Jump to navigation
I és que a Olot, la faràndula, és a dir, els gegants, el cap de lligamosques, els cabeçuts i els cavallets, són l'autèntica religió de la ciutat. El gegant i la gegantessa (sí gegantessa) surten als carrers del municipi només en dues ocasions durant l'any: el cap de setmana de corpus (quan ballen 1 cop a la tradicional plaça major), i per les Festes del Tura, al setembre, quan ballen tres cops a plaça i fan dues cercaviles per la ciutat acompanyats de tot el seu seguici. Aquest misteri, aquesta exclusivitat, propicia encara més a la fascinació de petits i grans per aquests gegants. De fet, tal és la fascinació, que actualment hi ha més de 800 nens i nenes apuntats a la llista d'espera per poder començar a ballar els cabeçuts.
Un assaig dels cabeçuts el passat cap de setmana | Foto: Helena Molist Actualment són més d'una vintena els afortunats i afortunades que tenen l'oportunitat de posar-se els cabeçuts i els cavallets. Molts, fa més de 10 anys que formen part de la faràndula i per a dos d'ells aquest és el seu últim any. Fa tres setmanes que els components d'aquest seguici assagen cada cap de setmana. L'Helena López, co-capitana de cabeçuts, explica que aquest any s'han trobat amb una "barreja de sentiments" que encara no s'havien trobat mai: "Hi havia moltes ganes de posar-se els caps, de retrobar-se amb els companys, d'anar a assajar a l'hospici (edifici històric on es guarda tot el seguici)" però alhora, "una incertesa" sobre com es ballaria finalment.
Dissabte a les 10, tots els balladors i balladores tornaran a trepitjar la plaça major davant de 300 persones. Inicialment s'havien de celebrar només quatre sessions: dissabte a les sis i a les vuit de la tarda i diumenge a les deu i a les dotze del matí. Finalment, davant l'allau de públic, s'han habilitat quatre sessions més: dissabte a les deu i les dotze del matí i diumenge a les cinc i les set de la tarda. En total, més de 2.000 persones acabaran veient els balls de la faràndula. Enguany però, tothom tindrà un seient assignat, una posada en escena molt diferent de la d'unes Festes del Tura habituals, quan la gent s'apinyava una sobre els altres, guardant el lloc durant hores, i els més petits es colaven fins a primera fila per tenir les millors vistes dels gegants.
Els cavallets reposant a l'hospici | Foto: Helena Molist Les restriccions Covid també s'han notat entre balladors, assajos amb mascareta i tests d'antígens dissabte i diumenge al matí. Malgrat tot, les ganes i la il·lusió per sortir a plaça es noten entre els balladors. Ara, quan falten pocs dies perquè arribi aquest moment, hi ha molts nervis i neguits, unes sensacions que els acompanyaran fins ben bé el moment en què la música comenci a sonar: "és un sentiment difícil de descriure", explica l'Helena López sobre què se sent en ballar a plaça, "en el moment és una barreja de molts i molts sentiments". Però, si hi ha un element que fa que els nervis s'aparquin són els somriures dels infants que observen els gegants: "Tots els nens i nenes d'Olot creixen amb els gegants i veure'ls en directe, des de dins, és molt especial", explica l'Albert Plana, co-capità de cavallets.
Una de les dites més famoses sobre Olot diu: "Olot és l'orinal del cel". Esperem que el cel, o qui sigui, respecti els horaris de Corpus, i que tant balladors com públic, puguin gaudir d'un cap de setmana històric i emotiu.
Web Olot Cultura
