Les 10 propostes més trencadores del Temporada Alta

Del 6 d’octubre al 9 de desembre a Girona, Salt i sis municipis més

Surtdecasa Girona

09/10/2019

Espectacles

L'edició d'enguany aposta per reflexionar sobre l'esperit humà, totes aquelles situacions a les quals hem de fer front; l'amor, la guerra, els trànsits, etc. En la vint-i-vuitena edició de Temporada Alta, el centenar d’espectacles que hi presenten insisteixen en les preguntes universals: d’on venim, on som i, si pot ser, cap a on podem anar. Aquestes són algunes de les preguntes que la programació del festival Temporada Alta pretén respondre o, com a mínim, proposar. Hem destacat les propostes més trencadores del festival que tindrà lloc del 6 d’octubre al 9 de desembre a Girona, Salt i sis municipis més.

1. 'Els diners, el desig, els drets' de Marta Galán Sala
'Els diners, el desig, els drets' és un projecte de teatre documental que analitza la gestació subrogada des d’una perspectiva feminista posant en relació (i en conflicte) la maquinària capitalista que posa preu al cos de les dones i mercantilitza la vida amb els testimonis reals d’aquestes dones. El cas de la Mary Beth Whitehead, una mestressa de casa de Nova Jersey que als anys vuitanta es va convertir en la primera mare subrogada que reclamava la custòdia del nadó que paria, ens serveix de referent i es contraposa als casos de dones del segle XXI a Ucraïna, l'Índia, els Estats Units o el Canadà que signen contractes mercantils i accedeixen a posar el cos per a gestar un fill aliè. 'Els Diners, el desig, els drets' és un manifest poètic; un intent d´il·luminar la potència transformadora i subversiva de la maternitat com a estadi sexual de la dona, una crida a retornar a l’ordre simbòlic de la mare per neutralitzar la violència que capitalisme i patriarcat exerceixen sobre els nostres úters.
> Dies 18, 19 i 20 d'octubre (+info)

2. 'Red room' de Sol Picó
'Red Room' és un espectacle de dansa, teatre i vídeo creat a partir del documental 'Nues' de Susanna Barranco, que mostra, des d’una perspectiva de gènere, la posició de la dona en un camp tan ampli i ambigu com és el de la prostitució. Tres expressions artístiques serveixen per preguntar-se quines són les línies vermelles de la indústria del sexe. Un projecte codirigit i creat per la coreògrafa Sol Picó i per Susanna Barranco que dóna veu tant a les treballadores sexuals, d’orígens i pensaments diferents, com a altres testimonis que exposen els diversos posicionaments que hi ha actualment al voltant de la prostitució.
> Divendres 6 de desembre (+info)

3. 'Love' de Claudia Cedó
Què és l’amor? 'Love', l’últim espectacle d’Escenaris Especials, són històries estranyes que passen en un lloc estrany: un bar anomenat Love. Un local de jazz fosc i solitari on van a parar totes les ànimes que bateguen. Tots els romàntics i els que han perdut la fe en l’amor. Totes i tots es troben aquí. De la mà de la banyolina Clàudia Cedó, diversos grups de la companyia de teatre comunitari formada per persones en risc d’exclusió social reflexionen sobre l’amor, el sexe, el desamor, el desig, l’enamorament o l’amistat en un muntatge que reflecteix les diverses maneres d’estimar.
> Dissabte 30 de novembre (+info)

4. 'M.a.r. Un discurs plástico sobre el espacio' d'Andrea Díaz Reboredo
Una taula és tot l’univers que necessita Andrea Díaz Reboredo per muntar un viatge evocador i explorador sobre com l’arquitectura és el reflex de la nostra cultura. Un subtil exemple de teatre dels objectes. Quantes vegades hem transformat una taula parada per menjar en un camp d’històries? Aquest joc d’infantesa s’ha convertit en mans d’Andrea Díaz Reboredo en una íntima funció teatral per explicar, mitjançant objectes quotidians (una forquilla, un plat), la vida d’una casa i la seva memòria social, familiar i econòmica. 'M.A.R.' també és un viatge evocador a través dels materials —no és gens estrany que Xavier Bobés estigui involucrat en aquest projecte—, una coreografia de petits i precisos gestos i una reflexió sobre l’arquitectura i la seva capacitat de reflectir, amb la creació d’espais, la cultura de cada societat.
> Diumenge 10 de novembre (+info)

