Ratafia

Foto: 

Paula Meijide

Les 10 claus per elaborar una ratafia de Santa Coloma de Farners

No us perdeu la recepta i els consells de la Confraria de la Ratafia
Nina Pagès
,
09/07/2015
Menjar i beure
“Ratafia: aiguardent, nous i llimona per a donar gust a la vida. Ratafia: posa-hi herbes i canyella i remena amb alegria”. Així, la Carrau feia el seu homenatge particular, al ritme de la rumba, d’un dels beuratges més nostrats del nostre territori. I no és per menys. El seu gust dolç i aromàtic el converteix en una eina indispensable per fer l’aperitiu o bé per refrescar-se en plena festa major. Però no és un còctel, ni un combinat. La seva preparació és més complexa del que la banda de Terrassa explica a la seva cançó.

En realitat, la ratafia és una beguda alcohòlica composta d’herbes, espècies i fruits macerats en aiguardent, l'elaboració de la qual consta de molts processos diferents. Encara que sembli mentida, no és un producte exclusivament català, sinó que també s’elabora a països com Polònia, França, Estats Units o Holanda.

Santa Coloma de Farners n'és, sens dubte, la capital per excel·lència. De fet, la Festa de la Ratafia del municipi té més de 30 anys d’història, i s’ha convertit en un referent del sector a nivell català. Els seus ambaixadors són la Confraria de la Ratafia, una entitat cultural sense ànim de lucre que promociona la festa i el tradicional concurs de ratafies.

  • imatge de control 1per1

A continuació, us ensenyarem les claus per elaborar una ratafia a l'estil de Santa Coloma de Farners, seguint la recepta que ens va ensenyar l’equip de la Confraria. Prepararem una ratafia per a tres litres, però n’acabaran essent cinc quan hi afegim l’aigua, i utilitzarem una base alcohòlica anisada i endolcida d'entre 25 i 30º.

 

1. Conèixer el bosc
El més fàcil seria comprar tots els ingredients i enllestir-ho ràpid, però volem proposar-vos que aneu a cercar les herbes i espècies vosaltres mateixos. Així, de pas, podreu fer una passejada pel bosc i gaudir de la natura. Ara bé, cal tenir clar que algunes de les plantes no hauran florit o no les trobarem en un sol dia de recerca. Tal com ens van suggerir des de la Confraria de la Ratafia, un lloc interessant és el Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners, que és un entorn natural amb zones diverses: racons assolellats, camí, bosc interior i bosc de ribera. Per poder fer una correcta identificació, hauríeu de dur una guia de plantes i flors, així evitarem equivocar-nos.
Als marges dels camins, podrem trobar-hi la Sempreviva o perpetua, de la qual se n’utilitza la flor. Entre moltes propietats, aquesta planta fa baixar la febre i és laxant. També a les vores dels camins i dels camps, i enmig de bosc, hi ha l’herba de Sant Joan, una planta que, com el seu nom indica, floreix uns dies abans o després de la nit més curta de l’any. Té la flor groga i és coneguda perquè se’n preparen olis en fred i calent per millorar la circulació sanguínia i fer baixar la inflamació dels cops. També per allà la vora, trobarem cap d’ase, una planta molt similar a l’espígol que va bé per les migranyes i els mals de cap.

 

  • imatge de control 1per1

2. Crear un estil propi
La norma més elemental és que, quan decidiu la composició de la vostra ratafia, no hi ha d’haver cap herba o espècie que domini i que anul·li les altres, per tal d’assolir una barreja equilibrada. Ara bé, si us agraden les ratafies més dolcetes, podeu augmentar la quantitat d’herbes dolces. Si, d’altra banda, les preferiu aromàtiques, podeu utilitzar més romaní i espígol, però sempre amb mesura.

