Cristina Mongay
,
10/01/2018
Activa't

A peu per la ruta modernista lleidatana

Et proposem fer un viatge en el temps i descobrir els catorze edificis modernistes de la capital del Segrià
Ruta modernista lleidatana

Foto: 

Cedida
La Casa Melcior és un dels principals edificis modernista de la ciutat de Lleida
El Modernisme va sorgir a l’Europa de finals del segle XIX i inicis del segle XX per revolucionar els fonaments de totes les expressions artístiques i per fer bellesa a partir dels nous materials aconseguits a partir de la Revolució Industrial. A Catalunya, la burgesia industrial més europeista, en plena efervescència econòmica, li feu un gran suport. I això va permetre el naixement de tot tipus de projectes arquitectònics, escultòrics, pictòrics, musicals, literaris, etc. A l’entorn barceloní i reusenc trobem molts exemples d’aquesta estilística, especialment arquitectònics, però a la capital de Ponent també s'hi van erigir diverses propostes originals que encara avui ens recorden la màgia de la Belle Époque. Te les descobrim!

1. Mercat del Pla (Plaça dels Gramàtics)
Aquest edifici es situa a la part alta del centre històric de Lleida, a la zona de l’antic Pla dels Gramàtics, indret on històricament hi havia hagut l’Estudi General (l’Universitat medieval de Lleida).

El Mercat va ser construït entre 1920 i 1922 segons projecte de Joaquim Porqueres i va comptar amb col·laboració de l’arquitecte municipal Francesc Morera. Es tracta d’una monumental edificació aïllada, amb una sola nau de planta rectangular, amb idèntiques façanes a llevant i ponent. Presenta una senzilla combinació de maó vist en els elements de suport, arrebossat al mur i decoracions ceràmiques a les finestres.

En les dues façanes hi destaca el gran arc de mig punt que emmarca les portes i culmina amb un frontó on hi trobe l’escut de la ciutat. Les finestres, estretes i allargades, són nombroses i es distribueixen simètricament al llarg de les quatre façanes.

2. Cases Noves (Rambla d’Aragó, 31-35)
Alçat en plena efervescència del moviment, entre 1914 i 1915, es tracta d’un grup de tres edificis bessons d’habitatges, alineats i esglaonats.

Amb planta baixa i quatre pisos superiors, la façana de cadascun està disposada simètricament, amb l’accés principal situat al centre de la planta baixa i emmarcat per dues finestres d’arc rebaixat a banda i banda que es conjuguen amb els balcons de la primera planta.

L’element més remarcable de les Cases Noves és la gran tribuna central que recorre el segon i tercer pis, flanquejada per balcons laterals i sostinguda per grans mènsules esculpides.

3. Teatre de l'Escorxador (carrer Lluís Companys, s/n)
L’Antic Escorxador Municipal és un magnífic exemple d’arquitectura industrial de principis del segle XX. La seva construcció tingué lloc entre 1912 i 1915 i respon a les polítiques higienistes portades a terme des de la centúria anterior i que buscaven racionalitzar i industrialitzar el procés de la matança del bestiar.

Del recinte original se’n conserven les naus i els pavellons auxiliars destinats a habitatge i laboratori. Hi destaca la cúpula que s’utilitzava com a gran xemeneia de sortida de fums, ara integrada al Cafè del Teatre.

També val la pena destacar la tanca d’accés, amb elements ornamentals en ferro de forja i aplicacions ceràmiques.

4. Casa Baró (Avinguda de Blondel, 100)
La Casa Baró també és popularment coneguda com La Vinícola, a causa del fet que durant anys als seus baixos s’hi va instal·lar una bodega que portava aquest nom.

Restaurada en els darrers temps, és un dels immobles més significatius de Joan Bergós a la capital de Ponent. Per la seva data de construcció (1921), correspon a un Modernisme tardà, d’impàs amb el Noucentisme.

De quatre plantes, la seva façana es distingeix per un equilibri compositiu en què hi preval el joc de les tribunes i els balcons que remarquen la cantonada de l’edifici. Hi trobem elements únics del Modernisme a la ciutat, com les llindes ondulades de portes i finestres, o el coronament de l’edifici, amb unes mènsules que suporten la cornisa superior.

5. Casa Xam-Mam (Avinguda de Blondel, 9)
Construïda l’any 1920, aquesta casa tenia una espaiosa entrada per la qual accedien els carruatges fins a un pati que s’allargava fins al final de la planta. Originàriament comptava només amb dues plantes, però l’any 1950 va ser remuntada segons projecte de Marià Gomà, que va mantenir l’aspecte unitari de la façana.

Es tracta d’un projecte creat per Morera i Gatell en la seva maduresa. La tribuna, amb àmplies finestres, n’és l’element més interessant. S'hi aprecia una síntesi entre les línies geomètriques de l’arquitectura i les formes orgàniques de la forja més properes a l’estètica modernista.

6. Casa Morera o Casa de la Lira (Avinguada de Blondel, 92)
El característic disseny de la seva façana fa que també sigui coneguda com la Casa de la Lira. Data de l’any 1922 i és obra de Francesc Morera.

A la primera planta hi destaca una gran tribuna que dóna pas a una balconada i dues finestres superiors que s’uneixen entre sí mitjançant una composició de formes típicament modernistes.

La tonalitat clara d’aquestes formes contrasta amb l’arrebossat més fosc de la façana. Una àmplia cornisa i un frontó culminen aquest alçat. Dues 'M' entrelligades a la part superior de la tribuna revelen que en aquesta casa hi va residir el polític i poeta lleidatà Magí Morera, autor del conegut poema 'El Campanar de Lleida' i germà del pintor Jaume Morera.

