Foto: 

Surtdecasa
Homenatge de l'Ajuntament de Blanes a l'editor de la publicació

Udo Baumann: “La meva intenció era educar, fomentar la lectura i apropar la gent a la política”

L’Actual, l’informatiu gratuït, mensual i independent de Blanes, posa punt final a la seva història després de 20 anys de periodisme local
Nina Pagès
,
25/09/2015
Llibres
Dalt d’una bicicleta repartint exemplars, als plens municipals cobrint la informació política, amunt i avall cercant finançament, escrivint textos i dinamitzant articles d’opinió de persones molt diverses. Durant 20 anys, era habitual veure Udo Baumann protagonitzant aquestes i moltes altres escenes a la vila de Blanes. El periodista d’origen alemany era el redactor, comercial, editor i repartidor de l’Actual, una publicació gratuïta i local que va iniciar el seu recorregut el 1995 per “arribar a tots els ciutadans i ciutadanes de blanes i fomentar que la gent llegís i s’informés”, tal com explica el mateix Baumann.
Alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez: "Volia deixar la seva petjada i ho va aconseguir"

Aquest llarg i prolífic viatge periodístic, però, s’acaba aquí, doncs el periodista ha decidit jubilar-se i posar punt final a l’Actual, no sense intentar cercar-ne un relleu de moment inexistent. Per homenatjar la seva tasca al capdavant de la publicació, el passat 17 de setembre l’Ajuntament de Blanes va organitzar-li un acte commemoratiu en què, a banda d’elogiar-lo, se li va concedir una placa ceràmica que reprodueix l’escut oficial del consistori.

Després de viure a Alemanya durant 30 anys, Udo Bauman va venir fins a Blanes per establir-se amb la seva parella catalana. L’editor explica que va observar una tendència general a informar-se a través de la televisió i els vídeos, però que poca gent llegia la premsa. Per això, “fruit de l’optimisme de qualsevol emprenedor, vaig decidir tirar endavant la meva idea, que era una revista local per a totes les persones”, assegura.
El que va començar com una publicació amb una tirada de 8.000 exemplars va anar creixent tant en quantitat (avui en són 15.000) com en notorietat fins a esdevenir, en paraules de l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, “una revista indispensable que ha tingut la capacitat d’arribar a tota la ciutadania i generar opinió”. Lupiáñez recalca la tasca transformadora de l’editor i posa com exemple la iniciativa d'utilitzar paper reciclat per imprimir. “Volia deixar la seva petjada i ho va aconseguir. Deixarà un buit, ja que oferia informació de tot tipus que, et podia agradar o no, la gent llegia sense excepció". 

  • imatge de control 1per1

De periodicitat mensual, l’Actual recollia bona part de les notícies que tenien lloc a Blanes, però també publicava receptes de cuina, anècdotes del món del mar, cartes al director i altres seccions d’interès, com els polèmics i característics articles d’opinió, que representaven diversos moviments del poble.

“La meva intenció era educar, fomentar la lectura i apropar la gent a la política”, admet Baumann. Un exemple d’aquesta voluntat era la secció que resumia el Ple Municipal, per tal que els ciutadans “entenguessin què passava allà dins”. Dues de les seccions més apreciades per als lectors eren l’agenda d’activitats, que resumia l’actualitat cultural del territori, i la que duia per nom “Lo bueno.../Lo malo”, on es lloava o censurava algun fet o actuació que s’hagués produït a la vila acompanyant d’una fotografia que ho il·lustrava.

Una de les qüestions que van convertir l'Actual en una publicació d'èxit al seu municipi és el que l'editor anomena “el buzoneo”, que significa que ell mateix repartia els exemplars a cada una de les llars i comerços del municipi. “Creia que el més just era que tothom, tant els tímids, com els valents, com els que no estan acostumats a llegir, poguessin saber què estava succeint a Blanes”, afegeix.

Durant aquests darrers dies, el periodista admet, emocionat, que ha rebut moltes felicitacions i elogis de les institucions, veïns, clients i amics de la zona. Malgrat la infructuosa cerca de nous periodistes que puguin rellançar la publicació, Baumann es mostra orgullós de la feina feta: “La màxima satisfacció quan repartia la revista era veure la il·lusió de la gent, que fins i tot robava l’exemplar del veí. Era molt bonic veure persones, visiblement analfabetes, que agafaven la revista i, a una cantonada de la plaça, devoraven els articles tot movent els llavis, com si no estiguessin acostumats a llegir".

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar