Tàrrega o com creure en la riquesa del patrimoni cultural com a eina d’identitat

Jaume Espinagosa lidera la gestió dels equipaments culturals de la capital de l'Urgell

Josep Anton Pérez

30/07/2018

Arts

Que la ciutadania cregui i conegui la riquesa del patrimoni cultural és una de les tasques més compromeses dels responsables dels equipaments culturals del territori. La cultura, en general, és un dels àmbits que compta amb menys suport per a la seva divulgació, per la qual cosa, enginy i estratègia creativa són eines indispensables per a consolidar un projecte d’aquest tipus.

Des dels museus de Tàrrega es treballa per fomentar la recerca en àmbits diversos

Tàrrega ha sigut una de les ciutats de la demarcació de Lleida en la que s'ha constatat clarament l'aposta per l'àmbit cultural. El seu projecte de consolidació i implicació ciutadana ha sigut conseqüència de factors com ara l'aposta de les institucions i un equip de professionals profundament involucrats en el projecte.

Jaume Espinagosa lidera un equip de professionals que gestionen els equipaments culturals de la capital de l'Urgell, El Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega i el Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat, dues seus des de les quals es gesta tota l'activitat de l'entorn cultural de la ciutat.

Espinagosa destaca que la implicació de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega ha sigut un dels motius transcendentals per la consolidació dels projectes culturals de la ciutat. El responsable cultural considera que els polítics han de creure en la importància de la cultura com a eina per incrementar l'estat del benestar dels ciutadans, així com el sentiment de pertinença i motiu d'identitat d'un territori.

Des dels museus de Tàrrega es treballa per fomentar la recerca en àmbits diversos, relacionats amb la ciutat, la comarca o fins i tot altres zones del territori, però que puguin tenir un interès general. Aquest és un dels pilars fonamentals de la cultura, segons Espinagosa. Per aquest motiu, des del Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega s'edita la revista d'Humanitats URTX, una publicació anual que arriba a la trentena edició. La revista és tan sols un element de l'extens catàleg de treballs que es publiquen periòdicament.

La gran majoria de les publicacions s’han recolzat en el rigor científic i s’han dirigit a estudiosos i experts de les matèries que s'hi ha tractat, una manera de documentar els agents que han intervingut en el desenvolupament de la ciutat i el seu entorn. Però calia expandir aquests coneixements a un públic més ampli, i per aquest motiu, des dels equipaments culturals targarins es va donar suport al projecte de la periodista Gemma Peris i la Il·lustradora M. Alba Minguell, autores del llibre Una aventura al Call de Tàrrega. Un text que atansa la història de la ciutat al públic jove i adolescent, i que s'ha convertit en llibre de text dels centres educatius de la ciutat. Es tracta del primer volum de les aventures de l'Alba i el Quim, que es preveu que tingui continuïtat.

Espinagosa assegura que la vitalitat de la cultura també la constata la participació de la ciutadania en les activitats que es programen, així com en la coneixença i identificació dels equipaments, una circumstància que han corroborat diferents entitats que han dut a terme auditories a la ciutat.

És evident que, per aconseguir aquesta percepció d'acceptació dels targarins i del públic en general, cal dotar els equipaments de vida, de mobilitat per fer-los més atractius, regenerar continguts, oferir activitats dirigides a un ampli segment de públic. En aquest sentit, Espinagosa destaca que el sector docent també juga un paper molt important en la divulgació dels espais ja que, si s'aconsegueix despertar la curiositat de la quitxalla, això comporta posteriors visites familiars.

El Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega està situat a l'edifici Cal Perelló, un casal anterior al segle XVIII, situat en ple centre històric. Compta amb exposicions permanents dedicades a l'artista Antoni Alsina, als ibers, sales nobles, la Tragèdia al Call de Tàrrega de 1348 o els Fòssils del Talladell. Des de l'espai també es gestiona els jaciments de la necròpolis jueva de les Roquetes.

Tàrrega també compta amb un passat industrial rellevant, i la mostra es troba al Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat. La factoria que va fundar Josep Trepat és un testimoni i un dels protagonistes de la mecanització agrària, a causa de la importància que va tenir en el procés de transformació i mecanització del camp tant català com també espanyol.

Cal Trepat va revertir a l'Ajuntament de Tàrrega l'any 2012 i, des de les hores, ha sigut un perfecte complement del dinamisme cultural de la ciutat. L'espai forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya com a equipament únic a Catalunya en l'àmbit de la industrialització agrària, una xarxa de la qual hi formen part vint-i-vuit espais de Catalunya.

El director cultural explica que Cal Trepat no s'ha limitat a exercir d'espai museístic, sinó que també ha trobat maneres de vincular-se amb l'activitat de la ciutat. L'antiga fàbrica, al marge de les visites pedagògiques i culturals, ha sigut escenari de rodatges, inspiració fotogràfica i esdeveniments diversos. En el recinte també s'hi troba la Nau 9, destinada a les activitats de la Fira del Teatre, un viver d'empreses del circuit CEI de la Diputació de Lleida, i un centre de Formació Continuada.

La pluralitat de Cal Trepat és evident des de fa uns anys amb l'organització del Festival Embarrat, nom de les politges i entramats mecànics que utilitzava la fàbrica, una proposta pluridisciplinària i transversal que recull les tendències més actuals en el món de l'art i la creació contemporània, alhora que dóna visibilitat i impuls a l'obra dels nous creadors emergents que utilitzen l'experimentació i l'exploració de nous llenguatges artístics com a via d'expressió.

Espinagosa, explica que l'enginy i la recerca de possibilitats els va dur a desplegar el projecte McTrepat, un joc de paraules que tenen a veure amb els orígens americans de la fàbrica. Josep Trepat va importar la idea de les seves màquines de la dalladora americana Mc Cormick, convertint-se en un pioner de la mecanització a tot l'Estat. Aquesta vinculació americana va donar origen al certamen que combina concerts musicals, audiovisuals, gastronomia, ball, trobades de col·leccionistes i vehicles clàssics en el recinte de la factoria.

El director dels museus targarins es mostra satisfet per les més de 17.000 persones que visiten els equipaments al llarg de l'any, i més tenint en compte que no es tracta d'una zona potencialment turística, per la qual cosa l'esforç de programació i d'oferta d'esdeveniments ha de ser més atractiva i intensa, un esforç que també passa per la formació de bons professionals. És per aquest motiu que, des de la Xarxa de Museus, fins i tot s'ha proposat la creació d'un Postgrau de Direcció Estratègica de Museus.