7. Antic Cinema Vinyes, actual Caixaforum Lleida (Avinguda de Blondel, 3)
Projectat per l’arquitecte Morera l’any 1915, aquest edifici presenta una barreja d’estils. Va obrir les seves portes l’any 1919, nascut com a sala i teatre de la nova seu social de l’Academia de la Juventud Católica. Però el local aviat es dedicaria a altres usos, entre els quals, el de cinema, que va durar fins l’any 1978.

Les dues façanes d’aquesta construcció tenen pocs punts en comú. La de l’Avinguda de Blondel combina el color groguenc de l’arrebossat amb el blau de les rajoles. Per contra, a la façana de l’Avinguda de Madrid hi ha un predomini de maó i d’arcuacions de mig punt, especialment a la part inferior, amb decoració als timpans. És molt original l’acabament superior de la façana.

8. Casa Magí Llorens (Carrer Major, 74-76)
S’anomena així perquè va ser la residència del banquer amb aquest nom, però les seves formes i colors esclatants també fan que sigui popularment coneguda com la Pedrera lleidatana.

Els seus murs han acollit petits fragments de la història de la ciutat: s’hi va instal·lar la impremta de Joventut Republicana, la Creu Roja i també la franquista Organización Juvenil Española. Els seus baixos van albergar una de les primeres sales de cinema de la ciutat, el Porfoliograph, més conegut com el Porfolio, i durant molts anys també s’hi va instal·lar el Bulevard Victòria.

Aquesta casa, edificada en ple Modernisme (1905-1907), compta amb mols elements de destacar valor artístic. Els més atractius són la tribuna que recorre verticalment els tres primers pisos del xamfrà, feta amb ferro i vidre; les baranes de ferro forjat i les coloristes rajoles que decoren la part inferior dels balcons. 

9. Edifici Melcior (Plaça de Sant Francesc, 2)
Aquest edifici es divideix en tres nivells: un sòcol que uneix la planta baixa amb l'entresòl; un cos central format per la planta principal i dues plantes superiors, i un coronament a l’últim pis. 

Les diferents plantes de l'Edifici Melcior estan unides verticalment per faixes en què s’inscriuen les obertures dels balcons. L’ordre de les façanes només està trencat per la gran tribuna que dóna a la plaça, plena de medallons amb rostres femenins i colorits vitralls. La forja dels balcons d’aquesta façana és molt més elaborada que la de la façana del riu, per bé que la sanefa amb motius vegetals dels pisos quart i últim es manté a tot l’edifici. El cromatisme simulant el maó del pis superior de la façana destaca entre la resta de blocs de la plaça.

10. Edifici Pal·las (Avinguda de Blondel, 4)
Aquest antic edifici d’habitatges va ser un encàrrec que l’any 1915 va fer el polític Eduard Aunós a l’arquitecte Morera i Gatell. Durant dècades va desenvolupar les funcions l’hotel, el de més renom de la ciutat, l’Hotel Pal·las.

Hi destaca la gran tribuna, emmarcada per una filera d’estrets balcons a banda i banda, els de la primera planta amb baranes que combinen la forja i la pedra i els superiors només amb forja. Unes originals mènsules suporten la tribuna, mentre que dos cossos bessons que recorden templets rematen l’alçat i li donen un aspecte distingit.

11. Casa Bergós (Plaça de la Sal, 11)
Aquest edifici es coneix amb el cognom dels antics propietaris i és obra de Morera i Gatell. Hi destaca la predilecció que va tenir l’autor per una arquitectura modernista que defugís l’obsessió per la decoració pròpia de l'estil. 

Consta de planta baixa i quatre pisos superiors, amb una façana d’obra vista i finestrals amb marc de pedra amb treball escultòric. La decoració de les façanes es concentra entre els dos pisos superiors. Per sobre, una decoració d'esgrafiats tatua els espais dels murs i destaca el coronament i el treball de la forja dels balcons.

12. Casa Florensa (Baixada de la Trinitat, 1)
El seu primer propietari va ser Manel Florensa, les inicials del qual destaquen a la llinda de la porta d’entrada. I el seu arquitecte, Josep Florensa, que l’erigí l’any 1905.

A la façana s’aprecien els diferents pisos emmarcats per una cornisa. La cadència entre balcons i finestres li donen equilibri i elegància. Tant en les finestres com en els balcons hi són presents les baranes de ferro forjat. A les balconades, el ferro es cargola fins a culminar amb una flor. Les finestres situades al costat de l’entrada principal estan conformades per un entramat de forja que també culmina amb motius florals. 

13. Casa Pluvins (Rambla de Ferran, 47)
La principal particularitat de la Casa Pluvins (1929) és que es tracta de l’únic exemple conservat amb una tipologia de residència amb el negoci familiar als baixos i l’habitatge a sobre.

A la planta baixa destaquen unes obertures de gran alçada tancades amb arcs de mig punt, sobre les quals s’erigeix la residència unifamiliar i una terrassa superior. Un dels elements més vistosos són les llargues balustrades que presenta la façana, tant a la planta principal com a la superior. 

14. La Farinera La Meta (Carrer del Príncep de Viana, 14)
L’edifici de la Farinera La Meta (1915) constitueix un magnífic exemple de construcció industrial modernista. Fou obra de l’arquitecte Francesc Morera.

Es tracta d'un edifici compacte, de planta rectangular i de quatre nivells, amb finestres de diferents acabaments en cadascun, on l’espai de la façana queda seqüenciat per pilastres. La façana mostra elements decoratius típics del Modernisme, com la construcció amb pedra i maó vist combinats de manera harmònica amb elements ceràmics.

Recorrem la Lleida modernista?

Més informació: 

També et pot interessar