5. 'Livalone' de Francesc Cuéllar
Armat amb un portàtil, un equip de música i diverses projeccions, el creador i performer Francesc Cuéllar encarna el prototip de jove de 25 anys que es proposa la gran fita de viure sol a Barcelona. Amb lucidesa i humor, Cuéllar i Alejandro Curiel, dos dels noms que despunten en la nova generació teatral, presenten una conferència escènica sobre els camins per arribar a l’autosuficiència abans dels trenta anys. Una dissecció de les adversitats que ha d’afrontar tota una generació de joves millennials que viuen indefinidament en precari. Un repàs minuciós i sarcàstic dels usos i costums, drets i necessitats de la societat contemporània.
> Dijous 24 d'octubre (+info)

6. 'Tula' de Las tiradas al sol
Torna una de les companyies més emblemàtiques del festival. Després de Tijuana, Veracruz i Santiago Amoukali, el grup mexicà Lagartijas tiradas al sol arriba per presentar-nos la nova entrega del seu projecte sobre la democràcia a Mèxic, des del 1965 fins al 2015. Una investigació dividida en 32 parts —com els estats que té la república mexicana— sobre les idees que sustenten l’ideal democràtic i les experiències que en produeix la implementació. Ara presenten 'Tula', una instal·lació creada seguint el model d’una confessió. Un secret compartit amb un petit grup d’espectadors
> Dissabte 26 d'octubre (+info)

7. 'Porn is on' de Marina Rodríguez
La pornografia mainstream és aquella que es pot consumir de manera gratuïta per internet, convertida en un fenomen de masses. Més enllà del sexe en si, s'amaguen una sèrie de connotacions significatives que parlen de qui som, del que ens agrada i també del que ens destorba, de com ens comportem, del que ens mou i ens contradiu, de les ganes més enllà de les barreres morals. Els creadors de 'Porn Is On' es plantegen dubtes en referència al consum del mainstrean porn i la seva influència en la identitat sexual de la nostra societat. A través del moviment, la paraula i el vídeo, creen un llenguatge que fusiona elements teatrals i cinematogràfics per a posar sobre la taula un tema que encara té molt per discutir.
> Dies 7 i 8 de novembre (+info)

8. 'La melancolia del turista' de Microscopía
Shaday Larios, de la companyia mexicana Microscopía, i Jomi Oligor, d’Hermanos Oligor, tornen amb 'La melancolía del turista', espectacle que es pregunta sobre l’ascens i la caiguda de la idea d’un paradís. Una galeria de miratges del que s’amaga darrere d’un paisatge sublimat que ja no existeix o que no va existir mai. Una mirada crítica —sense perdre l’alè poètic d’aquests creadors— a l’imaginari del paradís. Oligor i Microscopía —uns dels triomfadors de Temporada Alta 2016 amb 'Primer álbum'— exploren aquesta fantasia amb el seu llenguatge particular fet d’objectes, mecanismes i miniatures.
> Del 19 al 24 de novembre (+info)

9. 'Agora que demora' de Christiane Jatahy
La directora, actriu, dramaturga i cineasta brasilera Christiane Jatahy torna al festival amb la segona part del díptic 'Our Odyssey', basat en els textos èpics d’Homer. Què ens pot ensenyar una ficció de fa 3.000 anys sobre nosaltres? La resposta arriba amb la seva fusió experimental del llenguatge cinematogràfic i el teatral. En aquest cas, una pel·lícula rodada a Jenin (Palestina), en camps de refugiats de Líbia i Grècia, a Johannesburg, en una comunitat indígena de l’Amazones i a Rio de Janeiro. Les persones que grava expliquen la seva realitat a través dels versos homèrics. És així com Jatahy assoleix el “present que s’allarga” del títol.
> Dies 22 i 23 de novembre (+info)

10. 'Incurables' de Pere Faura, Desilence i Albert Salinas
Música electrònica, coreografia, realitat virtual i zombis. 'Incurables' és un espectacle postapocalíptic de dansa i realitat virtual que compara l’univers zombi amb les festes electròniques, com una de les manifestacions més evidents de la necessitat constant del plaer immediat en la nostra societat consumista, on sortir de festa es converteix a deixar sortir el zombi que duus dins per poder escapar de la realitat encara que sigui durant unes quantes hores. Un projecte multidisciplinari de Pere Faura, Desilence i Albert Salinas que barreja dansa, videotecnologia de captació de moviment i música electrònica inèdita.
> Divendres 22 de novembre (+info)