Jump to navigation
- Què volies dir-me?
- Res. Mmmm. Què és un plaer lluitar sempre al teu costat.
- El plaer és meu. Crec que sense tu, la meva vida no tindria sentit.
- Ho dius seriosament?
- Clar! La vida del superheroi és molt solitària. A més, sense tu, el malvat Ein Stein encara rondaria per Tortosa fent estralls amb els seus enginys malèfics. Ets increïble.
- Així creus que sóc increïble?
- Clar.
- Doncs saps? El que volia dir-te és que estic enamorat de tu.
- (Apartant-se una mica) Crec que t'equivoques. Vull dir. Ja saps. M'agraden les dones. No és res personal. Em sap greu.
- El què et sap greu?
- Potser ens hauríem de separar. Cadascú anar per la seva banda a partir d'ara.
- Jo per Amposta i tu per Tortosa vols dir?
- Bé. Em resultaria incòmode lluitar al teu costat sabent que sents alguna cosa per mi.
- De fet, fa uns moments, tu has dit que també senties alguna cosa per mi, no?
- Què coi dius ara?
- Res. Deixa-ho. Només deia que l'amistat també és un sentiment. I que el fet de què senti alguna cosa per tu no t'hauria de molestar pas.
- Disculpa, no volia,...
- (Interrompent) Si fos una dona em proposaries el mateix?
- Ho sento, no volia,... Sóc un imbècil.
- Potser els dos ho som. De fet fa temps que ni tu ni jo tenim temps per a ningú. Passem dia i nit junts combatent el mal. Jo faig el dinar, tu el sopar. Jo frego el pis, tu planxes la roba,...
- (Amb el cap cot) Sí, ben mirat som una parella de fet. Sense sexe, però una parella.
- Potser no cal sexe per fer l'amor,...
- (Intentant somriure) Ei, no et passis ara.
- La confiança fa fàstic. Per cert, el teu nom de superheroi, en el seu moment me va fer dubtar.
- Black Hole? (Es posa a riure amb totes les seves forces). Seràs imbècil.
- Idiota. T'estimo.
- I jo a tu també. Perdona per....
- No. T'entenc. Entenc que te costi entendre'm.
- Saps? Sempre he lluitat per ser impecable a ulls dels demés i quan el meu millor amic va i me diu que m'estima, jo actuo com el pitjor dels homòfobs.
- No ets perfecte. T'estimo.
- Jo també t'estimo i molt. Per cert, avui cuines tu que jo ja porto dies fent dinar i sopar.
- No fotis.
- Com que que no foti? Ja fa dies que se't veu recuperat de l'esquinç que et va provocar Surinam en aquella maleïda lluita.
- Si no hagués estat per mi, Tortosa no ho hagués comptat.
- Et creus que ets Joan Sabaté o què?
- Tampoc et passis ara. Surinam volia irradiar tota la ciutat amb rajos Gamma...
- Com si jo no hagués participat en el combat.
- (Bufant) D'acord, avui cuino jo.
- T'estimo.
- Em fas un petó?
- Tampoc te passis.
- (Somrient) Homòfob.
- Imbècil.
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.
