhale' de Miet Warlop
Miet Warlop transforma l’escenari en un espai ritual on l’energia física i els elements plàstics esdevenen matèria poètica. Aterra, finalment, a Girona la creadora belga Miet Warlop, reconeguda a tota Europa pel seu teatre visual carregat d’imatges inesperades. 'Inhale Delirium Exhale' és una peça construïda com una onada d’estímuls de profunditat hipnòtica. Cinc intèrprets manipulen 4.000 metres de seda, entrellaçant acció física i vídeo en directe per explorar el vertigen de la creació. Warlop proposa un ritual escènic que oscil·la entre l’humor, l’abstracció i l’èxtasi de la percepció. Un espectacle que escapa a qualsevol intent d’explicació, s’ha de viure.

6. 'Gegant', i el duel dialèctic
Josep Maria Mestres revisita la polèmica de Roald Dahl sobre Israel en una peça que enfronta idees i consciències. El 1983, Roald Dahl -autor de Matilda i Charlie i la fàbrica de xocolata- va publicar un article molt crític amb Israel que va desencadenar una forta polèmica. Gegant, text de Mark Rosenblatt aplaudit al West End, revisita aquella controvèrsia amb una dramatúrgia arriscada i punyent. Josep Maria Pou encarna l’escriptor en un duel dialèctic que qüestiona el poder de la paraula, la cancel·lació, els límits de la llibertat i la responsabilitat pública de l’artista. Una peça d’alta intensitat i absoluta actualitat.

7. 'Hamlet', una gran versió europea
Una de les grans versions europees de Hamlet del segle XXI: radical, física i profundament contemporània. Amb més de quinze anys de recorregut internacional, el Hamlet de Thomas Ostermeier s’ha convertit en un referent del teatre europeu contemporani. Estrenat a la Schaubühne de Berlín el 2008, l’espectacle ofereix intacta la versió més física i esparracada del text de Shakespeare, amb Lars Eidinger en una interpretació icònica del príncep de Dinamarca. Una lectura carregada de visceralitat, humor fosc i una escenografia impactant que actualitza els dilemes existencials i polítics de l’obra original.

Conchi León protagonitza 'Cachorro de león' | Foto: Cedida
8. 'Cachorro de león', íntim i polític
Un viatge íntim i testimonial en què Conchi León evoca el seu pare i les ferides familiars des del coratge i la tendresa. Conchi León es cabussa en la memòria familiar en aquest espectacle unipersonal valent i emotiu, que arrenca amb una trucada: el seu pare està agonitzant. A partir d’aquí, es desplega un relat biogràfic on conviuen infància, violència domèstica, alcoholisme, salvació i amor. Joguines, cassets i música de Pedro Infante omplen l’escenari per evocar un passat que condiciona el present. 'Cachorro de león' és un exercici de llibertat en què el testimoni esdevé acte poètic i polític.

9. 'Teoria King Kong', un text trencador que vol arribar a totes
Un text trencador amb un poder transformador. Torna La Virgueria amb la seva adaptació de la 'Teoria King Kong', l’assaig icònic de Virginie Despentes transformat en un monòleg directe i colpidor interpretat per Maria Pau Pigem. El muntatge fa seva l’energia transformadora del text per qüestionar la moral patriarcal i abordar temes com la violació, la prostitució i el desig, amb una posada en escena que reivindica la paraula com a eina de resistència i empoderament. L’obra proposa una mirada lúcida i despullada sobre la construcció social de la feminitat i les violències estructurals que la travessen.

10. 'Yerma' i la impossibilitat de tenir descendència
La Dramática Errante (Altsasu, TA24) torna amb una revisió lliure de 'Yerma' construïda des de l’actualitat i basada en el text de Lorca per l’autora i directora Maria Goiricelaya. En aquest relat, una artista bilbaïna reconstrueix la seva història vital i el desig de maternitat en un entorn urbà ple de contradiccions. A través de personatges que encarnen frustracions, afectes i silencis, Goiricelaya dona veu a les dones que avui afronten la impossibilitat biològica de tenir descendència. Un muntatge que parla d’absència, pressió social i dolor no expressat, i que passarà per Temporada Alta com a última funció de la seva gira.