 

3. Les espècies bàsiques
Els més puristes defensen que la millor ratafia és la feta amb aiguardent, nous i poques herbes. De fet, amb aquests ingredients, ja podríem obtenir una ratafia decent, però no apte per a tots els paladars. El primer que hem de fer és agafar un recipient gran, on hi introduirem 11 nous verdes tallades a vuitens i, si es pot, aixafades, cinc claus, un canó de canyella, una volta de pela de llimona, un tallet de gingebre i 2/3 d’anís estrellat. A la mescla, podríem afegir-hi cinc grams de cafè. Si sou mandrosos, aquí podríeu acabar, però us animem a continuar. L'esforç valdrà la pena.

 

4. Les herbes dolces
El toc dolç i melós és un dels trets característics de la ratafia. A banda del sucre, que afegirem al final, una manera d’aconseguir aquest gust és mitjançant la utilització d’herbes dolces. En aquest cas, agafarem tres brots florits de poliol, un grapat de marialluïsa, un grapat gran de tarongina, que és la flor del taronger, i un brot de cinc o sis fulles de menta.

 

5. Les flors
Què seria una ratafia sense el seu esperit aromàtic? A la mescla feta fins al moment, l’hi afegirem un grapat de flors de malva, un altre petit de tarongina, una flor de magraner, una flor de saüc, un pètal de magnòlia i, si voleu, també podeu posar-hi pètals de rosa, flors de lligabosc i flors de bardissa.

 

6. Herbes diverses, en llavor i en arrel
Per completar la composició i obtenir l’harmonia tan desitjada, podem continuar mesclant herbes, llavors i arrels. Una proposta seria: tres brots petits de farigola, ½ fulla de llorer, un grapat de sàlvia, dos brots florits de tomanyí, un pensament de nepta, una branqueta de sajolida, un pessic de camamilla, un pessic de marduix, un altre d’orenga i de romaní, un brot d’espígol i d’escabiosa, una fulla de plantatge estret/ample, tres fulles d’olivera, una branca d’herba de Sant Joan, 15 llavors de matafaluga, un grapadet de comí i de regalèssia en arrel i, finalment, un grapat d’arrel de malví.

7. El sucre
El sucre és un dels elements imprescindibles de la ratafia de Santa Coloma de Farners. Si la base alcohòlica no en porta, és pertinent posar-n’hi. La proporció és de ½ kg de sucre per als tres litres. El més recomanable és que s’utilitzi sucre integral de canya.
En el cas que hàgim utilitzat la base d’aiguardent de 45º, per a la preparació del xarop, ens caldrà 1kg de sucre integral i 1/2 litre d’aigua calenta (mineral de poca duresa). Llavors, ho deixarem refredar, i hi afegirem aigua freda fins a completar els dos litres. Per tant, per a la preparació del licor, tindrem tres litres de maceració colada i filtrada i dos litres de xarop. Només caldrà remenar-ho i deixar-ho reposar durant dos o tres dies.

8. Sol i serena
Expressió que significa que deixem alguna cosa a la intempèrie, tant de dia com de nit. Això és, precisament, el que farem amb la ratafia. Un cop hàgim elaborat tota la mescla, la taparem amb un tap de suro o bé amb un drap i un plat o got cap per avall i la deixarem reposar, a sol i serena, durant 40 dies.

 

9. L’art de xinxollar
Durant aquest procés de repòs, cal que, de tant en tant, xinxollem. I us preguntareu: què vol dir xinxollar? Doncs, significa sacsejar un líquid dins un recipient. Però no ho farem de qualsevol manera, xinxollarem com si balléssim movent la cintura, fent cercles.

10. Colar i filtrar
Després d’aquests dies, haurem de colar la ratafia, treure’n els sòlids, en primera instància, i filtrar-la amb un drap fi o amb els filtres d’una cafetera. El que hem d’intentar és que quedi el màxim neta i brillant possible. Recordeu de repetir aquest procediment al cap de dos mesos. Llavors, només caldrà esperar fins a Nadal per poder-la degustar.

 

A

També et pot interessar